dissabte, 30 d’agost de 2014

Volta al circ de Bassiets


En un article anterior, ja vaig dir que, des del Roc de Llumeneres, a la capçalera de la vall de Tor, vaig fixar-me en el circ de Bassiets i vaig proposar-me d'anar-hi un dia. Aquest dia va arribar a finals d'aquest Juliol i l'excursió va ser excel·lent: us la recomano. Va ser d'aquelles que a mi m'agraden, amb amplis horitzons, pràcticament sense camí, i relativament inèdita —vull dir que és un  itinerari que, malgrat que és ben lògic, no crec que el faci gaire gent.

Vaig remuntar, ben d'hora, la vall de Tor i vaig aparcar a l'indret on la pista que va de Tor al Port de Cabús creua el Barranc de Bords. El dia era net i magnífic. Des d'aquest punt, vaig remuntar la vall —sense camí— fins una certa alçada on vaig trobar un camí transversal que em va dur fins ben a prop del port de Cabús. Aquí vaig agafar la carena, que ja no hauria de deixar fins haver completat tot el circ.

El primer pic del dia va ser el Pic de la Bassera, de 2.693 m, des del qual la vista a tota la volta de l'horitzó era una meravella. També es veia ben bé la resta de l'itinerari. A cada pas em trobava amb algun isard —que no era gens poruc de mi— o fins i tot amb algun ramat.

El segon cim és la Torre de Cabús, de 2.778 m, un cim que, vist des del Pic de la Bassera, presenta un aspecte ben consistent —però no ofereix cap dificultat. Vaig seguint la carena i hi arribo ben aviat. Després d'aquest cim s'entra en una zona relativament planera, fins assolir el tercer cim del dia, el mateix Bassiets (2.763 m) des del que es té una vista interessant sobre el proper Salòria. Aprofito per descansar una estona.

Per continuar la carena del circ de Bassiets cal afrontar un descens que és una mica aeri i, sense ser res de l'altre món, dóna més caràcter a l'excursió. Aquí comença el Serrat de Capafonts i encara faig un cim secundari de 2.716 m, des del qual es té una bonica visió del cim que acabo de fer.

Cal buscar el millor lloc per retornar a la vall. Me'l mostra un ramat d'isards que estaven ajaçats a una raconada de la carena i que no s'adonen de la meva presència fins que no sóc ben bé al seu costat, moment en què fugen veloçment cap avall. Aquesta és la millor baixada. No trigo gaire a arribar on tinc el cotxe.

És una excursió deliciosa, amb unes vistes magnífiques.

Fotografies. Track

Llums de tempesta al coll de Fogueruix



Volia fer la travessia dels tres cims que tanquen la vall de les Planes de Son: Pinetó, Roca Blanca i Tésol. El primer i el darrer ja els havia pujat amb esquís, però la Roca Blanca no l'havia fet mai. Com que la previsió indicava tempesta a partir del migdia, vaig sortir molt d'hora —però quan vaig arribar a l'aparcament del refugi del Pla de la Font ja vaig veure que les tempestes també serien força més matineres del que jo voldria.

No vaig fer cap dels tres cims. De fet, vaig «fugir per cames» poc abans d'arribar al Pinetó. Però el premi que vaig tenir va ser potser més gran que els tres cims que no vaig poder fer: la llum. Resulta que el coll de Fogueruix es trobava al límit entre la tempesta (al sud) i el temps estable (al nord) i això em va donar unes visions extraordinàries que vaig mirar d'aprofitar com vaig poder. 






Fotografies.