Abans de les set del matí érem a l'aparcament de la Molinassa i, malgrat que la previsió del temps era ben bona, feia un vent molt violent i la majoria dels cims, principalment els del costa nord de la vall, estaven immersos en les nuvolades que es movien amb una velocitat esfereïdora. La temperatura no era gaire baixa, però el vent fortíssim augmentava la sensació de fred.
Remuntem la coma de Baiau en direcció al port de Boet. Des del port mateix volíem pujar la Pica Roja, però les condicions meteorològiques ho desaconsellen. Aleshores, recordo l'excursió que en Xavier Gregori recomana a la seva guia Vall de Cardós – Vall Ferrera.Sense ni aturar-nos al coll, baixem a l'estany de la Socarana i continuem fins l'estany de Romasset. El vent segueix bufant amb força i les nuvolades fan que la gegantina vall de Solcen adquireixi un aspecte impressionant. L'itinerari és d'una gran bellesa.
A l'estany de Romaset comencem a pujar cap el port Vell de Romaset, per un camí molt dret. Tanmateix, fem cas del suggeriment d'en Xavier i, en lloc d'anar directament al port, remuntem fins l'estany de Riublanc. És francament recomanable de visitar aquest indret salvatge, envoltat de parets ben altes. A més, el vent i les boires donen a aquesta coma un aspecte misteriós i feréstec.
Finalment, assolim el port de Romaset i ara sí que la previsió del temps es compleix plenament. El vent afluixa i les nuvolades s'escampen. Decidim fer cim.
La baixada la fem seguint la carena oest de la Pica Roja, de molt bon pas, fins que arribem en un punt on ens cal despenjar-nos a la dreta, a buscar el fons de la vall. Tot aquest vessant és força inaccessible, però per sort trobem el lloc de mínima resistència. Aquesta baixada és relativament incòmoda.
Arribem a la Molinassa deu hores després d'haver-ne sortit. Hem fet un cim molt bonic i, potser més important, hem recorregut un itinerari de gran bellesa.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada