dilluns, 28 d’abril del 2014

Les dues Castellasses

Magnífica excursió al vessant de llevant de la Mola, pel Sot de Matalonga!

Sortim de l'aparcament que hi ha prop de la Mare de Déu de les Arenes i seguim una estona el llit del torrent per enfilar-nos de seguida per la Solella de Matalonga fins arribar a la carena del Petret. La intenció és fer tota la volta a aquesta vall, passant per les dues Castellasses: la del Dalmau i la de Can Torres —excursió de gran categoria paisatgística i també amb un fort ambient de muntanya.

Ha plogut durant la nit i les plantes fan més olor que mai. Caminem impregnats d'aromes de fonoll, de romaní, de farigola. Les flors del bordiol ens envolten. El dia és car i net.

L'excursió no és senzilla perquè ens endinsarem en parts força secretes del massís de Sant Llorenç i caldrà pujar i baixar canals una mica exigents. Hi ha algun pas exposat i constantment ens ajudarem en els arbres per progressar amb més facilitat i seguretat. El gps és útil, però les canals i les cingleres fan que el senyal es perdi algunes vegades.

La primera canal —potser la més difícil— la trobem a la pujada de la Castellassa del Dalmau. A la baixada fins el coll també cal anar amb atenció. La segona canal ens durà al Camí de la Senyora; la tercera, al de la Font Soleia; la quarta, a la carena de les Ànimes i la cinquena al cim de la Mola. Les visions que tenim, ara i adés, sobre les parets i agulles del vessant est del massís són espectaculars. La Castellassa de Can Torres domina sempre l'entorn, però la mirada no es cansa de resseguir les innombrables cingleres que hi ha per tot arreu i, al fons de tot, el Pirineu nevat.

Quan traiem el cap al cim, ens trobem amb la gran gernació que puja a gaudir del bon dia que fa i que contrasta amb la solitud pràcticament absoluta que hem viscut fins ara.

A la baixada, seguim el camí dels Monjos —ple de gom a gom— fins l'inici del camí de la Font Soleia i aleshores trobem el corriol que baixa fins el peu de la Castellassa de Can Torres. Recordo el dia —ja llunyà— en què hi vaig pujar i penso que ara no gosaria fer-ho —qui sap! Per baixar al Coll Llarg ho fem per una nova canal vertiginosa. Finalment, abans del Turó de Matalonga, baixem fins el fons de la vall i retornem al lloc d'inici.

Itinerari complex, gran ambient i paisatges espectaculars: una excursió molt recomanable que ens ha deixat plenament satisfets.

Fotografies. Track

divendres, 18 d’abril del 2014

Esquí de primavera al Beaufortain

Arêches des de la Roche Parstire
El Beaufortain és una vall de gran bellesa, tranquil·la i autèntica, envoltada de muntanyes cobejables, esquitxada de granges i alpages d'on surt el tradicional formatge que du el nom d'aquesta vall i que dóna vida i riquesa als seus habitants —l'economia de la vall es reparteix a parts iguals entre el turisme i la pagesia. Hi ha un parell o tres d'estacions d'esquí relativament petites i un munt d'itineraris d'esquí de muntanya. Hi hem anat en aquesta primavera càlida —que tant ha fet recular la cota de neu— i quan hi vam arribar, més enllà de constatar que havíem anat a parar a un indret idíl·lic, vam sentir una certa preocupació perquè vèiem poca neu o, més exactament, vèiem que la cota de la neu estava força allunyada del fons de la vall.

A l'aresta nord de la Legette du Grand Mont
Érem en Ricard (que havia proposat la visita a aquesta vall), en Josep, en Manel i jo i ens vam instal·lar en un hotel senzill i confortable d'Arêches. Les pistes d'esquí ja estaven tancades i això ens va permetre aprofitar la millor innivació que sempre hi ha a les pistes per poder-nos calçar els esquís a peu de cotxe (o una mica més amunt).

El primer dia vam sortir de Le Planey amb els esquís als peus i vam remuntar en direcció a la Legette du Grand Mont (2.366 m), un cim força característic i de ferm aspecte que és ben visible des d'Arêche mateix. Arribem amb esquís fins una bretxa que hi ha a l'aresta nord-oest d'aquest cim i renunciem a continuar perquè la neu s'està estovant ràpidament i perquè la continuació fins el cim no es veu gens clara: hi ha un ressalt rocallós d'aspecte infranquejable. En tot cas, el paisatge que ens envolta és magnífic i la baixada que ens espera serà divertidíssima —esquí de plena primavera del millor que hi ha. Constantment tenim al davant el massís del Montblanc i, més a la dreta, la famosa Pierra Menta.

El Grand Mont des del Col de la Forclaz
L'endemà ens vam llevar ben d'hora perquè volíem pujar el cim principal de la vall que és el Grand Mont (2.686 m) i volíem aprofitar la millor neu.

Guanyem uns metres en cotxe fins els darrers xalets de les Envers i aparquem a una cota aproximada de 1.240 m. Amb les primeres llums del dia guanyem uns metres amb els esquís a l'esquena i aviat trobem la neu. La neu està ben endurida pel fred de la nit i el pendent és fort, per la qual cosa preferim seguir a peu —amb els grampons als peus, per tal de moure'ns amb més seguretat— fins que el pendent es suavitza a 1.700 m. L'excursió és llarga però senzilla.

El massís del Montblanc des del tram final del Grand Mont
El Grand Mont és una muntanya considerable, massissa, i un mirador de primer ordre sobre un oceà de muntanyes presidit pel Montblanc. Identifiquem el Grand Combin, el Gran Paradisso, la Grande Casse, els Écrins, la Meije... però n'hi ha una infinitat més! De tota manera, l'orografia del Grand Mont té un punt feble que permet fer una ascensió amb esquís força senzilla. Es tracta de seguir les pistes d'esquí d'Arêches fins el Col de la Forclaz i aleshores anar a buscar els lloms del costat est, fins el cim. Hi arribem sense cap problema i quedem meravellats per la qualitat del paisatge que ens envolta. El temps —com ahir, com demà— és d'una estabilitat absoluta, amb un cel blau immaculat. És una excursió que ens deixa satisfets. Tanmateix, aquest cim important té altres itineraris més durs i de més categoria d'esquí, però la falta de neu a les cotes baixes i les grans colades de neu als vessants més assolellats imposaven l'elecció d'aquest itinerari que hem fet.

Vista des del Grand Mont sobre la Pointe de Comborsier
El tercer dia ja serà l'últim i volem fer alguna coseta curta —una "mitja matinal"— que ens permeti tornar a casa sense gran cansament. A llevant d'Arêches hi ha unes cingleres que separen la nostra vall del llac de Roselend. Pugem amb cotxe per l'aèria carretereta que du a Col du Pré i des d'aquest punt, amb els esquís als peus, ens enfilem per uns lloms suaus fins la Roche Parstire (2.108 m) que cau a plom sobre la vall. És una simple passejada, però a nivell paisatgístic és una excursió excel·lent. Al cim pròpiament dit s'hi arriba per una carena que, per costat de ponent, cau vertiginosa sobre la vall i ens permet una darrera contemplació d'aquesta comarca de gran bellesa, en el moment de l'esclat de la primavera.

Cada època de l'any té el seu encant propi. L'esquí de primavera és ben diferent de l'esquí de ple hivern, però té també un encant innegable.

Ens enduem un bon record del Beaufortain



Fotografies.
Track Legette
Track Grand Mont
Track Roche Parstire

dijous, 3 d’abril del 2014

Amb esquís al Dévoluy


El Dévoluy és un massís calcari, força independent de la resta de les muntanyes d'aquella zona, que hem vist cada vegada que hem fet la carretera de Gap a Grenoble. Jo no hi havia anat mai i quan en Ricard ens va suggerir de fer-hi una (curta) visita amb esquís, vaig engrescar-m'hi ràpidament.

Érem quatre —l'Eduard, l'Alex, en Ricard i jo— i vàrem fer estada a un "relais" molt acollidor de St-Étienne-en-Dévoluy, que és la capital de la regió i es troba al bell mig de la vall. És un poble molt petit, però té una vista fantàstica sobre el fantàstic Pic de Bure i les muntanyes de Barges. De fet, des del gran finestral del menjador de la gîte podíem regalar-nos la vista tant com volíem, resseguint amb la mirada els contraforts, les crestes i les complicades valletes d'aquesta regió tan atractiva.

La primera ascensió que vam fer —amb un temps formidable— va ser la del cim de la Rama (2.378 m), des del llogarret de Coutières (1.405 m). El vàrem fer en circuit: la pujada pel Clot de Bachas, que fa un pendent mantingut, i la baixada la fem per la gran pala sud, francament dreta i amb neu força fonda. Passem per la cabana de la Rama i arribem a Coutières amb els esquís als peus, ben satisfets d'aquesta ascensió excel·lent. Des del cim, destaca la visió sobre l'Haut Bouffet, també conegut com l'Aiguille.

L'endemà vam canviar de vessant i vam anar a pujar la Crête de la Plane (2.340 m) des del Pont du Villard (1.352 m), passant pel Jas de Barges. La pujada és molt suau fins que ens acostem al Col de Rabou. A partir d'aquest moment, hi ha una bona pala fins arribar a la carena. La neu està ben endurida per la calor del dia abans i les ganivetes treballen de valent. Quan arribem al fil de la cresta, a la cota 2.148, veiem que la continuació és relativament exposada: un pendent llarg i estret, amb precipicis immensos a cada banda que, amb l'estat de la neu, ens caldria fer a peu. Hi renunciem i tornem al fons de la vall esquiant amb facilitat per una neu endurida. L'excursió d'avui no ha tingut pas el caràcter de la del dia anterior, però els paisatges que hem vist són preciosos.

La tercera excursió va ser la més exigent de les tres: le Nid (2.509 m) des del llogarret de le Mas (1.203 m) seguint el complicat vallon du Mas. Dic que és una vall complicada perquè, en aquest massís calcari, les valls sovint tenen una estructura difícil d'entendre i, a més, tenen grans parets, canvis de pendent sobtats i dolines. Aquesta vall del Mas té diverses dolines que ens obliguen a interrompre la pujada fent alguns breus descensos o alguns flanquejos espectaculars. En tot cas, arribem feliçment al cim —que és una meravella— des del que podem contemplar un paisatge impressionant, presidit per la propera Grande Tête de l'Obiou, que és un dels cims més característics de tot el Dévoluy. El dia havia començat força gris i tapat, però quan arribem al cim llueix el sol i podem fer la baixa en les millors condicions de visibilitat. Una baixada que és més interessant per la grandiositat del paisatge que no pas per les seves qualitats purament esquístiques.

Fotografies.
Track la Rama
Track Crête de la Plane
Track le Nid