Mai no he sigut allò que ara en diuen un "senderista", però en un moment determinat al llarg de la convalescència de l'operació de genoll, vaig imaginar-me a mi mateix recorrent un d'aquests GR, per exemple el famós GR7 que va d'Andorra a Fredes. No ho he dut a la pràctica, i potser mai no ho faré, però sí que m'ha vingut de gust, aprofitant un pont de l'u de maig, caminar de la Seu d'Urgell fins a Solsona seguint el GR. I no me'n penedeixo gens! He gaudit de solituds notables (fora dels nuclis habitats, no he vist absolutament cap ésser humà en els tres dies), de paisatges que no coneixia i de l'esclat d'una natura primaveral i exuberant. El petit preu que he hagut de pagar ha estat el d'haver d'acceptar un camí predeterminat que, en més d'una ocasió, no m'ha semblat que estés del tot ben trobat. Les fotografies parlen d'un món de flors i d'algun indret extraordinari, com ara la increïble Rasa de Vilamala.Fotografies. Track dia 1. Track dia 2. Track dia 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada