Puigllançada per la bauma de Pregonetes

La cinglera on hi ha la Bauma de Pregonetes

La cara sud del Puigllançada és molt interessant i poc coneguda. Per això mateix, pot ser interessant publicar un itinerari poc divulgat que he fet aquest cap de setmana, a partir d'una idea i d'un track que m'ha passat en Lluís Arrondo, de l'Associació Excursionista Lillet.

Resulta que l'AEL —entre altres activitats— organitza cada any una caminada per racons poc habituals de l'entorn de la Pobla. La XXIV Caminada, la de l'any 2011, seguia uns camins poc marcats que passaven per una bauma ben interessant i força desconeguda. Quan vaig conèixer l'existència d'aquest itinerari, de seguida vaig pensar en combinar-lo amb l'ascensió del Puigllançada per la banda del Pla d'Erols i les Tortes. N'ha sortit una excursió molt recomanable, d'un interès excursionista notable. Cal dir, però, que la major part de l'excursió que descric es fa sense camí, o només amb una resta de camí precària.

Estem en uns dies en que el temps està dominat per un fort anticicló i la inversió tèrmica és brutal. Fa goig anar a l'alta muntanya per gaudir d'uns paisatges netíssims i d'una temperatura molt agradable, força més càlida de la que hi ha als fons de les valls.

He sortit del Clot del Moro amb les primeres llums —l'excursió és llarga i el dia és curt— i he començat enfilant-me fent dreceres a través d'una pista forestal que ara mateix arriba fins l'indret on hi ha les restes de les cases de la Perera.  Aquest edificis enrunats, envoltats per la vegetació, tenen un aspecte sinistre i misteriós. A partir d'aquest punt el camí està molt poc marcat i cal anar buscant el millor pas entre els arbusts fins arribar a un magnífic mirador sobre la fondalada del Clot del Moro. Es tracta, precisament, de la banda rocosa on hi ha la Bauma de Pregonetes (vegeu la fotografia superior). Aquí cal baixar un a mica a sota de la cinglera i arribar a l'interior de la bauma. Un cop haguem visitat la bauma pujarem a la seva "teulada" i seguirem el camí en direcció als Planassos. Aquí el camí és força complicat.

La Bauma Roja

A partir dels Planassos el camí va millorant i en un no-res em planto al Coll de la Casa Nova —mou-cents metres per sota del cim del Puigllançada. Ara cal anar pujant i pujant pels lloms interminables del Torrent de les Tortes, en un ambient de solitària bellesa i de panorames dilatats. Quan sóc al cim, no fa un alè d'aire i puc estar-m'hi una bona estona prenent el sol sense necessitat d'abrigar-me gens. Lluny, veig com a puntets els esquiadors de la Masella i la Molina. El Pedraforca i la silueta de Montserrat presideixen l'escena, però tot el que es veu, del Cadí al Taga i més enllà és d'una immensa bellesa.

Baixo en direcció a ponent, esquivant alguna congesta, fins a trobar el GR-4 que m'ha de dur al Pla d'Erols després d'un magnífic flanqueig de la cara sud del Puigllançada —passant per la Bauma Roja i els prats de la Pardinella de Gavarrós.

Quan arribo al Coll Roig ja entro a l'ombra. Ara em cal baixar la vall de la Molina fins l'antiga fàbrica de ciment. Podria fer-ho seguint la pista, però el trac que m'han passat els amics de l'AEL indica un camí que evita la pista per l'interior del Clot de la Fageda. És molt bonic —i a la tardor encara ho deu ser més.

Arribo al cotxe prop de nou hores després d'haver-ne sortit. Estic molt satisfet d'aquesta bonica excursió i d'haver conegut nous camins i nous indrets.

Fotografies. Track