Una bella matinal a Montserrat

De jove pràcticament mai no havia anat d'excursió a Montserrat. Hi anava a escalar —en una determinada època— i prou. Era un temps en què només pensava en el Pirineu i, molt més, en els Alps. Per tot això, diria que, per exemple, mai no havia pujat a peu de Monistrol a Montserrat. Avui ho he fet.

He seguit un itinerari molt bonic —i m'he trobat també amb un dia d'una lluminositat excepcional— que surt de Monistrol, puja pel camí de l'Àngel i, després de creuar la carretera de Can Maçana, agafa la divertida canal del Pou del Gat fins anar a parar al camí de l'Arrel.

He passat moments de dolça nostàlgia resseguint amb la mirada les agulles que tants afanys i plaers em van donar. De la Mòmia a la paret de l'Aeri, de les Gorres a  l'Elefant o la Carota... i el Cavall!

Després, he anat fins el Santuari, on hi havia la gernació habitual i n'he fugit pel camí que baixa a Monistrol pel coll de les Baranes i la Maçanera. L'itinerari és molt bonic i el dia ha estat excepcional. Se m'ha fet massa curt.

Fotografies. Track