diumenge, 24 d’octubre de 2010

Moixeró per Urús

El Moixeró és la muntanya més bonica del nostre país. Si més no, a mi sempre m'ho ha semblat. L'excursió que vaig fer-hi just després de la primera nevada de setembre, amb un airet fresquíssim i una visibilitat impressionant, comença al refugi de la Pleta dels Ordiassos, passa pel Cortal d'en Vidal i remunta el Serrat de Comesjuntes fins les Penyes Altes. La tornada la vaig fer per Coll de Jou i Fontllebrera. Una excursió relativament curta (una matinal) i molt agradable. Ara que acabo d'escriure que això ha estat una matinal, no puc evitar de pensar com van ser, els anys seixanta-nou-setanta-setanta-u, les meves primeres visites a aquesta muntanya: Tren fins a Manresa, cotxe de línia fins a Bagà, a peu fins a Gréixer on hi havia un refugi per passar-hi la nit. L'endemà, fosca nit, amb poquíssima informació i experiència, intentar trobar un camí cap el Penyes Altes, per la Canal de la Serp, per les Roques de Cabrera o pel Coll d'Escriu i Refugi Sant Jordi. Els camins estaven totalment perduts i calia fer-ne via perquè s'havia de ser a Alp per prendre el darrer tren... Crec que no vaig fer cim fins al quart intent.

Fotografies. Track.

Cap comentari: