Sobrepuny, Tastanós i Gotzera

Després de les valls de Cerdanyola i Malanyeu, era totalment natural completar la trilogia de l'esquerra del Llobregat amb un circuit per les muntanyes que envolten La Nou.

Hi ha tantes possibilitats que l'elecció es fa difícil. El Sobrepuny —aquest mirador tan privilegiat— és una opció imprescindible, però hi ha en aquesta zona tants indrets extraordinaris i tants camins deliciosos que no n'hi ha prou amb un circuit ni amb dos per conèixer-los tots.

Surto del Santuari de Lurda a primera hora, quan encara hi ha una lleu capa de gebre sobre les pedres del camí. La plana està dominada per la boira, però aquí dalt el dia és net i claríssim. Prenc el camí habitual per pujar al Sobrepuny, un camí no massa agradable que segueix el fons del Rec de Manrell. Tot és humit. Més amunt, el paisatge es va obrint: és extraordinari.

L'arribada al Sobrepuny de baix m'exulta: és una atalaia lluminosa sobre totes les muntanyes del Berguedà, tan estimades: els Rasos, Encija, el Cadí.... i, presidint-ho tot, la mirada —atenta o indiferent?— del Pedraforca.

Segueixo cap el Sobrepuny, baixo al coll del Faig i d'aquí segueixo cap a les collades de Picamill, per racons solitaris i magnífics, amb cingleres i agulles de tota mida. Passo per la casa de Picamill i, abans de la collada de Pasquals, puc contemplar el massís de Tastanós, que em sembla majestuós i feréstec. A partir d'aquí, cal seguir un camí estretíssim i salvatge que va seguint per sota de la cinglera de l'Esquena d'Ase, entre boscos molt densos.

S'arriba a un collet on hi ha l'opció de pujar al Cap de Tastanós. Per fer-ho, cal superar un pas de grimpada, curt però exposat que, principalment a la baixada, requereix tota la nostra atenció. Aquest pas delicat és, però, la porta d'entrada a una balconada sublim. Després podem anar fins la punta de la Gotzera i tenim l'opció de baixar directament a la Creu de Tarradelles o bé fer com vaig fer jo i seguir un camí que baixa rabent cap el Castell de Roset, des d'on un PR-C ens durà a la casa de Casadessús i als verds prats de l'entorn de La Nou.

Estic molt content d'haver pogut fer aquestes tres excursions clàssiques. Feia molt de temps que no visitava aquestes contrades i ara entenc que hi havia d'haver retornat abans.

Fotografies. Track.

Malanyeu i el seu entorn

En diuen el Circuit de les Tres Foradades, perquè passa per sota de tres ponts naturals. El primer es troba a l'anomenat Griell de Cal Pigot, un espectacular grau al cingle de la Feixadera, equipat amb una escala i un parell de passamans. Aquest grau dóna pas a una baga magnífica i a un camí que segueix el feixant entre dues cingleres i que du a La Foradada. Seguim, a continuació, cap al capdamunt del cingle de la To fins la collada de la Batllia i el Serrat de Fulleracs.

El camí és excepcional, arreu hi ha fagedes, cingleres i baumes. Els colors de la tardor donen llum al bosc. La solitud, tot i ser un dia de cap de setmana, és total. De sobte, un esquirol travessa el camí, veloçment. La boira ens tapa i destapa el paisatge. No se sent cap soroll. Estem contents de caminar per aquestes contrades tan boniques. Ens sap greu, però, que l'opacitat de les boires ens impedeixi gaudir de l'immens panorama que ens envolta.

El descens el fem pel Grapissot i la Roca del Lliri cap a la coma de Jou i el Monnell. Acabem salvant el cingle del Devesó per un grau on també el camí passa per sota d'un pont de roca: és la tercera foradada. Quan arribem a Sant Sadurní, fa fred, però estem satisfets perquè, encara que el dia hagi estat gris i emboirat, hem pogut recórrer tot aquest itinerari sense problemes. A les cingleres hi ha algun escalador escadusser, però tot està molt tranquil.

Aquest circuit complementa perfectament el de la setmana passada a la vall de Cerdanyola.

Fotografies. Track.

L'Olla de Cerdanyola

En diuen "L'Olla de Cerdanyola" i consisteix en recórrer tota la carena que tanca la vall de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, seguint el PR-C-129. És una excursió meravellosa que no pot deixar indiferent ningú.

Surto del bell mig del poble de Cerdanyola i pujo al Cap del Grau, abocat sobre la Baga del Collet. Una forta pujada em du a l'estreta i vertiginosa aresta de la Serra del Mill, que cal seguir durant una bona estona. L'indret és molt aeri i, en algun punt, perillós. Cal anar amb molt de compte. Les vistes són espectaculars, extraordinàries. La tardor esclata en mil tonalitats de color. La sensació de felicitat és fortíssima.

