divendres, 18 d’abril de 2014

Esquí de primavera al Beaufortain

Arêches des de la Roche Parstire
El Beaufortain és una vall de gran bellesa, tranquil·la i autèntica, envoltada de muntanyes cobejables, esquitxada de granges i alpages d'on surt el tradicional formatge que du el nom d'aquesta vall i que dóna vida i riquesa als seus habitants —l'economia de la vall es reparteix a parts iguals entre el turisme i la pagesia. Hi ha un parell o tres d'estacions d'esquí relativament petites i un munt d'itineraris d'esquí de muntanya. Hi hem anat en aquesta primavera càlida —que tant ha fet recular la cota de neu— i quan hi vam arribar, més enllà de constatar que havíem anat a parar a un indret idíl·lic, vam sentir una certa preocupació perquè vèiem poca neu o, més exactament, vèiem que la cota de la neu estava força allunyada del fons de la vall.

A l'aresta nord de la Legette du Grand Mont
Érem en Ricard (que havia proposat la visita a aquesta vall), en Josep, en Manel i jo i ens vam instal·lar en un hotel senzill i confortable d'Arêches. Les pistes d'esquí ja estaven tancades i això ens va permetre aprofitar la millor innivació que sempre hi ha a les pistes per poder-nos calçar els esquís a peu de cotxe (o una mica més amunt).

El primer dia vam sortir de Le Planey amb els esquís als peus i vam remuntar en direcció a la Legette du Grand Mont (2.366 m), un cim força característic i de ferm aspecte que és ben visible des d'Arêche mateix. Arribem amb esquís fins una bretxa que hi ha a l'aresta nord-oest d'aquest cim i renunciem a continuar perquè la neu s'està estovant ràpidament i perquè la continuació fins el cim no es veu gens clara: hi ha un ressalt rocallós d'aspecte infranquejable. En tot cas, el paisatge que ens envolta és magnífic i la baixada que ens espera serà divertidíssima —esquí de plena primavera del millor que hi ha. Constantment tenim al davant el massís del Montblanc i, més a la dreta, la famosa Pierra Menta.

El Grand Mont des del Col de la Forclaz
L'endemà ens vam llevar ben d'hora perquè volíem pujar el cim principal de la vall que és el Grand Mont (2.686 m) i volíem aprofitar la millor neu.

Guanyem uns metres en cotxe fins els darrers xalets de les Envers i aparquem a una cota aproximada de 1.240 m. Amb les primeres llums del dia guanyem uns metres amb els esquís a l'esquena i aviat trobem la neu. La neu està ben endurida pel fred de la nit i el pendent és fort, per la qual cosa preferim seguir a peu —amb els grampons als peus, per tal de moure'ns amb més seguretat— fins que el pendent es suavitza a 1.700 m. L'excursió és llarga però senzilla.

El massís del Montblanc des del tram final del Grand Mont
El Grand Mont és una muntanya considerable, massissa, i un mirador de primer ordre sobre un oceà de muntanyes presidit pel Montblanc. Identifiquem el Grand Combin, el Gran Paradisso, la Grande Casse, els Écrins, la Meije... però n'hi ha una infinitat més! De tota manera, l'orografia del Grand Mont té un punt feble que permet fer una ascensió amb esquís força senzilla. Es tracta de seguir les pistes d'esquí d'Arêches fins el Col de la Forclaz i aleshores anar a buscar els lloms del costat est, fins el cim. Hi arribem sense cap problema i quedem meravellats per la qualitat del paisatge que ens envolta. El temps —com ahir, com demà— és d'una estabilitat absoluta, amb un cel blau immaculat. És una excursió que ens deixa satisfets. Tanmateix, aquest cim important té altres itineraris més durs i de més categoria d'esquí, però la falta de neu a les cotes baixes i les grans colades de neu als vessants més assolellats imposaven l'elecció d'aquest itinerari que hem fet.

Vista des del Grand Mont sobre la Pointe de Comborsier
El tercer dia ja serà l'últim i volem fer alguna coseta curta —una "mitja matinal"— que ens permeti tornar a casa sense gran cansament. A llevant d'Arêches hi ha unes cingleres que separen la nostra vall del llac de Roselend. Pugem amb cotxe per l'aèria carretereta que du a Col du Pré i des d'aquest punt, amb els esquís als peus, ens enfilem per uns lloms suaus fins la Roche Parstire (2.108 m) que cau a plom sobre la vall. És una simple passejada, però a nivell paisatgístic és una excursió excel·lent. Al cim pròpiament dit s'hi arriba per una carena que, per costat de ponent, cau vertiginosa sobre la vall i ens permet una darrera contemplació d'aquesta comarca de gran bellesa, en el moment de l'esclat de la primavera.

Cada època de l'any té el seu encant propi. L'esquí de primavera és ben diferent de l'esquí de ple hivern, però té també un encant innegable.

Ens enduem un bon record del Beaufortain



Fotografies.
Track Legette
Track Grand Mont
Track Roche Parstire

Cap comentari: