Després de les valls de Cerdanyola i Malanyeu, era totalment natural completar la trilogia de l'esquerra del Llobregat amb un circuit per les muntanyes que envolten La Nou.
Hi ha tantes possibilitats que l'elecció es fa difícil. El Sobrepuny —aquest mirador tan privilegiat— és una opció imprescindible, però hi ha en aquesta zona tants indrets extraordinaris i tants camins deliciosos que no n'hi ha prou amb un circuit ni amb dos per conèixer-los tots.
Surto del Santuari de Lurda a primera hora, quan encara hi ha una lleu capa de gebre sobre les pedres del camí. La plana està dominada per la boira, però aquí dalt el dia és net i claríssim. Prenc el camí habitual per pujar al Sobrepuny, un camí no massa agradable que segueix el fons del Rec de Manrell. Tot és humit. Més amunt, el paisatge es va obrint: és extraordinari.
L'arribada al Sobrepuny de baix m'exulta: és una atalaia lluminosa sobre totes les muntanyes del Berguedà, tan estimades: els Rasos, Encija, el Cadí.... i, presidint-ho tot, la mirada —atenta o indiferent?— del Pedraforca.
Segueixo cap el Sobrepuny, baixo al coll del Faig i d'aquí segueixo cap a les collades de Picamill, per racons solitaris i magnífics, amb cingleres i agulles de tota mida. Passo per la casa de Picamill i, abans de la collada de Pasquals, puc contemplar el massís de Tastanós, que em sembla majestuós i feréstec. A partir d'aquí, cal seguir un camí estretíssim i salvatge que va seguint per sota de la cinglera de l'Esquena d'Ase, entre boscos molt densos.
S'arriba a un collet on hi ha l'opció de pujar al Cap de Tastanós. Per fer-ho, cal superar un pas de grimpada, curt però exposat que, principalment a la baixada, requereix tota la nostra atenció. Aquest pas delicat és, però, la porta d'entrada a una balconada sublim. Després podem anar fins la punta de la Gotzera i tenim l'opció de baixar directament a la Creu de Tarradelles o bé fer com vaig fer jo i seguir un camí que baixa rabent cap el Castell de Roset, des d'on un PR-C ens durà a la casa de Casadessús i als verds prats de l'entorn de La Nou.
Estic molt content d'haver pogut fer aquestes tres excursions clàssiques. Feia molt de temps que no visitava aquestes contrades i ara entenc que hi havia d'haver retornat abans.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada