Hi ha una ruta que va d'Isil a la Pobla seguint, generalment, camins antics que han estat recuperats. Se'n diu «El Pas del Temps» i pràcticament he recorregut totes les seves etapes, de manera fragmentària. Una d'aquestes etapes és la que va d'Escaló a Llavorsí per l'esquerra de la Noguera, passant per Estaron i Aidí. Pots semblar un itinerari intranscendent, però ara que l'he fet, me n'he adonat que és una excursió extraordinària!
L'itinerari té tres atractius fonamentals. El primer i principal és el traçat, que segueix en bona part un camí antiquíssim. El segon atractiu és que el camí transcorre molt enlairat sobre el fons de la vall i ofereix, sovint, visions gairebé vertiginoses. Finalment, Sant Pere del Burgal és un indret que mereix ser visitat. I encara hi ha un quart al·licient, que a mi em va semblar extraordinari, que és el fet de visitar el barranc de les Aubagues.
Vam fer aquesta excursió en un dia extraordinari del mes de gener. Un dia de gran lluminositat, d'un aire transparent i unes ombres nítides i fosques. No hi vam trobar ningú, amb la notable excepció d'un habitant singular d'Estaron —el darrer habitant del poble, abans que comencés la petita repoblació actual— amb qui vam tenir una conversa llarga i ben interessant.
D'Escaló a Sant Pere del Burgal el camí està ben senyalitzat. Per tal de seguir cap a Estaron cal anar a buscar les marques grogues al darrera del monestir. Aleshores, començarem a seguir un camí excepcional, cada vegada més encimbellat sobre la vall. Sembla clar que es tracta d'un antic camí principal, que possiblement anava d'Escaló a Tírvia passant per la Bana. El camí es va acostant cap el barranc de les Aubagues, d'aspecte feréstec, amenaçador i inaccessible. Just al fons del torrent, hi ha una bifurcació (no senyalitzada) que sembla seguir barranc amunt. Això és molt interessant i vull anar-hi un dia perquè aquest camí, si no està perdut, deu remuntar fins una sèrie d'antigues bordes que hi ha al capdamunt de la coma del barranc.
D'Estaron seguim cap Aidí i en un moment donat deixem el camí principal que va cap a la collada de la Bana. A partir d'aquí entrem en un camí desdibuixat i molt salvatge, un rastre penjat sobre l'abisme, mig esllavissat —fins i tot perillós— que travessa la famosa llosera d'Aidí. Finalment, arribem a la canonada que hi ha sobre mateix de Llavorsí i a un mirador ben penjat sobre l'aiguabarreig de la Noguera de Cardós i la Noguera Pallaresa. D'aquest punt, baixem cap a Llavorsí.
Fotografies. Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada