La Pala Alta de Sarradé és un cim magnífic que, en els mapes antics, arribava als tres mil metres. Ara ha perdut aquest "honor" i ha guanyat en solitud. La pujada la fem pel salvatge barranc de Comalesbienes i la bonica i aèria aresta nord, menys difícil del que pot semblar a primera vista. Fet el cim, baixem en direcció sud cap a l'estany de Sarradé, amb algun pas complicat (atenció al track: hi ha un únic pas factible, que hem de trobar si no volem complicar-nos força la vida!). Tot aquest entorn té un ambient poderós i feréstec, però el preu que hem de pagar per gaudir de tot això és que, durant una llarga estona, no hi ha camí i la marxa és relativament lenta. Esgarrifa imaginar en Mossèn Cinto pujant (i baixant) aquest cim formidable! Acabem el dia arribant al refugi d'Estany Llong, a la minsa llum dels estels. L'endemà, seguim l'itinerari clàssic del Collet de Contraig, però ens desviem i pugem la Creu de Colomers. Algun mapa antic indica un descens directe del cim cap a Colieto, però la ruta, si realment existeix, no és gens evident i optem per flanquejar fins el coll i baixar a Colieto per l'itinerari habitual, d'extrema bellesa. Passem pel Ventosa i ja només ens cal seguir el conegut camí de Cavallers. En total, dos dies de pirineïsme del bo i millor.Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada