dilluns, 16 de desembre de 2013

Puigllançada per la bauma de Pregonetes

La cinglera on hi ha la Bauma de Pregonetes
La cara sud del Puigllançada és molt interessant i poc coneguda. Per això mateix, pot ser interessant publicar un itinerari poc divulgat que he fet aquest cap de setmana, a partir d'una idea i d'un track que m'ha passat en Lluís Arrondo, de l'Associació Excursionista Lillet.

Resulta que l'AEL —entre altres activitats— organitza cada any una caminada per racons poc habituals de l'entorn de la Pobla. La XXIV Caminada, la de l'any 2011, seguia uns camins poc marcats que passaven per una bauma ben interessant i força desconeguda. Quan vaig conèixer l'existència d'aquest itinerari, de seguida vaig pensar en combinar-lo amb l'ascensió del Puigllançada per la banda del Pla d'Erols i les Tortes. N'ha sortit una excursió molt recomanable, d'un interès excursionista notable. Cal dir, però, que la major part de l'excursió que descric es fa sense camí, o només amb una resta de camí precària.

Estem en uns dies en que el temps està dominat per un fort anticicló i la inversió tèrmica és brutal. Fa goig anar a l'alta muntanya per gaudir d'uns paisatges netíssims i d'una temperatura molt agradable, força més càlida de la que hi ha als fons de les valls.

He sortit del Clot del Moro amb les primeres llums —l'excursió és llarga i el dia és curt— i he començat enfilant-me fent dreceres a través d'una pista forestal que ara mateix arriba fins l'indret on hi ha les restes de les cases de la Perera.  Aquest edificis enrunats, envoltats per la vegetació, tenen un aspecte sinistre i misteriós. A partir d'aquest punt el camí està molt poc marcat i cal anar buscant el millor pas entre els arbusts fins arribar a un magnífic mirador sobre la fondalada del Clot del Moro. Es tracta, precisament, de la banda rocosa on hi ha la Bauma de Pregonetes (vegeu la fotografia superior). Aquí cal baixar un a mica a sota de la cinglera i arribar a l'interior de la bauma. Un cop haguem visitat la bauma pujarem a la seva "teulada" i seguirem el camí en direcció als Planassos. Aquí el camí és força complicat.

La Bauma Roja
A partir dels Planassos el camí va millorant i en un no-res em planto al Coll de la Casa Nova —mou-cents metres per sota del cim del Puigllançada. Ara cal anar pujant i pujant pels lloms interminables del Torrent de les Tortes, en un ambient de solitària bellesa i de panorames dilatats. Quan sóc al cim, no fa un alè d'aire i puc estar-m'hi una bona estona prenent el sol sense necessitat d'abrigar-me gens. Lluny, veig com a puntets els esquiadors de la Masella i la Molina. El Pedraforca i la silueta de Montserrat presideixen l'escena, però tot el que es veu, del Cadí al Taga i més enllà és d'una immensa bellesa.

Baixo en direcció a ponent, esquivant alguna congesta, fins a trobar el GR-4 que m'ha de dur al Pla d'Erols després d'un magnífic flanqueig de la cara sud del Puigllançada —passant per la Bauma Roja i els prats de la Pardinella de Gavarrós.

Quan arribo al Coll Roig ja entro a l'ombra. Ara em cal baixar la vall de la Molina fins l'antiga fàbrica de ciment. Podria fer-ho seguint la pista, però el trac que m'han passat els amics de l'AEL indica un camí que evita la pista per l'interior del Clot de la Fageda. És molt bonic —i a la tardor encara ho deu ser més.

Arribo al cotxe prop de nou hores després d'haver-ne sortit. Estic molt satisfet d'aquesta bonica excursió i d'haver conegut nous camins i nous indrets.

Fotografies. Track

dimecres, 11 de desembre de 2013

Rasos de Tubau

Crec que no havia tornat als Rasos de Tubau des d'aquell llunyà 1979 que vaig fer la travessia de Ripoll a la Pobla de Lillet. En aquella ocasió, el primer dia vam anar amb tren fins a Ripoll i d'allà vam pujar als Rasos per can Bufatals, l'Auró i les Ajagudes. Després, vam baixar a la masia de Tubau on vam demanar per dormir a la pallissa. L'endemà: Sant Jaume de Frontanyà, Creu Malosa, Faig-i-branca, Puig Lluent i Sant Romà de la Clusa, on novament els demanem que ens deixin dormir a la pallissa. El tercer dia, pel Catllaràs i Falgars, arribem a la Pobla, on agafem l'autobús per tornar a casa. Així era l'excursionisme en aquells temps.

L'excursió d'ara ha estat una matinal, en un dia d'una lluminositat extrema. Pujo amb cotxe fins a Puigbò. Vaig a la collada de Puigbò, baixo a la font Calenta, pujo pels boscos de la Rabassa fins el collet dels Camps i acabo a les restes de l'esglesiola de Sant Marc d'Estiula. Aquí comença el llarg i magnífic recorregut de carena amb extraordinàries vistes aèries sobre els territoris i les muntanyes d'aquesta zona entr el Ripollès i el Berguedà. Sovint, hi ha algun balcó espectacular sobre la baga de Puigbò i les formidables masies que hi a l'obaga de la serra de Tubau: Puigbò, Palomera, les Muntades, l'Aionet, el Boix...

Dubto entre baixar pel grau de Llet o seguir la carena per l'Estimbador fins les Baumes. Em decideixo per aquesta segona opció.  D'aquesta manera, he resseguit la carena completa.

La tornada per l'obaga és força freda. La jornada ha estat magnífica.

Fotografies. Track

dimarts, 3 de desembre de 2013

Camins clàssics

Havia caigut una nevada que seria força efímera però que, de moment, ho havia cobert tot amb una bonica capa blanca. He pujat a Santa Fe per seguir uns camins clàssics: Pujar a les Agudes i al Turó de l'Home.

De Santa Fe segueixo la riera de Passavets (blanca i glaçada)  i, després de la font de Passavets, m'enfilo a Les Agudes pel Briançó. Trepitjo neu tota l'estona i he de vigilar de no relliscar. Al cim hi estic completament sol i el paisatge és meravellós a tota la volta completa de l'horitzó. Destaca la visió del Canigó, que sembla que estigui ple a vessar de neu nova. A mida que vaig anant cap el Turó de l'Home vaig veient com a trot el vessant per on he pujat, la neu està desapareixent ràpidament. Malgrat tot, la temperatura és freda.

Del Turó de l'Home baixo cap a la Fageda Gran, que és ben obaga i segueix amb la neu intacta. Tot és extraordinàriament bonic.

Fotografies. Track