Passat aquest indret vertiginós, el camí segueix per indrets paradisíacs: la Collada del Tosquer i el Pla de la Clusa, el Collet Llobató, el Camp de l'Ermità i la Collada Sobirana. Aleshores, tornem a entrar en una meravellosa fageda obaga, fins el Coll de Jou, on comença una bonica carena amb vistes amplíssimes. La baixada final es fa per entre uns antics bancals on, en una època, s'hi conreava la vinya.

El dia és de plena tardor: al Pirineu hi neva i a l'Alt Berguedà hi ha un joc constant de núvols i clarianes, que dóna més força als colors del arbres. La visió des del replà del Mal Pas cap el Clot de la Rota i cap a Malanyeu és impressionant.

En resum, un itinerari que recomano de tot cor, principalment a la tardor. De tota manera, he de fer esment de les dificultats del tram de la Serra del Mill que, com ja he comentat, és molt estret, molt aeri, força llarg i, en algun punt concret, perillós. Crec que, abans d'emprendre aquest pas, cal valorar les condicions del terreny i les aptituds pròpies i de la resta del grup.

Fotografies. Track.

El circ d'Engorgs, de cap a cap

Recordo un anunci que es preguntava si l'autèntic luxe potser era l'espai.

Hi he pensat ara, després de recórrer tota la carena que tanca la zona d'Engorgs, des del Puigpedrós a la Carbassa. Han estat unes llargues hores durant les quals la sensació d'espai, d'atmosfera, ha estat intensa i poderosa.

Aquest gran circuit el vaig trobar en un bloc molt recomanable: muntanyenc.blogspot.com i jo l'he repetit seguint, més o menys, el trac que l'autor d'aquell bloc ha penjat a wikiloc. Es tracta d'una excursió excel·lent a una zona de gran bellesa del Pirineu més clàssic.

Surto del Pla de Campllonc a primera hora i segueixo el camí d'Engorgs, fins que trobo, a ma dreta, el torrent de la Coma Pregona. Aleshores, m'enfilo de dret des d'aquest punt al cim del Puigpedrós. Baixo a la Portella de Meranges i contemplo embadalit el Roc Colom, que tant records em duu, d'anys passats en que aquest monòlit era el nostre personal "Dru".

Segueixen els Pics d'Engorgs i la Tosseta de l'Esquella. La vista és il·limitada i lluny, molt lluny, es veu el cim de la Carbassa, on vull fer cap. Sembla que no hi hagi d'arribar mai! Tanmateix, en algun moment hi arribo i, content, inicio la baixada pel serrat de l'Orri Vell.

Aquesta baixada no la veia gens clara però, encara que no hi hagi camí, el bosc és prou esclarissat i el pendent prou assequible perquè es pugui baixar pel dret, sense cap problema.

Fotografies. Track.

La capçalera del Bastareny: Cap de la Boixassa i Puig Terrers

Aquesta excursió extraordinària segueix tota la carena que tanca la capçalera del Bastareny. Surto de L'Hostalet a punta de dia (de fet, una mica abans, just quan puc veure on poso els peus) i m'enfilo cap el Cap de la Boixassa per un camí força nou, molt ben fressat.

Aquest cim del Cap de la Boixassa, pot ser un cim secundari, però és magnífic des de tots els punts de vista. La seva ascensió, principalment en una dia fresc de tardor, és completament recomanable.

Des d'aquest cim, ja veig tot el llarg periple que m'espera. Es tracta de seguir la carena de la Moixa fins a Tancalaporta, pujar al Puig Terrers i, aleshores, tornar al fons de la vall per Murcurols. El camí és francament llarg, però meravellós: Collada de Galigan, Coll de Vimboca, la Moixa i el serrat de la Muga fins el Coll de Tancalaporta. Aleshores, en lloc d'enfilar-me al Comabona, com és tradicional, pujo el Puig Terrers, un cim amb una panoràmica excepcional.

Des del Puig Terrers, la intenció és trobar una baixada directa a Murcurols, que he vist descrita en algun lloc. L'inici de la baixada, sense camí, és prou franc, fins el Pas de la Cabra i la Pleta de l'Olla, però d'aquí en avall el bosc es fa impenetrable i em resulta impossible seguir l'itinerari que m'havia proposat. (Si algun lector té coneixement d'aquest hipotètic camí directe de Murcurols a la Pleta de l'Olla, li agrairé que me l'expliqui.)

No em toca altre remei que anar a buscar el camí cap a Coll de Bauma i aleshores tornar a l'Hostalet pel Coll de la Bena i el GR. La llargada de l'excursió i tot el temps que he perdut buscant una baixada a Murcurols fan que arribi al final de l'itinerari quan ja s'ha fet fosc.

Tota aquesta contrada és d'un gran valor excursionista. Recordo que, fa uns anys, vaig recórrer la zona pel fons de la vall, amb la intenció d'arribar a l'espectacular Cap de Sodorn. Em va costar trobar el camí, però en tinc un gran record. L'aiguabarreig del torrent de Pradell i el torrent de la Muga és, probablement, un dels llocs més extraordinaris del nostre país.

Una excursió inoblidable, amb uns paisatges de la més gran qualitat.

Fotografies. Track.

Moixeró per Urús

El Moixeró és la muntanya més bonica del nostre país. Si més no, a mi sempre m'ho ha semblat. L'excursió que vaig fer-hi just després de la primera nevada de setembre, amb un airet fresquíssim i una visibilitat impressionant, comença al refugi de la Pleta dels Ordiassos, passa pel Cortal d'en Vidal i remunta el Serrat de Comesjuntes fins les Penyes Altes. La tornada la vaig fer per Coll de Jou i Fontllebrera. Una excursió relativament curta (una matinal) i molt agradable. Ara que acabo d'escriure que això ha estat una matinal, no puc evitar de pensar com van ser, els anys seixanta-nou-setanta-setanta-u, les meves primeres visites a aquesta muntanya: Tren fins a Manresa, cotxe de línia fins a Bagà, a peu fins a Gréixer on hi havia un refugi per passar-hi la nit. L'endemà, fosca nit, amb poquíssima informació i experiència, intentar trobar un camí cap el Penyes Altes, per la Canal de la Serp, per les Roques de Cabrera o pel Coll d'Escriu i Refugi Sant Jordi. Els camins estaven totalment perduts i calia fer-ne via perquè s'havia de ser a Alp per prendre el darrer tren... Crec que no vaig fer cim fins al quart intent.

Fotografies. Track.

La Pala Alta de Sarradé en travessia i la Creu de Colomers

La Pala Alta de Sarradé és un cim magnífic que, en els mapes antics, arribava als tres mil metres. Ara ha perdut aquest "honor" i ha guanyat en solitud. La pujada la fem pel salvatge barranc de Comalesbienes i la bonica i aèria aresta nord, menys difícil del que pot semblar a primera vista. Fet el cim, baixem en direcció sud cap a l'estany de Sarradé, amb algun pas complicat (atenció al track: hi ha un únic pas factible, que hem de trobar si no volem complicar-nos força la vida!). Tot aquest entorn té un ambient poderós i feréstec, però el preu que hem de pagar per gaudir de tot això és que, durant una llarga estona, no hi ha camí i la marxa és relativament lenta. Esgarrifa imaginar en Mossèn Cinto pujant (i baixant) aquest cim formidable! Acabem el dia arribant al refugi d'Estany Llong, a la minsa llum dels estels. L'endemà, seguim l'itinerari clàssic del Collet de Contraig, però ens desviem i pugem la Creu de Colomers. Algun mapa antic indica un descens directe del cim cap a Colieto, però la ruta, si realment existeix, no és gens evident i optem per flanquejar fins el coll i baixar a Colieto per l'itinerari habitual, d'extrema bellesa. Passem pel Ventosa i ja només ens cal seguir el conegut camí de Cavallers. En total, dos dies de pirineïsme del bo i millor.

Fotografies. Track.

De l'Auleda a Panissars i molt més

Aquest itinerari formidable segueix amb força aproximació una proposta d'en Xavier Gregori i la Rosa Maria Comamala a la seva (imprescindible) guia de l'Empordà i l'Albera. Amb sortida i arribada a La Jonquera, recorrerem llocs tan extraordinaris com la carena del Puig dels Falguers al Coll de les Canals, el Mas de les Vinyasses, la Collada del Pla de l'Arca, el Mas de la Comtessa, el Fort de Bellaguarda, el Coll de Panissars amb les restes de la Via Augusta, el Coll del Priorat, Sant Julià dels Torts... Tot i el trac que us adjunto, és recomanable de dur a la butxaca la Guia que he esmentat. En tot cas, el descens del Coll dels Pomers a la Jonquera és laberíntic i el trac us pot estalviar alguna marrada. Una excursió original i molt recomanable.

Fotografies. Track.

El Monteixo en circuit

El Monteixo és una muntanya significativa que no havia pujat. Fa molts anys, anant amb esquís, vam acampar amb tendes i iglús a l'estany d'Aixeus, però finalment ens vam decidir pel Norís, més assequible. Mentre trobo l'ocasió de pujar-hi amb esquís, us proposo aquest circuit lògic que puja per les bordes de Crusos i baixa pels estanys d'Aixeus.

Fotografies. Track.

Prat Primer-Perafita-Madriu

Una gran excursió, sense cap dubte. El refugi de Prat Primer està penjat a 1.200 metres per damunt del pandemònium del comerç d'Escaldes i Andorra la Vella, en una balconada privilegiada i deliciosa. Hi pujo des d'Escaldes, pel Collet de Palomera i la Collada de la Caülla i hi passo un llarg capvespre i la nit que el segueix, en absoluta solitud. L'endemà, faig tota la carena del circ de Perafita: el Pic Negre d'Urgell, el Monturull, el Perafita i segueixo fins la Collada de la Maiana. Ara, entro a la Vall de Madriu, de la que no cal que us canti les excel·lències, on coincideixo amb un espectacular moviment dels ramats. Segueixo tota la vall fins arribar, cansat i content, al gran amuntegament andorrà. No tinc cap dubte a l'hora de recomanar aquest itinerari.

Fotografies. Track.

L'Alt del Griu, en travessia

Pujar a l'Alt del Griu pels estanys d'Ensagents és un clàssic andorrà i és una excursió francament bonica. Un cop sóc al cim, però, em fascina el Meligar d'Emportona i penso si no hi hauria una manera de baixar-hi i, així, completar un itinerari circular molt atractiu. Resulta que la cresta nord de l'Alt del Griu, si bé és força abrupta, es deixa fer i, un cop al fons de la vall, hi ha un rastre de camí que ens tornarà al lloc d'inici de l'excursió.

Fotografies. Track.

El Pic d'Escobes

Aquest cim d'aspecte ferotge és, per a mi, una mica mític. Resulta que fa molts anys, quan jo era jove, aquest cim tenia una certa fama de difícil. Eren èpoques en que hi havia molt poca informació. Vaig anar-hi amb un amic, potser l'any 1974... i no ens en vam sortir. Ara tot s'ha trivialitzat i el Pic d'Escobes és un cim com tants d'altres, si bé no deixa de ser magnífic i característic. No és fàcil. Millor dit, no seria fàcil si no hi hagués un seguit de fites que marquen la línia de mínima resistència per accedir a la cresta. Sense aquestes fites (l'any 74 no hi eren!) trobar aquesta línia requeriria una bona intuïció muntanyenca (i una mica de sort). La grimpada final, franca i divertida, dóna caràcter a aquest cim que fa tant de temps que volia fer.

Fotografies. Track.

La Tosa d'Alp pel nord

La Tosa té molts camins magnífics. Per exemple, hi podem pujar des d'Hospitalet per les Roques del Claper i tornar per Comafloriu. O també podem pujar al Moixeró per la Canal de la Serp, fer tota la carena fins la Tosa i aleshores tornar a Gréixer per Rebost i Millarès. Si hi volem anar per la banda nord, com he fet aquest juliol, una opció extraordinària és pujar des d'Urús pel Coll de Jovell i el Clot de Fontllebrera. No cal dir que es tracta d'una vall d'extraordinària bellesa. La baixada la faig pel Serrat de les Pedrusques (hi ha molts trams sense camí). Aquest circuit tan recomanable és una proposta de Gatsaule que jo m'he "copiat". Té l'avantatge que, si sortiu d'Urús d'hora, fareu tota la pujada fins a Coll de Jou a l'ombra i no passareu tanta calor.

Fotografies. Track.

Un circuit a la Serra de Sant Gervàs

La idea d'aquest circuit per Sant Gervàs la vaig trobar a Internet. Surto d'Adons i pujo al Coll de Sant Roc. D'aquí, m'enfilo a la carena principal, que vaig seguint fins al Portús, on trobo el camí fressat que puja a l'Avedonga. Torno al Portús i retorno a Adons. Una excursió senzilla i molt agradable (si la fem en un dia no massa calorós). Cal tenir present que, en tota la primera part, pràcticament no hi ha camí. Amb el track, però, no hi ha d'haver cap problema.

Fotografies. Track.

Dues excursions al massís del Moncayo

Tenia ganes de visitar aquesta muntanya emblemàtica. Valguin aquests dos itineraris com a primera aproximació a una serralada immensa i desconeguda per a mi. El primer dia sortim d'Añón i resseguim el Barranco del Horcajuelo fins el cim del Morrón. A la tornada, volem seguir una ruta per un altre barranc, però el camí és impracticable i ens veiem obligats a remuntar 500 metres (!) fins la Muela del Horcajuelo, baixar per l'altre costat i retrobar el camí de pujada. Total, una pallissa de dotze hores que, malgrat l'encant del paisatge, no recomano a ningú... però que jo no lamento pas haver viscut. El segon dia, en canvi, fem l'ascensió clàssica del Moncayo des del santuari i continuem cap el Lobera i el Collado del Bellido, completant així un itinerari molt agradable.

Fotografies. Track.

Aproximació al Montsant, tercera part

No coneixia gens el vessant del Montsant que dóna al pantà de Margalef, però me l'imaginava grandiós i feréstec. No m'ha decebut gens. Combinant dos itineraris de la guia d'en Jaume Mas, m'he muntat un itinerari ideal per començar a descobrir aquestes valls salvatges. Després de resseguir el pantà (que estava ple a vessar!) m'enfilo pel barranc de La Falconera; passo pel Racó dels Forats; pujo al Molló Alt; contornejo el Barranc de la Taverna; visito el Racó del Teix; pujo a La Cogulla; baixo per La Rovellosa i el Grau de les Figueres i arribo al final cansat i satisfet. És un itinerari complex, perdedor, embrossat i molt més llarg del que el mapa suggereix. Recomanable!

Fotografies. Track.

Un clàssic: El Pic de la Serrera amb esquís

El mes d'abril de 2010 el Pirineu es trobava en unes condicions de neu magnífiques i vaig tenir l'oportunitat de fer un parell d'ascensions (i descensos!) d'aquelles que et deixen ben satisfet. Com, per exemple, el clàssic Serrera, amb la seva pala vertiginosa i sublim, si la qualitat de la neu acompanya.

Fotografies 2010. Fotografies 1997. Track.

El Montroig amb esquís

Feia molt de temps que volia fer el Montroig amb esquís. L'havia intentat dues vegades. En una primera ocasió, el 1994, vam sortir de Quanca i vam pujar al Montarenyo. Després, pel Coll de la Ribereta, vam anar a pernoctar al refugi Enric Pujol, en una jornada extraordinàriament satisfactòria i plaent. L'endemà havíem de fer el Montroig, però ens vam llevar amb una nevada ben forta i vam haver de renunciar-hi (fotografies). Posteriorment, ho vam intentar per Sartari i el Ventolau, però també el diumenge el temps es va espatllar i feina vam tenir per saltar del refugi a les bordes d'Aurós, on teníem el cotxe. Finalment, en un cap de setmana esplèndid de l'abril de 2010, tot va anar com una seda i vaig poder culminar aquest cim tan bell.

Fotografies. Track.

Un bon circuit pel Moianès

El GR-3 i el GR-177 es troben a Moià i també a L'Estany. Això suggereix utilitzar-los per fer un excel·lent circuit pel Moianès consistent en anar de Moià a L'Estany pel GR-3 i tornar de L'Estany a Moià pel GR-177 completant, d'aquesta manera, un itinerari panoràmic, llarg i complet per aquesta zona de baixa muntanya. La visió de la nau montserratina i del massís de Sant Llorenç, dels cims nevats del Pirineu, contrasta i es complementa amb els relleus amables i humanitzats que tenim en primer pla. El camí passa ben a prop d'una sèrie de grans masies i d'altiplans de conreu: la Guantera, la Rodoreda, Mas Rovira, Rojans, Vilarassau, el Rourell, el Pla de Maria... Imprescindible dur aigua i escollir un dia fresc i transparent, preferiblement d'inici de primavera. El circuit és llarg (més de 30 km) però es pot fer a un bon ritme perquè la major part del temps caminarem per pistes.

Fotografies. Track.

El massís de Sant Llorenç, per llevant

Un circuit molt agradable per introduir-se al magnífic vessant oriental del massís de Sant Llorenç. Sortim de Sant Llorenç Savall i pugem a la carena pel Marquet. Seguim el camí de carena tradicional entre el Coll d'Eres i el Morral del Drac i retornem pel Dalmau. En contra del que podria semblar a primera vista, si descomptem el tros de carena, una excursió força tranquila.

Fotografies. Track.

Aproximació al Montsant, segona part

Dia de cel cobert, plugims i molt mala visibilitat, que em fan desistir del meu projecte original. En qualsevol cas, una volta pel Montsant molt clàssica però ben recomanable: pujo per l'exigent Grau del Carrasclet i baixo pel tradicional Grau de L'Escletxa. El millor del dia: Els arbres florits.

Fotografies. Track.

Fred i neu a Sant Llorenç

De matinals al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac n'hem fet moltes al llarg dels anys, però sempre hi ha un racó per descobrir o un paisatge diferent per conèixer. En una severa onada de fred, el gener del 2010, tot el parc va quedar blanc i gelat. Vaig gaudir molt fent l'itinerari que va de l'Alzina del Salari a Mura pel Coll de Boix i els Codolosos i retorna per La Roureda i el Collet de la Sabatera. Una matinal molt recomanable.

Fotografies. Track.

Aproximació al Montsant, primera part

Les possibilitat excursionistes que ofereix el massís del Montsant són gairebé il·limitades. A partir de la guia d'en Jaume Mas he dissenyat quatre itineraris circulars que, sense pretendre ser exhaustius, em permetin conèixer una bona part dels misteris d'aquesta serra inverosímil. La primera d'aquestes quatre excursions comença i acaba a l'ermita de Santa Magdalena, visita el mirador de la Roca del Llençol, puja al Collet del Parral pel grau de les Voltetes, passa per racons emblemàtics com la Cova del Parral, el racó del Madelenet, el Toll de l'Ou, el Pont Natural, l'Engolidor i el sublim congost de Fraguerau. En resum, una excursió remarcable, més llarga del que el mapa sembla indicar, degut al terreny tan complex que recorre. Sovint, els cingles, les balmes i els engorjats faran trontollar les lectures del gps. Per això, el trac que us adjunto només té un caràcter orientatiu. Cal parar esment en que la zona del pont natural està mal cartografiada al mapa de l'Alpina.

Fotografies. Track.

Al voltant de Terradets

Feia molt de temps que volia pujar a l'enlairat santuari de Sant Salvador, a la cara sud del Montsec de Rúbies, però no acabava de trobar la manera de combinar aquesta pujada amb un itinerari apropiat. Finalment, vaig saber que s'havia assenyalat un camí pel Barranc del Bosc i vaig veure que ja tenia la solució: Sortint de Cellers, vaig pujar primer a Sant Salvador per continuar fins la carena del Montsec. Per la Portella Blanca, vaig baixar a Rúbies i vaig seguir fins la Font de les Bagasses. A partir d'aquí, remunto l'extraordinari Barranc del Bosc, salto un collet al costat de la Roca Regina i torno a Cellers. En resum, una gran excursió, plena de visions espectaculars, completament recomanable.

Fotografies. Track.

El Cabo de Gata i la Sierra de Gádor

En una breu visita que vaig haver de fer a Almeria, vaig voler aprofitar per fer una ruta a alguna zona de muntanya d'aquell país tan fotogènic. En primer lloc, vaig fer una passejada pel parc natural de Níjar i Cabo de Gata. L'endemà, em vaig calçar les botes i vaig fer un itinerari més llarg i amb força desnivell per l'àrida Sierra de Gádor. Són uns paisatges que val la pena conèixer. Caminant per aquells terrenys tan durs, no pots deixar de pensar que tot indica que la Catalunya que viuran els nostres nets tindrà aquest mateix aspecte...

Fotografies. Track.

Santa Margarida de Vinyoles

Aquesta excursió (que segueix en part el GR-1) és un bonic circuit al voltant de Les Llosses, al Lluçanès, que ens permet gaudir d'uns boscos excel·lents i d'una panoràmica de primera qualitat des de la carena del Serrat del Castell, entre Santa Margarida de Vinyoles i el Collet de les Bruixes. Tampoc no cal oblidar que passarem per llocs molt notables, com Sant Martí de Vinyoles, Portabella, Santa Maria de les Llosses i l'enlairada masia de Campsó. Tot plegat, un itinerari excursionista magnífic. Només cal tenir cura d'escollir l'època adient, perquè si hi aneu en temps de boletaires, com vaig fer jo, difícilment tindreu un moment de solitud...

Track.

Montroig per Comamala

El Montroig pel barranc de Comamala és una excursió important i clàssica, una excursió que et deixa satisfet. Si a l'alegria del cim triple, aeri, voluminós i amb una vista de primer ordre, hi afegiu la bellesa d'un vivac meravellós a la vora de la bassa de Sobriu, com vaig fer jo, tindreu una activitat de les que es recorden força temps. Absolutament recomanable.

Fotografies. Track.

Cadí Oest

La Serra del Cadí és un bé de Déu. Els grans espais del vessant sud, els abismes del costat obac, els boscos, les canals, els mil i un racons màgics... Aquesta excursió, que feia molt que tenia planejada, és magnífica. Sortim d'Ansovell cap al Santuari del Boscalt i d'aquí anem a buscar el punt feble de la gran muralla, a l'oest de les Tres Canaletes. La pujada per les Tres Canaletes és, potser, la millor pujada al Cadí, perquè no cal barallar-se amb cap tartera i perquè els indrets per on transcorre la ruta (pràcticament no hi ha camí) són salvatges i bellíssims. A continuació, es segueix la carena fins a trobar la Canal Baridana i gaudim, en cada moment, del contrast fortíssim entre el costat solei, ample i dessolat, i els penyassegats farcits d'agulles i canals del costat obac. Baixem per la Canal Baridana enmig d'un món mineral i poderós. Aleshores, la meva intenció era retornar al Boscalt pel Cortal del Roig, però no vaig ser capaç de trobar un camí que alguns mapes indiquen i que, probablement, està perdut, i vaig haver d'arribar-me fins el Coll d'Oruga a buscar el GR. Aleshores, vaig seguir el GR fins a Cava i, d'aquí, fer el gran "sifò" fins a Ansovell. En conjunt, un dia ple de belles sensacions, i una excursió llarga, completa i excel·lent.

Fotografies. Track.

De Paüls a Fredes pel GR-7

Quan a primer de maig del 2009 vaig anar de la Seu a Solsona pel GR7, sol, no em pensava pas que no trigaria gaire a fer les magnífiques etapes finals d'aquest mateix GR7, aquest cop acompanyat d'una colla de companys. La bellesa d'aquesta travessia clàssica del Port es ben coneguda i no cal que m'hi esplaï. Només diré que la vam fer en uns dies d'una lluminositat excepcional que les fotografies difícilment poden reflectir.

Fotografies. Track.

De la Seu a Solsona pel GR7

Mai no he sigut allò que ara en diuen un "senderista", però en un moment determinat al llarg de la convalescència de l'operació de genoll, vaig imaginar-me a mi mateix recorrent un d'aquests GR, per exemple el famós GR7 que va d'Andorra a Fredes. No ho he dut a la pràctica, i potser mai no ho faré, però sí que m'ha vingut de gust, aprofitant un pont de l'u de maig, caminar de la Seu d'Urgell fins a Solsona seguint el GR. I no me'n penedeixo gens! He gaudit de solituds notables (fora dels nuclis habitats, no he vist absolutament cap ésser humà en els tres dies), de paisatges que no coneixia i de l'esclat d'una natura primaveral i exuberant. El petit preu que he hagut de pagar ha estat el d'haver d'acceptar un camí predeterminat que, en més d'una ocasió, no m'ha semblat que estés del tot ben trobat. Les fotografies parlen d'un món de flors i d'algun indret extraordinari, com ara la increïble Rasa de Vilamala.

Fotografies. Track dia 1. Track dia 2. Track dia 3.

El bo i millor del massís del Verd

Sempre m'havia atret molt el vessant de la Serra del Verd que cau sobre La Coma, però no ha estat fins ara que he trobat l'ocasió de fer-hi un itinerari. És una zona molt complexa, amb prats verdíssims, fonts, cingleres i isards, una zona on els camins encara no estan sobre-senyalitzats. M'he inspirat en un article d'en Jaume Fruitós a la revista MUNTANYA (Desembre del 2001) i he aconseguit combinar un itinerari molt complet i molt recomanable, que visita tres o quatre indrets absolutament paradisíacs, com són l'entorn de la Borda del Pujol, el Prat d'Aubes o el Coll de Veís. L'itinerari comença a La Coma, puja als Tres Collets per la Borda del Pujol i la Canal Fonda, remunta el Cap del Verd, baixa al Coll de Veís per una canal vertiginosa, flanqueja Els Ordiars i retorna a La Coma per Cal Fiter.

Fotografies. Track.

Montsor i els misteris del massís de Collegats

A l'angle que formen la Noguera i el Flamisell, entre la Vall Fosca i Collegats, hi ha un massís mineral i feréstec, extraordinari i ple de racons salvatges. La Geganta del Pallars, el barranc de Sant Pere, els Emprius, la Roca Foradada, Sant Aventí... Molt de material per a l'excursionista amant de les grans solituds. Hi ha pocs camins, però recentment s'ha senyalitzat un itinerari molt interessant que comença i acaba a la Pobla, puja a Montsor per Les Marrades i baixa per la cresta de Gelat i el Salt de Llop, amb una mini-ferrada inclosa a la ruta. Com sempre passa quan que es visita un de tants pobles deserts que hi ha al nostre país, la contemplació dels senyals que la vida humana ha deixat a Montsor ens omplirà d'una fonda sensació de tristor. L'excursió us agradarà més en un dia fred, quan els cims estan blancs de neu i els horitzons són netíssims. Jo vaig tenir la sort de fer-la en un dia excepcional.

Fotografies. Track.

El vessant nord de la carena de Milany

La recuperació d'una operació de genoll em va dur a redescobrir els racons magnífics del vessant nord de la carena que va de Milany al Coll de Canes. A la tardor del 2008 hi vaig fer tres excursions memorables que representen, en total, sis camins de la ribera de Vallfogona a la carena. Tots ells van ser sublims i el que recomano és fer-los tots un darrera l'altre. És el bo i millor que la tardor ens pot oferir.

L'itinerari més oriental (color verd al mapa) puja a Santa Magdalena de Cambrils pel Collet de la Berruga i Planissars i baixa pel Coll de Canes.

L'itinerari central (color vermell al mapa) puja directe de Vallfogona a Milany. A continuació, segueix la meravellosa carena fins a Santa Magdalena de Cambrils i fa el descens per Puigvassall i la Bauma.

L'itinerari de més a ponent (color blau al mapa) puja a Milany per Pielleta i baixa per La Cau i coll de Bena

Fotografies. Track 1. Track 2. Track 3.

Un tomb per la cara sud del Cadí

La cara sud del Cadí és immensa i potser té fama de ser monòtona. Però, si la sabeu apreciar, us oferirà unes sensacions d'espai, solitud i una certa desolació, molt interessants. Aquí proposo un circuit magnífic, que us pot satisfer plenament. Podeu començar a Josa del Cadí o bé al Coll de Josa. Passeu pel Collell, el Cortal dels Cortils i, pel Pas dels Cabirols, agafeu la carena principal, llarguíssima, que ja no heu de deixar fins Les Tres Canaletes. La baixada cap al Coll de Jovell és molt dura, però la visió del Pedraforca us compensarà dels treballs. Pel que fa al track, l'accés al Pas dels Cabirols no és gaire encertat. Cal tenir en compte que el traçat del camí de baixada cap al Coll de Jovell al mapa de l'Alpina no és correcte. Vaig divagar una mica (enmig de la boira!) fins que vaig trobar el camí senyalitzat al punt que s'indica.

Fotografies. Track.

Camins clàssics pel Tagamanent i el Bertí

En aquesta excursió us proposo un circuit circular molt bonic que inclou el Tagamanent, Vallcàrquera, el Sot del Bac i el Bertí. La idea és molt simple i suposo que deu ser ben coneguda. Comencem pujant al Tagamanent des d'Aiguafreda. A continuació, un camí discret i de mal trobar però molt bonic ens permet baixar cap a Vallcàrquera. Passem pel Figaró i entrem al Sot del Bac. Pugem a Ragidell pel Grau de la Trona i baixem pel Grau de les Avellanedes. Tornem a Aiguafreda per Sant Pere de Valldaneu.

Fotografies. Track.

El Carlit per Porté i Lanós

Aquest circuit a la zona del Carlit és molt recomanable. Cal començar pujant a l'estany de Lanós per continuar cap al Carlit pel Coll dels Andorrans (atenció a la cresta: és fàcil embolicar-se). A la tornada, es segueix la carena fins els Pics de Coll Roig, des dels quals es pot baixar a la vall. És una excursió força dura.

Fotografies. Track.

Puig d'Esquers i Querroig

Dues excursions que vaig aprendre d'en Xavier Gregori, autor de guies imprescindibles d'aquesta i de moltes altres zones del nostre país. En la primera, sortim de Llançà cap a la Serra del Socarrador i en seguim la carena fins el Puig d'Esquers. A sota d'aquest Puig hi ha una petita joia: Sant Miquel de Colera, en un indret formidable. Baixem cap a Molinàs i seguim la vall fins a Colera. Aleshores, pugem el Coll de Sant Antoni i seguim el camí de ronda fins a Llançà. Una matinal de primera categoria! Feu-la en un dia fresc i clar i fruireu de valent. La segona excursió és tant o millor que aquesta: Amb sortida i arribada a Portbou, donem tota la volta a la vall, incloent l'ascensió del pic de Querroig.

Track Puig d'Esquers. Track Querroig.

El Montsent de Pallars amb esquís

Tot un clàssic: Bivac a Sallente, pujada per la canal de Pigolo (atenció!) per assolir les magnífiques pales NW del Montsent. Recomanable!

Track.

Matagalls per la Mare de Déu de L'Erola

El vessant nord del Matagalls és un pou de sorpreses gairebé inexhaurible. Aquesta excursió va a buscar la castanyeda de Can Gat per després enfilar-se a Sant Segimon i al Matagalls. La baixada és encara millor, pels feréstecs vessants del Turó Gros d'en Pujol.

Fotografies. Track.