dissabte, 28 de juliol de 2012

Baborte i Pic dels Estanys

Entre els cims més significatius de la Vall Ferrera que encara no havia fet hi havia aquesta parella de cims magnífics que s'enfilen per damunt dels dos mil nou-cents metres d'alçada: El Pic de Baborte i el Pic dels Estanys.

Mirant un mapa, de seguida et ve la idea de fer-los tots dos en una sola jornada. Ho vaig fer ahir mateix.

Vaig sortir força d'hora de l'aparcament de la Molinassa. La previsió meteorològica anunciava bon temps fins el migdia i possibilitat de tempesta a la tarda.

Pujo fins el circ de Baborte on la llum del matí em dóna la benvinguda. Tot està immensament tranquil i vaig vorejant els llacs en direcció al coll de Baborte o de Pedres Blanques. La pujada del coll al cim no és gens difícil. Hi ha rastres de camí i fites de pedra. Al cim del Baborte la quietud és completa i el cel és ben serè. Sé que la tempesta arribarà, però crec que em donarà temps a pujar el segon cim de la jornada.

La baixada del Pic de Baborte al Coll de Canedo és encara més senzilla que la pujada del coll de Pedres Blanques. Però ara ja no hi ha ni camí ni fites i tot adquireix una major dosi d'autenticitat. Si miro per totes bandes, no veig absolutament ningú: és clar, ni es tracta de tresmils, ni hi ha cap circuit turístic que passi per aquests llocs!

Un  cop al Coll de Canedo, encara tinc una nova oportunitat de retirada, però el temps encara es manté excel·lent i segueixo cap el Pic dels Estanys. Hi ha una primera protuberància de 2.777 metres que cal vorejar per la dreta, perquè pel costat nord cau aplomada. A partir del coll, em trobo ja en terreny salvatge. Quin privilegi poder fer excursions sense camins predeterminats!

Vista des del cim del Baborte, la pujada al Pic dels Estanys impressiona una mica. Es tracta, més que res, d'un efecte de perspectiva, perquè fet i fet, l'ascensió és prou senzilla. Únicament cap al final de tot haurem d'agafar-nos una mica amb les mans.

L'arribada al cim és exaltant! Quin panorama! Quin bonic ambient! Quina solitud immensa!. Però cal iniciar la baixada, i fer-ne via, perquè ara sí que les nuvolades que venen per migdia confirmen que la previsió de tempesta era acurada.

La baixada és incòmoda, però l'ambient de muntanya em compensa. Arribar fins el coll és senzill, però aleshores cal baixar una mala canal a llevant, per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, que són tan bonics. Després, segueixo baixant fins l'estany de Sotllo, on trobo el camí tan fressat que ve de la Pica. Finalment, la tempesta esclata, i du calamarsa, però no és gaire violenta. Quedo ben xop, però vaig baixant cap el fons de la vall i, abans d'arribar al cotxe, un raig de sol m'eixuga la roba que duc.

Quin dia de muntanya tan magnífic!


Fotografies. Track.

Cap comentari: