tag:blogger.com,1999:blog-9660236906896754582024-03-05T14:30:22.701-08:00Muntanyes, camins, tracesJaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comBlogger210125tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-68114984264084274642018-10-16T06:25:00.002-07:002018-10-16T06:25:35.598-07:00Cims Per La Llibertat: Montsent de Pallars<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102601.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102601.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Un any amb presos polítics i exiliats. Un any amb un miler de persones innocents perseguides. Un any d'atacs feixistes, d'ignomínia.<br />
<br />
Una iniciativa amb el lema "Cims per la Llibertat" ens convidava a pujar simultàniament el 13 d'octubre a divuit cims de Catalunya, escollits pels presos i els exiliats. Jo vaig triar el <span style="color: #cc0000;"><b>Montseny de Pallars</b></span>, perquè és el cim de la <b>Clara Ponsatí</b> —a qui tinc l'honor de conèixer personalment— i un cim que a mi també em resulta casolà i entranyable. Hi he pujat moltes vegades —a peu i amb esquís— però cap com aquesta. Érem una gran multitud de persones de conviccions fermes i esperit decidit. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102579.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102579.jpg" data-original-height="375" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102578.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102578.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102590.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102590.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102598.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102598.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2018.html#XE102565.jpg" target="_blank">Fotografies</a>.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-32947117998218381602018-04-25T08:28:00.005-07:002018-04-25T08:28:52.289-07:00El VentolauHa sigut la tercera vegada que pujo el <span style="color: #cc0000;"><b>Ventolau </b></span>amb esquís. Tinc molt bons records de les altres dues. La primera va ser el <b>febrer del 1991</b>, quan les pistes d'esquí encara no existien, però el refugi sí que hi era, sense estar inaugurat. Ens el van obrir per nosaltres i potser vam ser els primers esquiadors que hi pernoctaven. Vam pujar el <span style="color: #cc0000;"><b>Campirme </b></span>i l'endemà el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Coma del Forn</b></span> i el <span style="color: #cc0000;"><b>Ventolau</b></span>. Tinc un record molt vívid de la vertiginosa baixada que vam fer, per un torrent encaixat i dret, ben bé fins <i>«la teulada del refugi»</i>. Vaig apuntar que vam baixar pel barranc de la Coma del Forn.<br />
<br />
La segona vegada va ser el <b>19 i el 20 d'abril del 1996</b> —exactament vint-i-dos anys abans d'aquesta tercera vegada d'ara— i el recorregut va ser magnífic. Vam sortir de <span style="color: #cc0000;"><b>Cerbi</b></span>, a la <span style="color: #cc0000;"><b>vall d'Unarre</b></span> i vam pujar fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Planell de Sartari</b></span>, des d'on ens vam enfilar, amb un ambient magnífic, fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Coma del Forn</b></span> i, a continuació, el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Ventolau</b></span>. Vam baixar al <span style="color: #cc0000;"><b>refugi Enric Pujol</b></span>, on vam passar la nit, amb la intenció de fer, l'endemà, el <span style="color: #cc0000;"><b>Mont-roig</b></span>. Ens vam llevar amb mal temps i, amb unes condicions bastant precàries, saltem, per terreny complicat, a <span style="color: #cc0000;"><b>Sartari </b></span>i retornem a <span style="color: #cc0000;"><b>Cerbi</b></span>. Recordo que el 96 va ser un any una mica com aquest d'ara: moltíssima neu i també moltíssim mal temps, que ens va fer recança perquè semblava que no podríem treure profit de tota aquella neu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4060.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4060.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Però tot allò ja és el passat —encara que els records siguin tan valuosos!— i ara hi he tornat. Vam fer el que es pot considerar l'ascensió «normal» des de la <span style="color: #cc0000;"><b>Pleta del Prat</b></span>. Com que les temperatures estaven sent altíssimes, la molta neu que hi ha no s'ha pogut arribar a compactar mai i les condicions són, en general, complicades i perilloses. Vam sortir ben d'hora per mirar de trobar la millor neu possible i, fet i fet, la vam trobar prou bé.<br />
<br />
El dia era calorós i tèrbol. Feia dies que l'aire tenia una gran quantitat de pols en suspensió i semblava que no arribaríem a veure el sol. A més, la neu tenia un aspecte ben curiós, perquè la penúltima nevada, que va ser molt generosa, contenia també una gran quantitat de fang i totes les muntanyes del Pallars van quedar tenyides d'un color vermellós força estrany. Després, va tornar a nevar fort, i va caure neu blanca que va tapar la neu marró. Però a continuació va començar a fer molta calor: la neu blanca no es va transformar i va anar baixant amb esllavissades que deixaven al descobert la neu fosca que hi havia a sota.<br />
<br />
Malgrat tots aquests auguris, la pujada va anar molt bé —fins va sortir el sol!— i la neu va resultar més franca del que ens podíem témer. Vam fer cim i el panorama, encara que enterbolit, no deixava de ser magnífic. Per acabar de completar el nostre plaer, la neu de la gran pala del <span style="color: #cc0000;"><b>Ventolau </b></span>—quatre-cents meravellosos metres de descens uniforme!— estava en perfectes condicions. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4058.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4058.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Després de la pala, la baixada més directa és la que utilitza el <span style="color: #cc0000;"><b>barranc de la Coma del Forn</b></span>. Afortunadament, vam trobar un company que hi havia pujat i ens va confirmar que estava en unes condicions acceptables —si bé, com era d'esperar, amb una neu molt i molt tova i inconsistent. Ens hi vam ficar —mirant de no prendre mal amb aquella neu tan traïdora— i vam gaudir com la canalla!<br />
<br />
Quan vaig ser a baix, vaig pensar que aquesta baixada pel barranc no coincidia gens ni mica amb els records que tinc de la baixada que vaig fer ara fa vint-i-set anys. Mirant el mapa, penso que potser aquell descens del 1991 el vam fer pel<span style="color: #cc0000;"><b> torrent de Mascaró</b></span>?<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2018.html#DSCF4051.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/ventolau-per-la-pleta-del-prat-24303924" target="_blank">Track.</a> Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-51525758028048098832018-04-08T02:48:00.000-07:002018-04-08T02:48:00.965-07:00D'Ull de Ter a Coma de Vaca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4049.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4049.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Aquest any que hi ha un bon gruix de neu, vam anar a la zona d'<span style="color: #cc0000;"><b>Ull de Ter</b></span> a <i>«fer alguna cosa»</i>. Vaig pensar que potser podríem fer el cim de <span style="color: #cc0000;"><b>les Borregues</b></span> —un cim que no he fet mai amb esquís— i baixar directe del cim a <span style="color: #cc0000;"><b>Coma de Vaca</b></span>. El temps s'havia d'aguantar durant el matí, però semblava que bufaria el vent.<br />
<br />
Ja sabeu com bufa el vent a <span style="color: #cc0000;"><b>Ull de Ter</b></span>! Quan pujàvem al <span style="color: #cc0000;"><b>coll de la Marrana</b></span> hi havia moments que ens costava mantenir l'equilibri. La cosa no pintava gaire bé. Un cop al coll, el vent és francament fort i veiem que la carena de <span style="color: #cc0000;"><b>les Borregues</b></span> està força pelada. També pensem que, amb aquest vent, seguir una cresta era un disbarat. Però no volem retirar-nos tan aviat!<br />
<br />
Traiem les pells i marxem avall per la <span style="color: #cc0000;"><b>Coma del Fresser</b></span>. Ni que sigui per fugir del vent. La baixada fins a <span style="color: #cc0000;"><b>Coma de Vaca</b></span> és molt suau —massa!— però també és bonica, per la gran sensació d'espai que genera. I estem més arrecerats del vent i l'ambient de primavera es fa més evident. Una delícia!<br />
<br />
Ens aturem una estona al refugi Manelic. Ja sabem que la remuntada, que és tant plana, es farà una mica pesada, però estem contents de, si més no, haver fet aquesta petita travessa d'Ull de Ter a Coma de Vaca.<br />
<br />
Remuntem —amb una calor i una insolació potents— i, quan ens falten pocs metres per arribar al coll ja tornem a tenir sobre nostre el característic vent violent. Si ens havia passat pel cap acabar d'arribar al <span style="color: #cc0000;"><b>Bastiments</b></span>, aviat ens desdiem. Com que el vent, aquesta vegada, no és tramuntana, la temperatura és força elevada i la neu del <span style="color: #cc0000;"><b>coll de la Marrana</b></span> fins el cotxe és pesada i enganxosa. Tant se val! Hem tingut un bon dia!<br />
<br /><br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2018.html#DSCF4037.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/vallter-coma-de-vaca-23803609" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-6358720046473208022018-03-16T12:24:00.002-07:002018-03-16T12:28:29.247-07:00Serra de Madres i les NoufontsMai no havia tingut ocasió de visitar la <span style="color: #cc0000;"><b>Serra de Madres</b></span> i finalment, en aquesta temporada tan generosa de neus —i també tan inestable metereològicament— hi he pogut anar. A més, hi he anat amb bona companyia i hem fet un itinerari força més atractiu que la simple i monòtona pujada al cim de Madres des de <span style="color: #cc0000;"><b>Puigbalador</b></span>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4022.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Aparquem a peu de carretera i comencem a pujar per una zona sense neu. La neu sembla que estigui més amunt del que ens esperàvem. De fet, ben aviat ens podem calçar els esquís i anem seguint el camí que va fent ziga-zagues a dins del bosc, sobre un tou de neu considerable. Com que el pendent és tant suau, el camí es fa llarg. El dia s'aixeca gris però les vistes sobre els massissos propers, ben farcits de neu, són magnífiques.<br />
<br />
Quan, finalment, arribem al coll que dóna pas a les amples planures que formen la part més enlairada de la <span style="color: #cc0000;"><b>Serra de Madres</b></span>, veiem amb claredat la vall de <span style="color: #cc0000;"><b>les Noufonts</b></span> que es desprèn del cim de Madres i baixa cap al nord. És per aquesta vall que volem baixar i pensem que realment és una bona idea perquè la vall té força més caràcter muntanyenc que no pas el camí que hem estat fent fins ara. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4021.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Quan finalment som al cim (2.469 m) les nuvolades van i vénen i els paisatges nevats —completament inèdits per a mi— són preciosos. Arreu hi ha unes cornises monumentals. Sembla que a la nit han caigut uns dits de neu nova i, encara que a la part de dalt la neu sigui molt canviant, creiem que la baixada —una mica menys de cinc-cents metres— serà bona.<br />
<br />
Efectivament, la baixada per la vall de <span style="color: #cc0000;"><b>les Noufonts</b></span> és una delícia! Només ens reca saber que no podem seguir baixant indefinidament, perquè ens cal trobar una cometa amagada a l'esquerra que ens ha de permetre —només dos-cents metres de remuntada— retornar a la carena per anar a trobar el camí per on hem pujat. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4016.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Quan ens falta poc per arribar al refugi forestal ens animem a temptar la sort anant a cercar el fons del torrent. La idea pot ser bona, perquè més d'una vegada aquests torrents fondos estan prou ben atapeïts de neu i ofereixen una baixada ben divertida. Hi anem i comencem a baixar-hi fins que ens adonem que no hi ha prou neu i el torrent és massa abrupte. Ens cal remuntar i recuperar el camí de pujada que, fet i fet, no es baixa gens malament.<br />
<br />
La distància i la marrada han fet que l'excursió sigui força llarga. M'ha agradat molt poder-la fer. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF4025.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br /><br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2018.html#DSCF4001.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/serra-de-madres-i-baixada-per-les-noufonts-23279871" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-57168144146923347542018-01-14T10:26:00.002-08:002018-03-16T12:29:10.953-07:00Taga i Serra Cavallera: esquí per sota dels dos milQuan al <span style="color: #cc0000;"><b>Taga </b></span>hi fa una bona nevada, de seguida corre la veu i hi ha un delit a anar-hi amb esquís. D'una banda, es tracta d'un mirador magnífic —dels millors que hi ha al Pirineu Oriental— i també, el fet que sigui una muntanya que, en les circumstàncies climàtiques del segle XXI, està gairebé sempre lliure de neu, dóna un punt de romanticisme a la seva ascensió amb esquís. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3985.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3985.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Aquest mes de gener s'han tornat a donar les condicions per anar a esquiar al <span style="color: #cc0000;"><b>Taga</b></span>. Jo només hi havia anat una única vegada —el febrer del 1993— i en conservo un gran record. En aquella ocasió, amb una bona tofa de neu, vam combinar el <span style="color: #cc0000;"><b>Taga </b></span>(2040m) amb el <span style="color: #cc0000;"><b>Puig Estela</b></span> (2.012m), més o menys el mateix recorregut que hem fet ara.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3976.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3976.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Vam sortir d'una mica més amunt de <span style="color: #cc0000;"><b>Puigsac</b></span>, amb els esquís als peus, i vam començar seguint la pista del <span style="color: #cc0000;"><b>torrent de Vilaró</b></span>. El dia era esplèndid i feia goig de veure les muntanyes del Ripollès tan plenes de neu. No era pas una mínima capa superficial, com tantes vegades, sinó un bon tou de neu compacta i, al mateix temps, de bona qualitat.<br />
<br />
No triguem gaire a arribar al <span style="color: #cc0000;"><b>pla de la Lleona</b></span> i començar a enfilar la pala del cim del Taga. Quins indrets tan entranyables! Com em porten a aquelles èpoques de fa més de quaranta anys, quan agafàvem el tren de les 5:35 del matí a la Plaça Catalunya i anàvem a Ribes per <i>«fer el Taga»</i>.<br />
<br />
Quan ens acostem al cim, el vent de tramuntana es reforça cada vegada més i anem veient com el <span style="color: #cc0000;"><b>Puigmal </b></span>i la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Núria</b></span> estan immerses en la barrufa. Al cim del Taga hi bufa de valent, però això no ens impedeix contemplar, des de la seva gran talaia, els 360 graus de paisatges magnífics que ens envolten. No ens hi entretenim gaire i tirem de seguida avall, buscant el lloc més dret i més encarat a l'obaga. Aleshores, ens trobem amb el premi d'una neu pols, fonda i flonja, una neu excel·lent que és, en aquesta alçada, un regal exquisit.<br />
<br />
Anem fins a la <span style="color: #cc0000;"><b>portella d'Ogassa</b></span> i, de sobte, el vent s'atura. Posem pells i anem a buscar la carena —gairebé diria: la cresta— del <span style="color: #cc0000;"><b>Puig de Coma d'Olla</b></span> i del <span style="color: #cc0000;"><b>Puig Estela</b></span>. Ara comencem a veure bé la gran fondalada d'<span style="color: #cc0000;"><b>Ogassa</b></span>.<br />
<br />
Arriba un punt que la carena no és practicable amb esquís i acabem d'arribar al cim amb els esquís a l'esquena. És tot tan bonic que no ens fa cap nosa haver de carregar-los una estoneta.<br />
<br />
La vista des del <span style="color: #cc0000;"><b>Puig Estela</b></span> és de primeríssima categoria. La mirada es perd resseguint tants llocs coneguts. Per exemple: la Garrotxa, l'Empordà, el Golf de Roses i el mar.<br />
<br />
La baixada la fem a ple nord, des del cim mateix. Agafem una clariana-canal que ja coneixíem d'altres vegades, amb un pendent de poc més de 30 graus i una neu encara més fonda que al Taga. La qualitat de la neu segueix sent excel·lent.<br />
<br />
Poc abans de l'<span style="color: #cc0000;"><b>estany del Tarter</b></span> ens desviem a l'esquerra per anar a buscar la <span style="color: #cc0000;"><b>font del Boix</b></span> i, sempre amb bona neu, arribem al cotxe amb els esquís als peus.<br />
<br />
Quina excursió més agradable! <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3984.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3984.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2018.html#DSCF3964.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=22038430" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-17921747946273221642017-12-15T11:34:00.000-08:002017-12-15T11:34:10.807-08:00Sellui<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3946.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3946.jpg" data-original-height="405" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
La vall de <span style="color: #cc0000;"><b>Sellui </b></span>neix a la cara sud del <span style="color: #cc0000;"><b>Tuc de la Cometa</b></span> —<span style="color: #cc0000;"><b><i>«la cometa de Llesui»</i></b></span>, 2.446 m— i desaigua a la Noguera, als peus del santuari d'<span style="color: #cc0000;"><b>Arboló</b></span>, al lloc on fins fa poc hi havia les cases de <span style="color: #cc0000;"><b>El Compte</b></span> (que van ser tristament arrasades per construir un túnel que mai no es va fer). És una vall ben llarga i, en la seva part superior, àmplia i tranquil·la. Hi ha tres minúsculs nuclis de població: <span style="color: #cc0000;"><b>Balestui</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Sellui </b></span>i, al capdamunt de tot, a 1.480 m d'alçada, <span style="color: #cc0000;"><b>Ancs</b></span>. La primera vegada que vaig visitar aquests poblets —deu fer una mica menys de trenta anys— estaven totalment enrunats i abandonats. En aquella excursió primera, la sensació de desolació va ser molt gran. Ara, en canvi, s'ha refet i fan goig.<br />
<br />
L'altre dia vaig fer una bonica caminada de finals de tardor per aquesta vall. Una excursió matinal recomanable. Vaig pujar amb cotxe fins a <span style="color: #cc0000;"><b>Sellui </b></span>i, a la part superior del poble, vaig agafar un antic camí, ben senyalitzat, que va pujant per la solana fins el <span style="color: #cc0000;"><b>coll de la Serreta</b></span>. El dia és magnífic. En aquest coll trobo una pista que vaig seguint cap a la dreta en direcció a les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Sellui</b></span> i de <span style="color: #cc0000;"><b>Rinflat</b></span>. Aquí ja tinc una extraordinària vista sobre la coma d'<span style="color: #cc0000;"><b>Ancs</b></span>.<br />
<br />
Després de la <span style="color: #cc0000;"><b>borda de Xamora</b></span>, giro a l'esquerra cap a la <span style="color: #cc0000;"><b>collada del Clot d'Andol</b></span>, a la carena de <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Quiri</b></span>. Ara la panoràmica es fa encara més gran: les muntanyes de la <span style="color: #cc0000;"><b>Vall Fosca</b></span>, la <span style="color: #cc0000;"><b>Serra de Sant Gervàs</b></span>, la <span style="color: #cc0000;"><b>plana de Mont-ros</b></span>. Magnífic!<br />
<br />
Segueixo cap el sud fins <span style="color: #cc0000;"><b>el Cogulló</b></span> (1.569 m) des d'on tinc una bona visió de l'<span style="color: #cc0000;"><b>estany de Montcortès</b></span> i del <span style="color: #cc0000;"><b>pla de Corts</b></span>. Començo a baixar en direcció sud per la <span style="color: #cc0000;"><b>carena de Ruixou</b></span> fins que sóc al pla i trobo la pista que baixa de <span style="color: #cc0000;"><b>Bretui </b></span>a <span style="color: #cc0000;"><b>Sellui</b></span>. Completo el circuit i estic content d'haver fet aquesta caminada senzilla i bonica. <br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3935.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21548365" target="_blank">Track.</a><br />
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-54088565924510205092017-12-06T02:57:00.000-08:002017-12-06T02:57:00.425-08:00MatanegraEl <span style="color: #cc0000;"><b>Serrat de Matanegra</b></span> és la carena que separa la <span style="color: #cc0000;"><b>vall d'Àssua</b></span> de la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Baiasca</b></span>. Com indica el seu nom, és una zona plena de bosc, molt visible des de <span style="color: #cc0000;"><b>Sort</b></span>. Podem dir que comença al <span style="color: #cc0000;"><b>coll del Cantó</b></span>, culmina a <span style="color: #cc0000;"><b>Piflorit </b></span>(2.097 m, amb unes característiques i inservibles antenes antigues) i al <span style="color: #cc0000;"><b>Tossal de Fontfreda</b></span> (2.042 m) i aleshores cau abruptament per la banda de <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Romà de Tavernoles</b></span> i el <span style="color: #cc0000;"><b>serrat de Canaledo</b></span> fins les fondàries per on passa <span style="color: #cc0000;"><b>la Noguera</b></span>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102555.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102555.jpg" data-original-height="326" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
És clar que jo m'havia fixat en aquest cim —el que els mapes anomenen <span style="color: #cc0000;"><b>«Piflorit»</b></span>, el de les antenes— fa molt de temps, però sempre havia sospitat que els camins —que segur que havien existit— estaven totalment perduts i és per això que no m'hi havia «embolicat» mai. Recordo molt bé la primera vegada que vaig fer la ruta de <span style="color: #cc0000;"><b>Rodés </b></span>a <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Romà</b></span>, passant per les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Botella</b></span>: va ser una autèntica aventura, perquè el camí —que avui ja és, en alguns punts, prou precari— en aquella època te l'havies d'anar inventant sobre la marxa. Tanmateix, quin recorregut tan magnífic!<br />
<br />
Vaig trobar un track que em va animar a fer aquest recorregut que feia temps que tenia al cap. Va ser una excursió excel·lent. Vaig sortir de <span style="color: #cc0000;"><b>Rodés </b></span>amb un vent fort i fred que no em deixaria en tot el camí i que, si bé era prou suportable mentre anava caminant a bon pas, no em convidava gens a aturar-me i descansar ni un moment. Avui dia, el camí de <span style="color: #cc0000;"><b>Rodés </b></span>a les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Botella</b></span> i <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Romà</b></span> és prou conegut i està ben marcat. És un camí extraordinari i encara ho és més si es completa fins a <span style="color: #cc0000;"><b>Llavorsí </b></span>passant per les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes d'Arnui</b></span> i travessant el <span style="color: #cc0000;"><b>barranc de Marguilló</b></span> (mireu <a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2013/01/sant-roma-de-tavernoles.html" target="_blank">aquesta entrada</a> al blog).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102547.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102547.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Després de <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Romà</b></span>, el camí va a buscar una portella espectacular que dóna entrada a la <span style="color: #cc0000;"><b>coma de Marguilló</b></span>. Just en aquest punt, una carena escarpada, a mà esquerra, condueix en línia recta fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Tossal de Fontfreda</b></span>, sis-cents metres més amunt. El track que duia m'indicava que seguís la cresta, amb alguna grimpada i així ho vaig fer, però crec que no és una ruta lògica. Jo recomanaria seguir el camí una estona més, fins unes bordes i aleshores accedir a la mateixa carena d'una manera més còmoda, més «excursionista».<br />
<br />
La pujada, a partir d'aquí, és molt dreta i pràcticament no hi ha camí. Cal anar seguint el fil de la cresta, en un cert moment flanquejar a l'esquerra, fer una mica de grimpada i, finalment, entrar al bosc de la banda obaga i pujar pel dret fins la carena.<br />
<br />
L'arribada a la carena representa un canvi sobtat: prats suaus, panorames magnífics, ambient relaxant després de tanta estona de pujada. Una mica més enllà es veu el proper objectiu: <span style="color: #cc0000;"><b>Piflorit</b></span>. Al seu darrere, la carena del <span style="color: #cc0000;"><b>Campmaior </b></span>(vegeu <a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2017/04/cap-de-campmaior.html" target="_blank">aquesta entrada</a> al blog) i les grans muntanyes de la <span style="color: #cc0000;"><b>vall d'Àssua</b></span>: <span style="color: #cc0000;"><b>Picardes</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Mainera</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Pala Pedregosa</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Montorroio </b></span>i <span style="color: #cc0000;"><b>Montsent </b></span>(vegeu <a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2013/07/trinca-mainera.html" target="_blank">aquesta entrada</a> al blog).<br />
<br />
Des del cim, cal baixar pel dret fins el <span style="color: #cc0000;"><b>planell de Sant Genís</b></span>: no hi ha camí, però resulta molt més senzill del que m'havia imaginat, perquè el pendent no és excessiu i el bosc és prou net. En un no-res hi sóc. A partir d'aquí, la baixada potser sí que se'm fa una mica llarga perquè són ben bé set-cents metres cara avall. La bellesa dels paisatges —la gran fondalada de la <span style="color: #cc0000;"><b>vall d'Àssua</b></span>, amb els seu poblets que semblen penjats a mig vessant, els colors de tardor, la <span style="color: #cc0000;"><b>Torreta de l'Orri</b></span>...— és la que m'anima a seguir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102560.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102560.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
En resum: un gran circuit que em va deixar molt satisfet i que m'anima a explorar el vessant de <span style="color: #cc0000;"><b>Caregue</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Escàs </b></span>i <span style="color: #cc0000;"><b>Montcardà</b></span>.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102538.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21380820" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-28581547963489387772017-11-13T11:27:00.000-08:002017-11-13T11:29:40.965-08:00Juverri<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102514.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102514.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<span style="color: #cc0000;"><b>Juverri </b></span>és una partida de <span style="color: #cc0000;"><b>Farrera</b></span>, entre el <span style="color: #cc0000;"><b>coll de So</b></span> i els barrancs inaccessibles que cauen sobre <span style="color: #cc0000;"><b>Romadriu</b></span>. És un territori de boscos i pastures, un indret idíl·lic, amb unes vistes magnífiques. Hi vaig anar per primera vegada fa més de trenta anys —crec que en aquella ocasió em vaig enfilar fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Cap de Juverri</b></span>, però no n'estic segur— i després, durant una llarga temporada, hi anava sovint a fer fotografies. Va ser l'època que arrossegava muntanya amunt una càmera 9x12, un parell d'objectius de gran format i el trípode i tota la parafernàlia necessària. Normalment, sortia quan encara era fosc, per tal de poder tenir plantat el trespeus al lloc escollit, just quan sortís el sol. En tinc uns records molt bonics.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102529.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Hi vaig tornar fa poc, un dia lluminós i fresc de novembre, i vaig fer-hi una passejada recomanable. Vaig sortir de <span style="color: #cc0000;"><b>Farrera </b></span>amb la intenció de pujar fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Cap de Juverri</b></span> (2.084 m), que és un gran mirador sobre les valls de <span style="color: #cc0000;"><b>Santa Magdalena</b></span> i, fet i fet, sobre tot el Pallars Sobirà. Havia estat nevant i les muntanyes, principalment les de més al nord, duien una bona tofa de neu primerenca.<br />
<br />
Vaig agafar el camí del <span style="color: #cc0000;"><b>coll de So</b></span>, però a l'alçada dels <span style="color: #cc0000;"><b>Clots </b></span>em vaig decantar a la dreta i em vaig enfilar fins les runes de les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Lleguna</b></span>. Des d'aquest punt, un camí molt ben traçat va flanquejant, enmig d'un bosc espès, fins el <span style="color: #cc0000;"><b>collet de Juverri</b></span>, a 1.900 m d'altura. Com que és una zona obaga, començo a trobar neu. Quan arribo al collet, em comença a tocar el sol i tot és molt bonic.<br />
<br />
Entro en uns prats lluminosos, a llevant del <span style="color: #cc0000;"><b>Pic d'Urdosa</b></span>. Tinc el cim força a prop, però dono una ullada al mapa i decideixo seguir flanquejant fins el <span style="color: #cc0000;"><b>planell de Castenàs</b></span>. Ara començo a trobar força neu. La vista és magnífica i, per la banda de migdia, està presidida per la <span style="color: #cc0000;"><b>Torreta de l'Orri</b></span>. Al meu davant hi tinc la fonda <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Romadriu</b></span> que, des d'aquí, sembla inaccessible i, probablement, ho sigui.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102510.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102510.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Des de <span style="color: #cc0000;"><b>Castenàs</b></span>, vaig pujant per entre bosc, cap a l'arrodonit cim de <span style="color: #cc0000;"><b>Els Bonys</b></span> (2.181 m). Vaig mal calçat per tanta neu, que no esperava, però és un plaer tan gran estar trepitjant aquesta neu tan verge enmig d'una solitud tan immensa, que la mullena als peus no m'importa gens.<br />
<br />
En un cert moment, quan la sensació de solitud i silenci era màxima, m'espanta un gran brogit. És un batec d'ales, és una au grossa que aixeca el vol, lentament, és un <b>gall fer</b>! Un gall fer! Tinc tota la pell de gallina, mentre l'au desapareix ràpidament de la meva vista, amb el seu vol pesant. En tota una vida d'anar per la muntanya només he vist tres vegades el gall fer. Sempre m'ha impressionat. <br />
<br />
Baixo al <span style="color: #cc0000;"><b>portell de Finestres</b></span> —aquí hi ha menys neu— i pujo el <span style="color: #cc0000;"><b>Cap de Juverri</b></span>. Panorama grandiós. Baixo al <span style="color: #cc0000;"><b>coll de So</b></span> i , des d'aquest punt, segueixo el camí vell de <span style="color: #cc0000;"><b>Farrera</b></span>. Ara tot sembla una postal i em vénen records de les meves «campanyes» amb l'equip fotogràfic de plaques 9x12! <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102526.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102526.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102501.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20961820" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-62334494935333197572017-09-30T03:10:00.000-07:002017-09-30T03:10:11.498-07:00Per la República Catalana!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/Butlleta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/Butlleta.jpg" data-original-height="578" data-original-width="420" /></a></div>
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-58861173260257902902017-09-02T03:01:00.001-07:002017-09-02T03:01:22.774-07:00Les muntanyes de Sant Quirze de Colera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102436.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102436.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
A l'<span style="color: #cc0000;"><b>Albera</b></span> hi ha excursions magnífiques, racons extraordinaris i panorames insuperables. Però els mesos de més calor no són aptes per caminar per aquestes zones. A menys que aprofitem un dia de tramuntana fresca, com vaig fer jo aquest mes d'agost. Un dia que va haver-hi un canvi de temps sobtat que va fer baixar la temperatura i la humitat, vaig aprofitar per fer una excursió que feia temps que tenia en ment: recórrer tot el circ de muntanyes que envolten el monestir de <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Quirze de Colera</b></span>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102446.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102446.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
L'itinerari és aquest: surto (ben d'hora) del monestir i segueixo un corriol que s'enfila cap a llevant fins assolir el <span style="color: #cc0000;"><b>coll de les Dofines</b></span>. Des d'aquest punt, segueixo la carena —rocosa i aèria, cal usar les mans en algun punt— que, en direcció nord, travessa el cim de <span style="color: #cc0000;"><b>Roques Blanques</b></span> fins arribar al <span style="color: #cc0000;"><b>coll de Pallerols</b></span>. Continuo cap el <span style="color: #cc0000;"><b>Puig d'en Jordà</b></span> (754 m), a la carena per on passa la frontera estatal. Baixo al <span style="color: #cc0000;"><b>coll del Torn</b></span> i pujo el <span style="color: #cc0000;"><b>Puig de la Calma</b></span>, que cau ben escarpat sobre la vall de l'Orlina. Segueixo la carena del <span style="color: #cc0000;"><b>Puig Bonic</b></span> i retorno al monestir pel <span style="color: #cc0000;"><b>GR-11</b></span>. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102448.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102448.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Els panorames que ens ofereix aquesta excursió són incomparables! Són cims molt enlairats sobre la plana empordanesa. Són cims força esquerps. Si el dia és clar, la línia de visió no té límits, en qualsevol direcció. Senzillament grandiós!<br />
<br />
Però... no puc deixar de comentar un inconvenient important d'aquesta excursió. El camí des de l'inici fins el <span style="color: #cc0000;"><b>coll de les Dofines</b></span>, si bé està perfectament marcat, és estretíssim i està envoltat de tota mena de bardisses que amb prou feines deixen passar. Les esgarrinxades són inevitables. Cal anar-hi previngut i, obligatòriament, dur uns pantalons llargs que ens protegeixin mínimament d'aquest bardissam.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102458.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102458.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102429.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19512465" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-8968252532265566882017-08-01T01:37:00.003-07:002017-08-01T02:42:45.236-07:00Via directa al BalandrauQuan vaig tenir coneixement de la ruta directa al <span style="color: #cc0000;"><b>Balandrau </b></span>—del <span style="color: #cc0000;"><b>jaçal de Costa Rubí</b></span> al cim, pel barranc de <span style="color: #cc0000;"><b>les Llosardes</b></span>—, de seguida vaig voler anar-hi. Vaig llegir els detalls d'aquesta magnífica ruta al <a href="http://almonteconenien.blogspot.com.es/" target="_blank">blog </a>de l'<b>Enric </b>i L'<b>Encarna</b>, que sempre és una font de grans itineraris, amb un esperit molt similar al que em guia a mi. Finalment, vaig trobar el moment de fer aquesta ascensió i la vaig completar amb el «gran» <span style="color: #cc0000;"><b>Camí dels Enginers</b></span> i el descens pel <span style="color: #cc0000;"><b>torrent dels Fossos</b></span>. Una excursió magnífica! <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102377.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102377.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
El <span style="color: #cc0000;"><b>Balandrau </b></span>té una certa significació per a mi perquè va ser el primer cim que vaig pujar de manera que en podríem dir <i>«autònoma»</i>. Era el remot any 1970 i anar a la muntanya era complicat. No tenia res a veure amb com funcionen les coses ara. Amb una colla d'amics havíem fet un <i>«curset d'excursionisme per a joves»</i> i havíem fet una estada al refugi d'<span style="color: #cc0000;"><b>Ull de Ter</b></span> —al qual, evidentment, no s'hi arribava amb cotxe!— on vaig descobrir la muntanya. Després d'aquest aprenentatge, vam pensar que havíem de fer una excursió per nosaltres mateixos, sense «monitors». Vam decidir anar al <span style="color: #cc0000;"><b>Balandrau </b></span>i un dissabte de novembre, a la tarda, agafem el tren de Ribes i caminem, ja fosc, fins a <span style="color: #cc0000;"><b>Pardines</b></span>. Demanem per dormir a la rectoria —era com es feien les coses en aquell temps. L'endemà, ben d'hora, pugem el <span style="color: #cc0000;"><b>Cerverís </b></span>per on podem, seguim fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Balandrau </b></span>i baixem pel <span style="color: #cc0000;"><b>Serrat</b></span>. No recordo com vam tornar. La informació que teníem per fer tot això consistia en un mapa que havíem consultat el dijous a la biblioteca del CEC i les guies d'en Cèsar August Torras!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/Balandrau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/Balandrau.jpg" data-original-height="410" data-original-width="600" /></a></div>
<br />
Deixant-nos de nostàlgies i tornant a la pujada directa al <span style="color: #cc0000;"><b>Balandrau </b></span>per <span style="color: #cc0000;"><b>les Llosardes</b></span>, he de dir que és una ascensió molt recomanable. La vaig trobar fins i tot millor del que esperava. Són <b>mil metres</b> de desnivell, per un terreny dret i ferreny on cal sovint ajudar-se amb les mans. Però la ruta té una certa lògica: no és cap pujada salvatge. Simplement, és dreta, llarga i grandiosa, però no és pas exposada. L'únic perill deu ser tenir gent al davant que pugui fer baixar pedres. Quan fa calor —com ara— s'agraeix pujar tota l'estona a l'ombra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102367.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102367.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Del cim vaig baixar a <span style="color: #cc0000;"><b>Coma de Vaca</b></span> —quants records!— i, un cop en aquest punt, no vaig poder resistir la temptació de retornar pel <span style="color: #cc0000;"><b>Camí dels Enginyers</b></span>, que potser és el camí més impressionant de tota aquesta banda del Pirineu. Ara està molt més fresat que la primera vegada que el vaig fer, i hi ha alguna assegurança en els llocs més exposats, però les sensacions que em genera segueixen sent extraordinàries. Vaig fer-lo poc a poc, gaudint de cada raconada, de cada canal vertiginosa.<br />
<br />
A l'altra banda, es podia apreciar ben bé la pujada directa que havia fet.<br />
<br />
Finalment, quan vaig arribar a <span style="color: #cc0000;"><b>les Pedrisses</b></span>, com que tenia el cotxe al <span style="color: #cc0000;"><b>pont de Daió</b></span>, vaig baixar pel Torrent dels Fossos que, curiosament, és un camí que no recordo haver fet mai. Aquí sí que ja vaig notar l'esforç de tot el dia. Aquesta excursió és una mica exigent: uns 20 km i uns 1700 m de desnivell. A mi em va costar un total de 10 hores (de temps total).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102399.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102399.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102358.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18930729" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-49119042826330751312017-07-28T08:16:00.000-07:002017-07-28T13:54:16.545-07:00Pic de Qüenca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102346.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102346.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
El <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Qüenca</b></span> és, juntament amb el <span style="color: #cc0000;"><b>Bonabé </b></span>i el <span style="color: #cc0000;"><b>Moredo</b></span>, un dels que enclouen la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Moredo</b></span>. És un cim que es veu molt bé des de la plana d'Esterri: gros i altiu, característic. Malgrat aquesta visibilitat, crec que és un cim poc visitat. Jo mateix, que vaig pujar el <span style="color: #cc0000;"><b>Tuc de Bonabé</b></span> i el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Moredo</b></span> —abans en dèiem <span style="color: #cc0000;"><i><b>«Roques Blanques»</b></i></span>— en una època tan llunyana com l'estiu del 1979, just la setmana després dels meus primers quatre-mils, jo mateix, deia, ni l'havia pujat fins ara, ni m'ho havia plantejat. Finalment, hi vaig anar l'altre dia.<br />
<br />
Val la pena pujar aquest cim perquè és un mirador extraordinari, en totes direccions. Ara bé, s'ha de dir que l'ascensió no és pas gaire interessant. És una llàstima. Si, per exemple, l'aresta que l'uneix a la <span style="color: #cc0000;"><b>collada del Clot de Moredo</b></span> fos practicable, aquesta seria una bonica ruta de pujada. Però aquesta cresta —hi ha un parell de ressenyes a Internet— és descomposta i perillosa. També estaria bé si s'hi pogués accedir per l'aresta nord. El cas és que, fins que ningú no trobi una ruta més atractiva, l'ascensió d'aquesta muntanya s'ha de fer per la seva cara est.<br />
<br />
Per la cara est hi ha encara un parell de problemes. Aquest vessant —com passa amb altres cims de la zona, per exemple el <span style="color: #cc0000;"><b>Pilàs</b></span>— està recoberta, ben bé fins a la cota 2.100, d'una espessa vegetació de nerets i altres matolls de molt mal passar. De fet: impracticables. Un altre «inconvenient» d'aquest cim és que hi ha una pista —més o menys apta per a vehicles—que surt d'<span style="color: #cc0000;"><b>Alòs d'Isil</b></span> i remunta fins la cota 2.000. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102339.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102339.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
No us vull pas desanimar: el cim és un mirador tan fantàstic que totes aquestes «pegues» no tenen cap importància. Us explico, doncs, la meva ascensió de l'altre dia, que em va deixar ben satisfet.<br />
<br />
En primer lloc, em va caldre decidir què feia amb la pista que puja fins als dos mil metres. És una d'aquelles pistes que, fins que no la fas, no saps si és practicable o no i, d'altra banda, a mi sempre m'ha agradat més caminar que no pas embolicar-me amb el cotxe per qualsevol mal pas... Vaig quedar-me en un terme mig: pujaria amb cotxe fins les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Lapre</b></span> i després seguiria a peu.<br />
<br />
Quan ets a les bordes, tens el cim ben bé a 1.100 m de desnivell, en línia recta. Jo pensava que potser m'enfilaria per <span style="color: #cc0000;"><b>Caledo</b></span>, seguint la línia de màxim pendent, recte al cim. Ni pensar-ho! Com he dit abans, aquests pendents no són de prat, sinó de matolls impracticables. No toca altre remei que anar seguint la pista. Tampoc és cap gran sacrifici. És ben d'hora al matí i la caminada és agradable.<br />
<br />
Quan la pista travessa el <span style="color: #cc0000;"><b>serrat d'Escala Grau</b></span>, penso que potser sí que ara podré tirar pel dret, en direcció al cim. De cap manera! La vegetació m'obliga a seguir la pista. Vaig fent.<br />
<br />
Supero la bifurcació que va a la renovada <span style="color: #cc0000;"><b>borda de Moredo</b></span> i encara he de seguir per la pista. Travesso el <span style="color: #cc0000;"><b>barranc de Moredo</b></span> i ara sí: just després de travessar-lo, a l'esquerra, sense ni una fita, hi ha un rastre de camí que segueix el curs de l'aigua fins que travessa a l'altra banda i segueix les restes d'una antiga pista. Aquesta és la ruta. Està tot ple de flors i hi ha unes esteses de cards blaus extraordinàries. El cim el tinc al davant i sembla molt amunt. A l'altra banda, el <span style="color: #cc0000;"><b>pic de Moredo</b></span> s'alça majestuós. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102355.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102355.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Segueixo les restes poc visibles d'aquesta antiga pista fins que a la cota 2.050 gira a l'esquerra i va a buscar la carena del <span style="color: #cc0000;"><b>serrat d'Escala Grau</b></span>. En aquest punt, exactament a la cota 2.100, la vegetació canvia i ja es fa totalment practicable. Som-hi: recte al cim!<br />
<br />
La pujada no té cap dificultat. El cim del <span style="color: #cc0000;"><b>Qüenca</b></span>, ja ho he dit dues vegades, és un grandíssim mirador. M'hi passo una llarga estona, en completa calma i solitud, resseguint amb la mirada tot el <i><b>«skyline»</b></i> meravellós que m'envolta. Em sento afortunat de ser aquí dalt i també de ser capaç de reconèixer pràcticament totes les muntanyes que m'envolten. No en repetiré el nom ara. Em fixo també en les valls: <span style="color: #cc0000;"><b>Airoto</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Àrreu</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Comamala</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Rialba</b></span>.... Quin bé de Déu!<br />
<br />
La baixada —no hi ha altra opció— la faig per la mateixa ruta de la pujada. De fet, ara que ja sé que, en aquest terreny, no s'ha de pensar en anar «camp a través», encerto millor la ruta. <br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102318.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18868031" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-27115259617159640692017-07-28T00:59:00.002-07:002017-07-28T01:25:39.571-07:00Certascan per Noarre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102285.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102285.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
El <span style="color: #cc0000;"><b>Certascan </b></span>és un dels cims molt coneguts que m'havien quedat pendents. L'altre dia vaig pensar d'anar-hi i, buscant alternatives a la ruta normal, em vaig decidir per l'<span style="color: #cc0000;"><b>aresta nord</b></span>, que comença al coll que separa aquest cim del cim de <span style="color: #cc0000;"><b>Montabòna</b></span>. Es tractava de començar a pujar per les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes de Noarre</b></span> cap a la <span style="color: #cc0000;"><b>Pleta dels Guerossos</b></span>. <br />
<br />
Aquesta extraordinària vall de <span style="color: #cc0000;"><b>Guerossos</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Flamisella </b></span>i <span style="color: #cc0000;"><b>Noarre </b></span>només l'havia recorregut una única vegada —però va ser en una excursió memorable. Era el març de l'any <b>1988 </b>i anàvem amb esquís i tenda. Vam remuntar tota la vall, ben carregats de pes —només d'imaginar-m'ho ara, ja m'esgarrifo— fins la zona dels <span style="color: #cc0000;"><b>aiguamolls de Guerossos</b></span>, on vam parar les tendes i vam passar la nit. L'endemà, vam pujar al <span style="color: #cc0000;"><b>Tuc de Montabòna</b></span>. Quina gran excursió! La fotografia del cim, amb les cares de felicitat per ser allà dalt, la recordo bé: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/03939.Noarre.88.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/03939.Noarre.88.jpg" data-original-height="413" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
29 anys després, a l'estiu, vaig començar a remuntar aquesta mateixa vall —ara amb un mínim de pes— amb la intenció de fer el <span style="color: #cc0000;"><b>Certascan </b></span>per la cresta nord. No vaig aconseguir el meu objectiu, perquè les condicions meteorològiques van fer-me canviar els plans. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102297.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102297.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
La situació que em vaig trobar va ser com un curset pràctic de meteorologia. A <span style="color: #cc0000;"><b>Rialp</b></span>, a les 6 del matí, feia un fogony violent i la temperatura era de 19 graus. A partir de <span style="color: #cc0000;"><b>Llavorsí</b></span>, el vent va encalmar i la temperatura es va normalitzar al voltant dels 10 graus. A la <span style="color: #cc0000;"><b>Pleta dels Guerossos</b></span>, de sobte, apareix una tramuntana freda i molt forta que em va fer dubtar. Quan vaig arribar a l'<span style="color: #cc0000;"><b>Estany Blau</b></span>, la tramuntana era fortíssima i vaig veure que els cims estaven totalment coberts per uns núvols espessos. Feia molt de fred i algunes roques tenien un filet de glaç. Per sort, sempre m'agrada dur prou material a la motxilla per fer front a situacions com aquesta. Em vaig arrecerar com vaig poder a unes roques, em vaig equipar i vaig pensar que, encara que no hi hagués visibilitat, miraria de pujar el <span style="color: #cc0000;"><b>Certascan </b></span>per la ruta normal. Vaig seguir pujant i, sobtadament, el vent va encalmar! Després, vaig entrar a la boira —que donava un bonic caràcter a l'ascensió— i vaig arribar al cim. No s'hi veia res. Però també tenia el seu encant: <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102301.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102301.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Tot això que he explicat és ben normal en una situació de nord al Pallars. De baix cap a dalt: Bon temps; fogony i calor; calma i fresca; tramuntana forta i freda; calma; núvols enganxats als cims.<br />
<br />
Després, el temps va anar millorant. No vaig poder evitar de pensar que si jo no tingués aquesta mania de sortir tan d'hora —a punta de dia—, potser sí que hauria pogut fer l'aresta nord que tenia prevista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102306.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102306.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Estic d'acord amb el que explica en <b>Josep de Tera</b> al seu <a href="http://estanysicims.blogspot.com.es/2017/07/bordes-de-noarre-i-pics-de-sebolles.html" target="_blank">blog </a>que el camí natural de la <span style="color: #cc0000;"><b>pleta dels Guerossos</b></span> al <span style="color: #cc0000;"><b>coll de Certascan</b></span> és per la <span style="color: #cc0000;"><b>coma de Canals</b></span> i no pas pel lloc on passa el GR —que és per on jo havia pujat. És cert que el traçat del GR és artificial i poc lògic. Convençut d'això, vaig baixar per la <span style="color: #cc0000;"><b>coma de Canals</b></span>. Així, feia una mica de variació i caminava una estona sense camí —una cosa que m'agrada molt. A més, baixar per aquesta banda em va donar una bona visió de l'altiu <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Sabollés</b></span>. <br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102280.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18862034" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-16570788248234251132017-06-26T09:22:00.000-07:002017-06-26T09:22:45.349-07:00Valls d'Àrreu i Airoto<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102257.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102257.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Vaig visitar les capçaleres de les valls d'<span style="color: #cc0000;"><b>Airoto </b></span>i <span style="color: #cc0000;"><b>Àrreu </b></span>fa un grapat d'anys, amb esquís, en una excursió magnífica que recordo molt bé. Eren unes valls pràcticament verges i encara ara tenen un cert encant salvatge. Ara que hi ha camins he volgut recórrer aquestes dues valls, sortint del fons de la vall de la Noguera. La meteorologia —massa calor, massa humitat, massa calitja— no em va acompanyar gaire, però sí que vaig poder fer una excursió preciosa. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102232.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102232.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Surto de <span style="color: #cc0000;"><b>Borén </b></span>a primera hora del matí, travesso el pont vell i vaig pujant cap a <span style="color: #cc0000;"><b>Àrreu</b></span>. Com que és ben d'hora, la major part d'aquesta pujada la faig a l'ombra. Segueixo un camí antic que en alguns llocs deixa entreveure l'antic empedrat. La vegetació és ufanosa i el soroll del barranc que va salvant el desnivell amb constants salts, m'acompanya. Pujo cap a <span style="color: #cc0000;"><b>Sallerte</b></span>. La vall és ben llarga.<br />
<br />
Finalment, quan em comença a tocar el sol, arribo a l'<span style="color: #cc0000;"><b>Estany del Rosari d'Àrreu</b></span>. Quietud infinita. Al fos, el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic del Rosari</b></span> —que vaig pujar en aquella excursió amb esquís que he comentat a l'inici de l'article. Fins a l'entrada d'aquest llac el camí està ben marcat. Ara em toca anar seguint la meva intuïció, sense camí —m'agrada més així— fins l'<span style="color: #cc0000;"><b>estany superior del Rosari</b></span>. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102248.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102248.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
Els <span style="color: #cc0000;"><b>Plans d'Isavarre</b></span> també són plens de quietud. Els horitzons s'eixamplen, si bé els termes més llunyans estan desdibuixats per la humitat. Vaig saludant els cims, les valls i les comes que he anat visitant —a peu o amb esquís, sol o acompanyat— al llarg dels anys. Recordo les excursions als <span style="color: #cc0000;"><b>Clots de Rialba</b></span>, al <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Plana</b></span>, al <span style="color: #cc0000;"><b>Tuc de la Cigalera</b></span>... Al darrere, treu el cap el <span style="color: #cc0000;"><b>Bassiero </b></span>i altres muntanyes que es difuminen en la llunyania.<br />
<br />
Pujo fins un collet que s'aboca sobre la vall d'<span style="color: #cc0000;"><b>Airoto</b></span>, per la que vull baixar. Veig altres muntanyes que em duen records antics. <span style="color: #cc0000;"><b>Bonabé</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Moredo</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Pilàs</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Estanyardo</b></span>... Veig la taqueta del refugi d'Airoto on vaig pernoctar, a l'hivern, abans que existissin les raquetes. L'<span style="color: #cc0000;"><b>estany d'Airoto</b></span> es veu majestuós. Comença a passar un airet agradable, que suavitza la canícula d'aquests dies.<br />
<br />
Al meu davant hi tinc el <span style="color: #cc0000;"><b>pic de Qüenca</b></span>, que mai no he pujat. Estic eufòric de tant temps que feia que, per un motiu o un altre, no podia sortir a la muntanya.<br />
<br />
La baixada per <span style="color: #cc0000;"><b>Airoto </b></span>és força llarga. Però la vall és tan bonica! Arribo a <span style="color: #cc0000;"><b>Ísil </b></span>amb aquella fatiga tan dolça que coneixem bé els muntanyencs.<br />
<br />
Ara només en toca seguir el camí planer a la vora del riu que em durà de retorn a <span style="color: #cc0000;"><b>Borén</b></span>, passant per la visió magnífica de <span style="color: #cc0000;"><b>Sant Joan</b></span>. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102263.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE102263.jpg" data-original-height="406" data-original-width="606" /></a></div>
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#XE102229.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18392029" target="_blank">Track.</a>
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-8090449472097697572017-04-23T03:35:00.001-07:002017-04-23T03:35:41.827-07:00Primavera a MalmercatBaro - Malmercat - Sort i Baro - Arcalís - Roc Querol - Baro. Esclat de primavera!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3320.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3320.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3300.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3316.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3316.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3379.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3379.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3374.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3374.jpg" /></a></div>
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-89803929582467901682017-04-23T03:14:00.001-07:002017-04-23T11:12:47.627-07:00Cap de Campmaior<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3338.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3338.jpg" /></a></div>
<br />
La <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Baiasca</b></span> és un immens tresor poc conegut. Té el problema que pràcticament no hi ha camins. Suposo que els ciclistes sí que hi poden gaudir, perquè hi ha diverses pistes forestals però, si descartem el magnífic camí de les <span style="color: #cc0000;"><b>bordes d'Auressi</b></span> (vegeu l'entrada <a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2011/12/la-vall-darestui-i-baiasca.html" target="_blank">«La vall d'Arestui i Baiasca»</a>), diria que no hi ha cap altre camí. A més, el costat nord és molt estimbat i, aparentment, impracticable.<br />
<br />
Vaig trobar una indicació a wikiloc sobre un camí que s'havia senyalitzat —i que estava perdut— i que permetia accedir al <span style="color: #cc0000;"><b>coll del Rat</b></span> des de Baiasca. Vaig decidir anar-ho a mirar.<br />
<br />
Efectivament, es veuen alguns postes indicadors i el camí està brut i mig perdut, però es pot anar pujant, seguint més o menys un llom per l'indret anomenat <span style="color: #cc0000;"><b>Pleta d'Encasi</b></span>. Al començament, les bardisses poden ser un obstacle important, però nosaltres hi anem trobant pas —esgarrinxant-nos a gust. Quan arribem al bosc, aquest problema desapareix i només cal anar pujant pel dret, mantenint bé la direcció.<br />
<br />
A la cota 1.800, el bosc deixa pas al prat i aviat ens trobem la cabana anomenada <span style="color: #cc0000;"><b>refugi dels Rasos</b></span>. Seguim pujant fins el <span style="color: #cc0000;"><b>coll del Rat</b></span>, on se'ns obre les immensitats del gegantí barranc de <span style="color: #cc0000;"><b>Caregue</b></span>. El <span style="color: #cc0000;"><b>Montsent</b></span>, el <span style="color: #cc0000;"><b>Montorroio </b></span>i <span style="color: #cc0000;"><b>les Picardes</b></span> dominen el paisatge. La sensació d'espai immens és magnífica.<br />
<br />
Acabem la pujada fins el poc marcat cim del <span style="color: #cc0000;"><b>Cap de Campmaior</b></span> (2.044 m).<br />
<br />
La millor continuació seria seguir la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Caregue</b></span>, per <span style="color: #cc0000;"><b>Moncardà </b></span>i la capella de la <span style="color: #cc0000;"><b>Mare de Déu de la Muntanya</b></span>. Però som esclaus del cotxe que ens ha dut fins <span style="color: #cc0000;"><b>Baiasca </b></span>i hi retornem més o menys per la mateixa ruta de la pujada. Un cop al bosc, ens toca fer ús del gps perquè és molt fàcil perdre l'orientació en aquest bosc espès. Cal parar atenció.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSC_3327.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17369828" target="_blank">Track.</a>
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-77018052998363406582017-04-23T02:41:00.002-07:002017-04-23T02:42:20.919-07:00Pic de Boliera i les Pleïdes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_3280.jpg" /></a></div>
<br />
El <span style="color: #cc0000;"><b>Serrat de Sant Jaume</b></span> separa la <span style="color: #cc0000;"><b>coma de Jou</b></span> de la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de l'Escrita</b></span>. El seu vessant nord és cobert d'una densa massa forestal, mentre que, per la banda de migdia, hi ha uns espadats brutals —prop de mil metres!— que cauen estimbats sobre <span style="color: #cc0000;"><b>Espot</b></span>. Aquest serrat comença al <span style="color: #cc0000;"><b>coll de Fogueruix</b></span>, uneix el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Quartiules</b></span> (2.225 m) amb el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Boliera</b></span> (1.929 m) i acaba a la <span style="color: #cc0000;"><b>Roca de Sant Joan</b></span> i <span style="color: #cc0000;"><b>la Roqueta</b></span>, sobre <span style="color: #cc0000;"><b>Estaís</b></span>.<br />
<br />
M'havia mirat moltes vegades aquest serrat i els grans estimballs sobre Espot. Es veuen molt bé des de les pistes d'esquí d'Espot. Em preguntava si hi hauria alguna manera de caminar per aquesta zona tan salvatge. De fet, sembla com si, a l'entorn de la cota 1.800, el precipici tingués una discontinuïtat. S'endevina una feixa herbosa que potser podria ser transitable. Que hi hagués un camí —o, si més no, una possibilitat raonable de pas— al llarg d'aquest hipotètic feixant seria molt interessant. D'una banda, aquest camí seria una ruta espectacular a més no poder. D'una altra banda, permetria unir, per exemple, el coll de <span style="color: #cc0000;"><b>Fogueruix </b></span>amb el poblet d'<span style="color: #cc0000;"><b>Estaís </b></span>i propiciar, així, un circuit molt bonic.<br />
<br />
Vaig estar rebuscant per Internet, vaig mirar mapes i fotos aèries. Als mapes, aquest feixant té un nom: <span style="color: #cc0000;"><b>«Pleïdes»</b></span> i això sembla indicar que era un indret accessible on, potser, hi pasturaven els ramats. Vaig arribar a la conclusió que l'única manera de sortir de dubtes era anar-ho a mirar directament sobre el terreny.<br />
<br />
Vaig començar a caminar a <span style="color: #cc0000;"><b>Estaís</b></span>. Com sabeu, aquest poble està al mig d'una petita coma preciosa que, malauradament, no té camins d'utilitat excursionista. El meu primer objectiu era, doncs, mirar si es podia accedir d'alguna manera raonable a la <span style="color: #cc0000;"><b>Roca de Sant Joan</b></span>.<br />
<br />
Segueixo l'ample camí que, al costat del barranc d'Estaís, uneix els prats de <span style="color: #cc0000;"><b>la Cultia</b></span> d'Estaís. Quan arribo al bosc, el camí s'acaba però es pot anar pujant per dins del bosc, per terreny molt dret i sense camí. Finalment, arribo al fil de la carena, en un indret extraordinari que, per l'altre costat, cau vertical sobre la vall de l'Escrita, uns quatre cents metres més avall. Quina vista més magnífica! Només pujar fins aquest punt ja justifica l'excursió.<br />
<br />
A partir d'aquí, el terreny es torna més complicat. Em cal flanquejar <span style="color: #cc0000;"><b>la Roqueta</b></span> i seguir pujant fins al que deu ser <span style="color: #cc0000;"><b>la Roca de Sant Joan</b></span>. El panorama és esplèndid.<br />
<br />
Arribo al punt on, teòricament, ha de començar el feixant que jo havia estudiat amb prismàtics i amb fotografies aèries. El punt on hi hauria d'haver algun pas que em dugui a les <span style="color: #cc0000;"><b>Pleïdes</b></span>. No hi és. No hi ha pas. És clar que els isards hi deuen passar, però jo no hi passaré pas. M'ho miro de diversos angles, pujo una mica més, començo a flanquejar i... no, encara que ja sabem que no hi ha res impossible, aquí no hi ha ni el mínim pas que, ni que sigui de manera precària, em permeti començar a flanquejar cap el <span style="color: #cc0000;"><b>coll de Fogueruix</b></span>.<br />
<br />
Potser un dia s'obrirà un camí com aquest que jo he imaginat i he intentat. Ara per ara, no hi ha pas raonable.<br />
<br />
Però l'excursió no ha estat en va! Per terreny abrupte —no cal dir que sempre sense camí— supero els cent cinquanta metres que em separen del <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Boliera</b></span>. És un gran mirador, com el <span style="color: #cc0000;"><b>Quartiules</b></span>.<br />
<br />
A la baixada, com que no voldria retornar pel mateix camí, vaig trobant la manera de baixar pel <span style="color: #cc0000;"><b>bosc de Jou</b></span> fins a trobar una pista forestal que, fent alguna drecera, em durà al <span style="color: #cc0000;"><b>GR-11</b></span> i, finalment, em retornarà a <span style="color: #cc0000;"><b>Estaís</b></span>.<br />
<br />
Excursió preciosa i recomanable... sempre que us agradi caminar fora dels camins.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSC_3265.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17369926" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-73772550918828688782017-04-06T00:30:00.001-07:002017-04-06T00:30:19.283-07:00La Geganta Adormida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3866.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3866.jpg" /></a></div>
<br />
La silueta de <span style="color: #cc0000;"><b>la Geganta Adormida</b></span> és ben coneguda i és ben visible quan enfilem el congost de <span style="color: #cc0000;"><b>Collegats </b></span>en direcció sud. No hi havia pujat mai. Recordo una vegada, deu fer més de trenta anys, que vaig voler remuntar el <span style="color: #cc0000;"><b>barranc de Morreres</b></span> en direcció a <span style="color: #cc0000;"><b>Canals</b></span>. Els camins antics estaven ben perduts i em va costar molt. Aleshores, vaig enfilar cap a la carena que separa <span style="color: #cc0000;"><b>Canals </b></span>de <span style="color: #cc0000;"><b>Peracalç</b></span> —la carena on es forma la Geganta— i, amb dificultat, vaig trobar un camí antic, ben empedrat, que em va dur fins a Peracalç. Però no vaig pujar al cim, que es veia relativament impracticable, sense cap mena de camí.<br />
<br />
Avui dia, tot s'ha simplificat. Vaig pujar amb cotxe fins una mica abans de <span style="color: #cc0000;"><b>Peracalç </b></span>i vaig seguir tota la carena fins el cim. Al mapa, d'aquest cim calcari de 1.315 metres en diu el <span style="color: #cc0000;"><b>Tossal de l'Àliga</b></span>. Per entendre'ns, és el mugró de la Geganta. M'agradaria investigar més aquesta zona. No estic segur que es pugui pujar caminant al «cap» de la Geganta, però sí que hi ha d'haver un accés natural al <span style="color: #cc0000;"><b>Collet Jornat</b></span> i al tossal que hi ha a continuació.<br />
<br />
Era un dia de tramuntana i barrufa. Ideal per tenir una visió espectacular des d'aquest mirador magnífic que és el «pit» de la <span style="color: #cc0000;"><b>Geganta Adormida</b></span>.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3845.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17092383" target="_blank">Track.</a>Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-55394447805481539352017-04-06T00:16:00.000-07:002017-04-06T00:16:07.178-07:00Puigmal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3843.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3843.jpg" /></a></div>
<br />
Clàssica entre les més clàssiques: el Puigmal des de Núria, amb esquís. De fet, va ser exactament la primera excursió d'esquí de muntanya que vaig fer, el gener de l'any 1974. Duia uns esquís —unes fustes— Poll-Puig de més de dos metres de llarg, amb unes fixacions «mixtes» que es deien Zermatt. Vaig llogar unes pells de foca, estretes i esclarissades, de migrada adherència, que es lligaven a l'esquí amb unes corretges. No duia ganivetes —ningú m'havia dit que existien— i a la pala d'abans del cim vaig relliscar i vaig baixar una bona distància. No em vaig fer res, però vaig trencar el cable de les fixacions «mixtes»... tot un «cromo». Malgrat tot, vaig fer cim i vaig entendre que m'havia de comprar unes ganivetes i unes bones pells. I que volia seguir endavant!<br />
<br />
Aquesta vegada, va ser una excursió bonica, amb molt bona neu i un dia radiant i plaent.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3834.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17092380" target="_blank">Track.</a> <br />
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-1845418086484706702017-03-18T13:16:00.000-07:002017-03-25T14:58:38.318-07:00Per la banda de Mentet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3820.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3820.jpg" /></a></div>
<br />
En un dia d'aquest mes de març —que sembla un dia de final de maig dels d'abans— vam anar a fer una travessia clàssica des de <span style="color: #cc0000;"><b>Vallter</b></span>. Mirant els meus apunts, he vist que l'havia fet (en sentit contrari) el maig del 1985 —amb força més neu que ara, i això que diem que aquest és un bon any de neu!<br />
<br />
Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí i ja veiem que no ens caldrà gaire roba d'abric. Pugem a la <span style="color: #cc0000;"><b>portella de Mentet</b></span> i continuem fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Dona</b></span>. Fa il·lusió retrobar aquests indrets tan familiars, ara que feia dies que no els visitava.<br />
<br />
Ens esperàvem que la carena que va del <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Dona</b></span> al <span style="color: #cc0000;"><b>Puig de Serra Gallinera</b></span> estigués mínimament innivada, però el vent se n'ha endut la neu i hem d'anar una estona amb els esquís a coll. Superem la <span style="color: #cc0000;"><b>Coma de la Dona</b></span> i la <span style="color: #cc0000;"><b>Serra de Bacivers</b></span> perquè volem baixar per la vall següent, que és la que desemboca al costat de la <b><span style="color: #cc0000;">cabana</span> </b><span style="color: #cc0000;"><b>dels Alemanys</b></span>. Aquesta vall és força estimbada, però en Ricard coneixia un lloc on hi ha un pas més franc —útil tant a la baixada com a la pujada. Passat el <span style="color: #cc0000;"><b>Puig de Serra Gallinera</b></span>, s'arriba en un coll que dóna pas, a mà dreta, a una petita coma secundària. És un pas òptim.<br />
<br />
Quan arribem en aquest coll, ens adonem que hi som exactament a l'hora justa per aconseguir una neu primavera exquisida. No és ni massa d'hora ni massa tard. La baixada fins el fons de la vall —uns cinc-cents metres i escaig— és una delícia completa!<br />
<br />
Ens aturem una estona a la cabana de pastor que hi ha una mica més a l'oest de la tradicional <span style="color: #cc0000;"><b>cabana dels Alemanys</b></span>. La calor és de mes de juny! Ara ens caldrà posar pells i remuntar per segona vegada la <span style="color: #cc0000;"><b>portella de Mentet</b></span> i, novament per una neu primavera força agradable, retornar a <span style="color: #cc0000;"><b>Vallter</b></span>.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3815.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16825572" target="_blank">Track.</a> <br />
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-44702036196581625392017-03-07T01:48:00.001-08:002017-03-07T01:53:38.117-08:00Camins mil·lenaris: Arcalís - Baén<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3786.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3786.jpg" /></a></div>
<br />
El Pirineu és ple de camins que han existit durant segles, possiblement durant mil·lenaris, fins que ara fa pocs anys es van perdre. Quan un camí d'aquests <i>«es»</i> recupera —vol dir que algú o alguns els recuperen— tronem a la vida una part important de la nostra història i del nostre país. Per això vaig sentir-me tan immensament feliç l'altre dia que, gràcies a les indicacions d'en <b>Jordi Marco</b>, vaig poder fer al camí d'<span style="color: #cc0000;"><b>Arcalís </b></span>a <span style="color: #cc0000;"><b>Baén</b></span>, al Pallars Sobirà.<br />
<br />
En Jordi Marco, ja ho he dit en un altre article, és un jove de Gerri amb un gran currículum com a corredor de muntanya i, a més, és l'artífex —ell tot sol, sense ajuts ni subvencions— de la recuperació i manteniment d'uns camins antics a l'entorn de <span style="color: #cc0000;"><b>Gerri de la Sal</b></span>. Ell me n'ha explicat alguns i jo els aniré resseguint i divulgant.<br />
<br />
Vaig sortir de <span style="color: #cc0000;"><b>Baro</b></span>, de l'antic <span style="color: #cc0000;"><b>pont d'Arcalís</b></span> —construït per un avantpassat de la meva dona— i vaig enfilar la pujada a <span style="color: #cc0000;"><b>Arcalís</b></span>. El dia és dolent, dolent, de núvols, barrufa i fred, però potser això mateix li confereix una especial bellesa.<br />
<br />
Un cop a Arcalís cal anar cap al que en diuen <i>«la font»</i> o <i>«el safareig»</i>, al <span style="color: #cc0000;"><b>barranc de la Servereta</b></span>. Després de creuar el barranc, a mà esquerra, trobem el trencall on comença aquest camí recuperat que uneix <span style="color: #cc0000;"><b>Arcalís </b></span>amb <span style="color: #cc0000;"><b>Baén</b></span>, per l'inclinat vessant entre la <span style="color: #cc0000;"><b>Roca Quirol</b></span> i la Noguera.<br />
<br />
Comença un flanqueig cada vegada més enfilat sobre el riu, i la vista és extraordinària, sempre presidida per <span style="color: #cc0000;"><b>la Geganta</b></span> i, més a prop, per <span style="color: #cc0000;"><b>la Roca del Lladre</b></span>. El camí és de molt bon passar i ja es veu que era un camí ben important, en el seu temps.<br />
<br />
Després de travessar la <span style="color: #cc0000;"><b>Llau Fonda</b></span> el camí desemboca a una antiga pista. Sóc pràcticament al collet —la <span style="color: #cc0000;"><b>collada de Sant Mauri</b></span>, segons el mapa— que uneix la serra amb l'escarpada <span style="color: #cc0000;"><b>Roca del Lladre</b></span>. Aquí la pista comença a baixar cap a Gerri, però jo he de seguir amunt, per un camí antic que comença travessant una zona que es va cremar fa poc.<br />
<br />
Entro en un llarg camí de flanqueig, preciós, que ha trobant pas a mitja alçada entre la <span style="color: #cc0000;"><b>serra de Bovet</b></span> a l'esquerra i el <span style="color: #cc0000;"><b>barranc d'Enseu</b></span> a la dreta. Les vistes són espectaculars. M'acosto a la cota de neu i aviat camino sobre el terra nevat. El barranc queda molt i molt fondo. <span style="color: #cc0000;"><b>Baén</b></span>, minúscul, treu el cap.<br />
<br />
Arribo a un punt on a la dreta hi ha un trencall que baixa amb ziga-zagues cap a <span style="color: #cc0000;"><b>Baén</b></span>. A partir d'aquí, segueixo, de baixada, el magnífic camí del <span style="color: #cc0000;"><b>barranc d'Enseu</b></span>, que ja havia fet en una excursió anterior. Arribo fins el <span style="color: #cc0000;"><b>pont de Gerri</b></span> i, sense creuar-lo, marxo cap al <span style="color: #cc0000;"><b>santuari d'Arboló</b></span> retorno a <span style="color: #cc0000;"><b>Baro</b></span>.<br />
<br />
Una excursió meravellosa que, malgrat els anys que fa que visito molt sovint aquestes contrades, mai no havia pogut fer. La meva gratitud al <b>Jordi Marco</b> és immensa.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3777.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16679899" target="_blank">Track.</a> <br />
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-54584532597084410272017-02-23T00:45:00.000-08:002017-02-23T00:45:33.249-08:00La clàssica Puimorens - Merens<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3764.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3764.jpg" /></a></div>
<br />
És una travessia clàssica, magnífica, que jo ja havia fet fa uns anys. Dic <i>«fa uns anys»</i> i, quan miro les meves llibretes, me n'adono que va ser el gener del 1986: fa trenta anys!! (Com passa el temps, quan ja tens una edat!) Aquest febrer l'he tornada a repetir i ha tornat a ser un gran dia de muntanya.<br />
<br />
Aquest any hi ha una bona innivació i el diumenge fa un dia magnífic amb força bonança. Sortim del <span style="color: #cc0000;"><b>coll de Puimorens</b></span> i remuntem la fatigosa (per massa planera) <span style="color: #cc0000;"><b>Coma d'Engràcies</b></span> —que la toponímia popular ha adjudicat a un tal <i>«García»</i>— fins el coll que tanca la vall. Del coll, comencem el descens cap a la <span style="color: #cc0000;"><b>coma de Besines</b></span> i —oh meravella!— en aquest vessant obac hi trobem una neu pols absolutament deliciosa. El descens —és el que es veu a la fotografia— és un plaer!<br />
<br />
Quan arribem al fons de la coma, la calor es fa notar de valent i ara ens cal remuntar la <span style="color: #cc0000;"><b>portella de Besines</b></span>, una pujada que és menys llarga del que sembla. La neu és primavera i el dia és esplèndid.<br />
<br />
De la portella ens cal baixar al fons de la vall que desemboca a <span style="color: #cc0000;"><b>Merens</b></span>. Ara ja no ens esperem una neu tan bona com l'anterior però..... és encara millor! Quina meravella!<br />
<br />
La part més pesada de la travessia comença en el moment que som al fons de la vall. Però encara no ens podem queixar, perquè podem anar esquiant un bon tros. Les condicions són, però, cada vegada més complicades i aquest tram final castiga molt la meva esquena i les meves articulacions. Han passat trenta anys! Quan la cosa ja no dóna més de si, seguim a peu fins que arribem al lloc on hi tenim els cotxes.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3741.jpg" target="_blank">Fotografies</a>.
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-39722274124991211682017-01-27T09:19:00.000-08:002017-01-27T09:20:34.911-08:00Pel barranc d'Enseu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3725.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3725.jpg" /></a></div>
<br />
El <span style="color: #cc0000;"><b>barranc d'Enseu</b></span> és el que va de <span style="color: #cc0000;"><b>Baén </b></span>a <span style="color: #cc0000;"><b>Gerri de la Sal</b></span>. No hi havia anat mai. Creia que el camí antic estava perdut, però el cert és que aquest camí —que és magnífic— està perfectament recuperat, com una colla d'altres (que ja explicaré).<br />
<br />
Feia un dia de fred i de torb i no es podia anar a l'alta muntanya. Ben abrigat, vaig sortir del pont de Gerri i vaig anar pujant cap al poble d'<span style="color: #cc0000;"><b>Enseu</b></span>. La solitud era total. El barranc és força impressionant. Més endavant, encara es fa més engorjat, fins que s'arriba a un indret (vegeu la fotografia) on el camí, empedrat sobre una roca llisa, flanqueja a força alçada sobre el llit del torrent.<br />
<br />
Ben aviat s'arriba a <span style="color: #cc0000;"><b>Baén </b></span>que, fet i fet, està ben bé a sobre mateix de <span style="color: #cc0000;"><b>Gerri </b></span>—hi ha uns conc-cents metres de desnivell—. El poble sembla completament desert. Em trobo de cara amb un altre excursionista que camina en sentit contrari i, per tant, sembla que vingui de Sant Sebastià de Buseu. Aprofito per preguntar-li si coneix algun altre camí d'aquesta zona i la seva resposta va ser una gran i agradable sorpresa.<br />
<br />
Resulta que la persona que vaig trobar a <span style="color: #cc0000;"><b>Baén </b></span>és en <b>Jordi Marco</b>, el famós corredor de muntanya, un noi de Gerri amb un gran currículum com a corredor. El que jo no sabia, el que vaig aprendre aquell dia, és que en <b>Jordi</b>, a banda de córrer, fer bicicleta de carretera, bicicleta de muntanya i esquí de muntanya —sempre amb un nivell de <i>«performance»</i> extraordinari— a més d'això, des de fa vuit anys es dedica a recuperar i mantenir tota una colla de camins d'aquesta zona de Gerri.<br />
<br />
Em va explicar els camins que ha recuperat i vaig adonar-me de que, gràcies a la seva tasca —feta de manera totalment altruista, sense cap mena de subvenció— els excursionistes curiosos, com jo, podem disposar d'una bonica col·lecció d'itineraris en una zona que, fins fa poc, era intransitable.<br />
<br />
A partir de Baén, en Jordi em va guiar i acompanyar —seguint algun dels <i>«seus»</i> camins, fins que vam tornar a Gerri. Va ser una bonica matinal i, sobre tot, em va obrir un nou ventall de possibilitats excursionistes que aniré explorant pas a pas.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2017.html#DSCF3723.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16231376" target="_blank">Track.</a> <br />
<br />
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-60545262832426345022017-01-09T11:26:00.004-08:002017-01-09T11:28:53.699-08:00Amb esquís pel Port del Comte<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3686.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSCF3686.jpg" /></a></div>
<br />
He començat la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017 amb una excursió —en podríem dir una passejada amb esquís— al massís del <span style="color: #cc0000;"><b>Port del Comte</b></span>, en un dia extraordinàriament lluminós. Feia molt poc que la benedicció d'una llevantada sense la posterior ventada havia visitat el nostre país i havia deixat una capa escassa però força consistent de neu de bona qualitat.<br />
<br />
Vaig visitar aquest massís per primera vegada el setembre de l'any 76, ara fa més de quaranta anys! L'estació d'esquí era nova de trinca. En aquella ocasió, vam pujar directament des de la Coma. Si la memòria no em falla, crec que mai havia «posat pells» en aquest massís.<br />
<br />
Hi he anat amb una colla que coneixien molt bé la zona i han sabut guiar-nos per tal d'aprofitar la poqueta neu que hi havia. Ens ho hem passat molt bé. Hem sortit de l'aparcament d'Estivella i hem anat pujant fins el <span style="color: #cc0000;"><b>Tossal d'Estivella</b></span> (2.338 m). Baixem a la <span style="color: #cc0000;"><b>Rasa de Carbassers</b></span> (al lloc on hi ha el teleesquí) i tornem a remuntar cap a la <span style="color: #cc0000;"><b>Tossa Pelada</b></span> (2.379 m), el <span style="color: #cc0000;"><b>Pedró dels Quatre Batlles</b></span> (2.387 m) i el <span style="color: #cc0000;"><b>Vulturó </b></span>(2.349 m). Finalment, baixem al coll de <span style="color: #cc0000;"><b>Tancalaporta </b></span>i, pel fons del torrent, fins el cotxe.<br />
<br />
<a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2016.html#DSCF3676.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16062620" target="_blank">Track.</a> Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-966023690689675458.post-16646385334602771542016-08-15T07:51:00.004-07:002016-08-15T07:54:47.318-07:00Un bonic cim sense nom... i tres més<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101974.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101974.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Des del cim sense nom, vista cap a l'est.</td></tr>
</tbody></table>
És una llàstima que no tingui nom(*), perquè és un cim ben bonic, situat en un lloc paradisíac. És un cim de <span style="color: #cc0000;"><b>2.484 m</b></span> que es troba a la carena que separa la vall dels <span style="color: #cc0000;"><b>Clots de Rialba</b></span> de la vall de la <span style="color: #cc0000;"><b>Bonaigua</b></span>. Té al nord l'<span style="color: #cc0000;"><b>estany Pudo</b></span> i a l'oest la <span style="color: #cc0000;"><b>bassa de Boscàs</b></span>. M'hi vaig fixar el dia que vaig donar-li la volta, en una excursió preciosa que vaig explicar en <b><a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2015/07/els-clots-de-rialba.html" target="_blank">aquest apunt</a></b> del blog. L'altre dia hi vaig pujar, en una excursió que, com totes les que es relacionen amb aquest racó meravellós del Pirineu, va ser una delícia.<br />
<br />
Vaig aparcar al km 48 de la carretera de la Bonaigua, a l'indret anomenat <span style="color: #cc0000;"><b>Solana Boscàs</b></span>, que és el lloc d'on surt un caminet inversemblant que, sense cap senyalització (millor!) s'enfila en llaçades vertiginoses fins assolir la carena. Aquest camí (no ho digueu a ningú) és la porta d'entrada a una zona de bellesa extraordinària. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101973.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101973.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un isard al cim sense nom. Al fons, l'estany Pudo.</td></tr>
</tbody></table>
Quan s'arriba a la carena, la vista en totes direccions és magnífica. En els termes llunyans, la <span style="color: #cc0000;"><b>Maladeta </b></span>i, en primer pla, la <span style="color: #cc0000;"><b>vall de Gerber</b></span>, amb els seus cims esquerps i rudes. Hi ha una petita bassa, que gairebé sembla una d'aquestes <i>«piscines desbordants»</i> que ara estan de moda als xalets dels més benestants. Hi pastura un ramat d'eugues. La llum, a aquesta hora matinal, fa que tot encara sigui més bonic —és per això que sempre m'agrada sortir a punta de dia—.<br />
<br />
El cim sense nom es troba ben a prop d'aquest punt. Hi arribo en un no-res i m'hi trobo un isard solitari i una marmota que de seguida es fa fonedissa. Paisatge immens! Sensació profunda de pau!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101966.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101966.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El circ de Gerber, amb els potents i poc coneguts cims que l'encerclen.</td></tr>
</tbody></table>
Torno al punt on hi ha la bassa i ara em proposo seguir la carena en direcció llevant, assolint uns cims amples i de formes suaus que, tanmateix, cauen força a plom sobre la vall de la Bonaigua. El primer és el <span style="color: #cc0000;"><b>Cap de Comials</b></span> (2.441 m). A continuació, el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic del Muntanyó</b></span> —que de «pic» no en té res!— (2.454 m). Finalment, el <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de la Plana</b></span> (2.492 m). Tot és molt bonic. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101988.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101988.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Des del Pic del Muntanyó. Tésol, les Agudes, Pui de la Bonaigua, Pic de Xemeneies.</td></tr>
</tbody></table>
El <span style="color: #cc0000;"><b>Muntanyó </b></span>és un cim ben arrodonit, que consisteix en una grans herbeis on ve de gust jeure-hi una estona, mentre la mirada va recorrent les trencades valls i muntanyes de l'entorn i també les boniques prades de <span style="color: #cc0000;"><b>Rialba</b></span>. El <span style="color: #cc0000;"><b>Tésol</b></span>, el <span style="color: #cc0000;"><b>Mont-roig</b></span>, el <span style="color: #cc0000;"><b>Bassiero</b></span>, i tants d'altres! Més en primer pla, un grup de <i>«puis»</i> que no he pujat mai: <span style="color: #cc0000;"><b>Pic de Xemeneies</b></span>, <span style="color: #cc0000;"><b>Pui de la Bonaigua</b></span> i <span style="color: #cc0000;"><b>Pui de les Ares</b></span>. Crec que són cims complicats protegits per tarteres infinites. És interessant observar el <span style="color: #cc0000;"><b>Clot dels Tres Puis</b></span>, que és una valleta incomunicada per dalt i per baix que es troba entre el pui de la Bonaigua i el de les Ares. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101972.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/XE101972.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La coma de l'estany Pudo, des del cim sense nom. Collada del Muntanyó, Escòrnacrabes, Tuc de la Llança i Cap del Muntanyó d'Àrreu.</td></tr>
</tbody></table>
La tornada la faig pel mateix camí d'anada, perquè han anunciat tempestes i el cel, tot i que encara és prou d'hora, s'està posant lleig. Es la meva tercera excursió en aquesta zona —la primera és <b><a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2015/07/els-clots-de-rialba.html" target="_blank">aquesta</a></b> i la segona és <b><a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2015/11/muntanyes-i-valls-de-la-bonaigua.html" target="_blank">aquesta</a></b>— i tinc ganes de tornar-hi tantes vegades com pugui. <br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>(*) Segur que el cim sí que té nom, però els mapes no el recullen. </i></span><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i> </i></span><a href="http://jaumeaguade.cat/Nou-Muntanya/2016.html#XE101950.jpg" target="_blank">Fotografies</a>. <a href="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14377550" target="_blank">Track.</a> Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com2