divendres, 27 de gener de 2017

Pel barranc d'Enseu


El barranc d'Enseu és el que va de Baén a Gerri de la Sal. No hi havia anat mai. Creia que el camí antic estava perdut, però el cert és que aquest camí —que és magnífic— està perfectament recuperat, com una colla d'altres (que ja explicaré).

Feia un dia de fred i de torb i no es podia anar a l'alta muntanya. Ben abrigat, vaig sortir del pont de Gerri i vaig anar pujant cap al poble d'Enseu. La solitud era total. El barranc és força impressionant. Més endavant, encara es fa més engorjat, fins que s'arriba a un indret (vegeu la fotografia) on el camí, empedrat sobre una roca llisa, flanqueja a força alçada sobre el llit del torrent.

Ben aviat s'arriba a Baén que, fet i fet, està ben bé a sobre mateix de Gerri —hi ha uns conc-cents metres de desnivell—. El poble sembla completament desert. Em trobo de cara amb un altre excursionista que camina en sentit contrari i, per tant, sembla que vingui de Sant Sebastià de Buseu. Aprofito per preguntar-li si coneix algun altre camí d'aquesta zona i la seva resposta va ser una gran i agradable sorpresa.

Resulta que la persona que vaig trobar a Baén és en Jordi Marco, el famós corredor de muntanya, un noi de Gerri amb un gran currículum com a corredor. El que jo no sabia, el que vaig aprendre aquell dia, és que en Jordi, a banda de córrer, fer bicicleta de carretera, bicicleta de muntanya i esquí de muntanya —sempre amb un nivell de «performance» extraordinari— a més d'això, des de fa vuit anys es dedica a recuperar i mantenir tota una colla de camins d'aquesta zona de Gerri.

Em va explicar els camins que ha recuperat i vaig adonar-me de que, gràcies a la seva tasca —feta de manera totalment altruista, sense cap mena de subvenció— els excursionistes curiosos, com jo, podem disposar d'una bonica col·lecció d'itineraris en una zona que, fins fa poc, era intransitable.

A partir de Baén, en Jordi em va guiar i acompanyar —seguint algun dels «seus» camins, fins que vam tornar a Gerri. Va ser una bonica matinal i, sobre tot, em va obrir un nou ventall de possibilitats excursionistes que aniré explorant pas a pas.

Fotografies. Track.

dilluns, 9 de gener de 2017

Amb esquís pel Port del Comte


He començat la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017 amb una excursió —en podríem dir una passejada amb esquís— al massís del Port del Comte, en un dia extraordinàriament lluminós. Feia molt poc que la benedicció d'una llevantada sense la posterior ventada havia visitat el nostre país i havia deixat una capa escassa però força consistent de neu de bona qualitat.

Vaig visitar aquest massís per primera vegada el setembre de l'any 76, ara fa més de quaranta anys! L'estació d'esquí era nova de trinca. En aquella ocasió, vam pujar directament des de la Coma. Si la memòria no em falla, crec que mai havia «posat pells» en aquest massís.

Hi he anat amb una colla que coneixien molt bé la zona i han sabut guiar-nos per tal d'aprofitar la poqueta neu que hi havia. Ens ho hem passat molt bé. Hem sortit de l'aparcament d'Estivella i hem anat pujant fins el Tossal d'Estivella (2.338 m). Baixem a la Rasa de Carbassers (al lloc on hi ha el teleesquí) i tornem a remuntar cap a la Tossa Pelada (2.379 m), el Pedró dels Quatre Batlles (2.387 m) i el Vulturó (2.349 m). Finalment, baixem al coll de Tancalaporta i, pel fons del torrent, fins el cotxe.

Fotografies. Track.