Hi ha una línia de tren que surt de Kyoto i s'acaba al poblet de Kurama. Des d'aquí hi ha un camí tradicional que s'enfila al temple de Kurama-dera. La pujada és forta, plena de petits temples, de llanternes, d'escales i de bosc. Hi ha també un funicular que ens podria estalviar l'esforç, però és millor pujar a peu.
Més enllà del santuari, el camí segueix enfilant-se per la muntanya fins a saltar la carena i començar a baixar (de manera força directa) cap a la vall de Kibune.
Quan arribem a Kibune, veurem que és una vall petita i molt bonica, amb més temples, més llanternes i, sobretot, un munt de restaurants (d'un cert nivell) que tenen la particularitat de tenir les taules en unes plataformes sobre el mateix llit del torrent.
Quan ja estic ben sadollat de temples i quan ja he acabat de dinar en un d'aquest restaurants (un dels menys luxosos), torno a peu per l'estreta carretereta que segueix el curs del torrent fins una estació del tren que em torna a Kyoto.
Track.