La Pica Roja en circuit

Vàrem sortr amb la intenció de fer la Pica Roja, a Baiau, i vàrem fer força més que això.

Abans de les set del matí érem a l'aparcament de la Molinassa i, malgrat que la previsió del temps era ben bona, feia un vent molt violent i la majoria dels cims, principalment els del costa nord de la vall, estaven immersos en les nuvolades que es movien amb una velocitat esfereïdora. La temperatura no era gaire baixa, però el vent fortíssim augmentava la sensació de fred.

Remuntem la coma de Baiau en direcció al port de Boet. Des del port mateix volíem pujar la Pica Roja, però les condicions meteorològiques ho desaconsellen. Aleshores, recordo l'excursió que en Xavier Gregori recomana a la seva guia Vall de Cardós – Vall Ferrera.Sense ni aturar-nos al coll, baixem a l'estany de la Socarana i continuem fins l'estany de Romasset. El vent segueix bufant amb força i les nuvolades fan que la gegantina vall de Solcen adquireixi un aspecte impressionant. L'itinerari és d'una gran bellesa.

A l'estany de Romaset comencem a pujar cap el port Vell de Romaset, per un camí molt dret. Tanmateix, fem cas del suggeriment d'en Xavier i, en lloc d'anar directament al port, remuntem fins l'estany de Riublanc. És francament recomanable de visitar aquest indret salvatge, envoltat de parets ben altes. A més, el vent i les boires donen a aquesta coma un aspecte misteriós i feréstec.

Finalment, assolim el port de Romaset i ara sí que la previsió del temps es compleix plenament. El vent afluixa i les nuvolades s'escampen. Decidim fer cim.

La baixada la fem seguint la carena oest de la Pica Roja, de molt bon pas, fins que arribem en un punt on ens cal despenjar-nos a la dreta, a buscar el fons de la vall. Tot aquest vessant és força inaccessible, però per sort trobem el lloc de mínima resistència. Aquesta baixada és relativament incòmoda.

Arribem a la Molinassa deu hores després d'haver-ne sortit. Hem fet un cim molt bonic i, potser més important, hem recorregut un itinerari de gran bellesa.

Fotografies. Track.

Les Salines i el Roc de Frausa

Aquesta la tenia pendent de fa força temps. Calia trobar el moment i també calia trobar un itinerari adient. Vaig pensar que un bon itinerari podia ser el que, sortint de Maçanet de Cabrenys s'enfila al Castell de Cabrera, guanya la carena i torna al lloc de partida per un itinerari diferent.

S'esperava que fos un dia de molta calor i per això vaig sortir realment molt d'hora. Abans de les set del matí ja estava remuntant la riera d'Ardenya en direcció a Mas Sobiràs. D'aquesta manera vaig poder fer tota la pujada a l'ombra i amb una (relativa) fresqueta.

A Mas Sobiràs el camí sembla que es perdi una mica, però hi ha un rastre que es va fent més marcat (al trac és útil) i ens acaba duent al Castell de Cabrera. L'indret és magnífic i la vista de l'Empordà que hi trobarem és de la màxima qualitat.

Però encara no hem acabat —ni de bon tros— la pujada. Ara cal arribar fins la Mare de Déu de les Salines i gaudir de la seva abundosa font d'aigua fresca. Al davant mateix del santuari hi ha un camí ben indicat que em porta al primer cim del dia. Depenent del mapa que utilitzem, el cim es diu Puig de les Pedrisses o Puig de les Salines. L'alçada és considerable (1.333 m) i el paisatge de 360 graus és meravellós.

Segueixo la carena i arribo al Coll dels Pous. Aquí comença un camí d'immensa bellesa, per una preciosa fageda de l'obaga del Massís de les Salines. El camí és un GR i va flanquejant per sota del Moixer i el Roc de Frausa fins que, just després d'aquest cim, puja fins la carena.

A partir d'aquest punt, giro 180 graus i pujo el Roc de Frausa i el Moixer. L'excursió, fins aquest moment, ha estat excel·lent. Ja fa força calor i el dia és ple de calitja, però la visió propera i majestàtica del Canigó dóna sensació d'alta muntanya.

La tornada fins a Maçanet era llarga. La volia fer seguint un trac que havia trobat a Internet. El cas és que aquest trac va resultar ser una ensarronada i la baixada es va fer molt pesada, per la calor, per la falta de camí en molts trossos, per la pols de la llarga pista, per la lluita amb els esbarzers, les ortigues i altres herbes de punxes. Vaig passar per la caseta de la Forestal i pel Mas d'Amont fins anar a parar al Camp de les Cassotes. No penjo el trac d'aquesta segona part de l'excursió perquè no el considero recomanable i perquè espero, en un dia proper, tornar a aquesta zona i trobar un camí més encertat.

Quan vaig arribar al cotxe em va sorprendre adonar-me que el gps indicava una durada de l'excursió de 8 hores i 17 minuts (dels quals 7 hores i 25 minuts en moviment), una longitud de més de 28 km i un desnivell acumulat de 1.266 m: Una "matinal" força "completa"!

Fotografies. Track.

Excursions a Kyoto: A l'entorn del Inari-yama

Una altra de les boniques passejades que he fet als entorns de Kyoto ha estat aquesta excursió que comporta l'ascensió d'una muntanya —el Inari-yama— i, més important que això, la visita a dos temples extraordinaris.

L'excursió comença a l'estació de tren de Fujumi-inari que està a tocar del temple que du el mateix nom. Aquest temple és digne de ser visitat per molt motius, però té un signe d'identitat que el caracteritza. Es tracta de centenars de tori vermells que cobreixen el camí des del propi temple fins pràcticament el cim de la muntanya. La visió és colpidora.

El Inari-yama és el punt més alt del recorregut i també està ocupat per un temple. De fet, al llarg de tot el camí, els temples de tota mida es van succeint sense interrupció.

A partir d'aquest punt l'excursió pren un caire una mica més "salvatge". També hi ha menys gent. Es tracta de baixar de la muntanya en direcció nord, per una valleta (segueixen havent-hi temples arreu) fins tornar a trobar la zona urbana.

De seguida, ens trobarem amb un altre temple formidable que, a més, té el valor afegit que, pel motiu que sigui, no té gaire caràcter turístic i —si més no el dia que hi vaig ser jo— estava pràcticament desert. Es diu Sennyu-ji.

L'excursió s'acaba a l'estació de tren de Tofuku-ji.

En aquesta excursió, el gps és útil perquè algunes parts del recorregut són una mica laberíntiques.


Track.

Excursions a Kyoto: De Takao a Kiyotaki

Aquesta és una altra excursió senzilla i curta que es pot fer fàcilment des de Kyoto. El dia que hi vaig anar jo, encara que sembli increïble, vaig estar sol pràcticament tot el camí. Això, tractant-se d'una ruta clàssica al Japó és gairebé incomprensible.

Cal començar agafant l'autobús número 8 de Kyoto fins a la seva última parada, que és en una corba just abans d'entrar a Takao. Des d'aquest punt, baixem fins el riu i, per la banda contrària, ens enfilem fins el monestir de Jingo-ji. Els temples són interessants i també cal arribar fins un mirador enlairat sobre la vall que seguirem a continuació.

Retornem al fons de la vall i seguim un bon camí, aigües avall. Finalment, arribem al llogarret de Kiyotaky. En aquest punt, podem agafar un autobús de tornada a Kyoto o podem seguir l'excursió fins l'estació de Hozukyo. El dia que vaig fer aquesta excursió, quan vaig arribar a Kiyotaky va desfermar-se una tempesta extremadament violenta, o sigui que sort en vaig tenir de poder agafar aquest autobús de tornada a Kyoto.


Track. Fotografies.

Excursions a Kyoto: De Kurama a Kibune

 Hi ha una línia de tren que surt de Kyoto i s'acaba al poblet de Kurama. Des d'aquí hi ha un camí tradicional que s'enfila al temple de Kurama-dera. La pujada és forta, plena de petits temples, de llanternes, d'escales i de bosc. Hi ha també un funicular que ens podria estalviar l'esforç, però és millor pujar a peu.

Més enllà del santuari, el camí segueix enfilant-se per la muntanya fins a saltar la carena i començar a baixar (de manera força directa) cap a la vall de Kibune.

Quan arribem a Kibune, veurem que és una vall petita i molt bonica, amb més temples, més llanternes i, sobretot, un  munt de restaurants (d'un cert nivell) que tenen la particularitat de tenir les taules en unes plataformes sobre el mateix llit del torrent.

Quan ja estic ben sadollat de temples i quan ja he acabat de dinar en un d'aquest restaurants (un dels menys luxosos), torno a peu per l'estreta carretereta que segueix el curs del torrent fins una estació del tren que em torna a Kyoto.

Track.

El castell de Sant Gervàs

No havia visitat mai el Castell de Sant Gervàs, a la vall del Barcedana. Hi he anat aquesta setmana santa i l'itinerari que he triat comença i acaba a Aransís. És una passejada curta, que faig sota un cel amenaçador, molt bonic. No m'ho creia, però no va caure ni una gota d'aigua fins que no vaig ser de tornada al cotxe.

Aquest cel tan variable em va proporcionar unes llums molt atractives. Anava veient, a dreta i esquerra, cortines de pluja i fins una bona calamarsada, que va emblanquinar ben bé la zona de Sant Salvador del Bosc. La carena del Montsec es tapava i es destapava ara i adés. Una excursioneta ben senzilla que, en aquest cas, va resultar molt "remunerativa".

Fotografies.

El Baden-Powell Trail a North Vancouver

He tornat a Vancouver, però aquesta vegada només hi he estat un mes. Tot el mes de març. He esquiat —amb unes neus pols extraordinàries— i també he fet alguna caminada. Per exemple, el camí de North Vancouver que s'anomena el Baden-Powell Trail i que va de Deep Cove a l'est fins a Horseshoe Bay a l'oest. Vaig fer només la part que uneix Deep Cove amb la base de Grouse Mountain, passant pel Lynn Valley. És una típica caminada de boscos humits del Canadà Pacífic.

Com és habitual a Vancouver, va estar plovent tot el mes de març, amb només cinc dies de bon temps en tot el mes. Cal mentalitzar-se i aprendre a estimar la pluja. Una excursió com aquesta, per exemple, jo diria que cal fer-la sota la fina pluja típica de la zona. En cas contrari, potser perdria bona part del seu encant...

Fotografies.