Mirant el mapa dels Rasos de Peguera hi ha un circuit evident que dóna tota la volta al massís i segueix, en un bon tros, el GR-107. El vaig fer l'altre dia i em va semblar una excursió magnífica —potser, per damunt de tot, pel dia absolutament diàfan que hi vaig trobar.
Vaig començar l'itinerari a la Casanova de les Garrigues, que és un mirador privilegiat sobre el massís de Picancel. Travessem els Esquers de Santa Maria i entrem al torrent de l'Oreller. Passem pel santuari de Corbera i a partir d'aquí seguim el clàssic camí que puja a la serra per Tagast.
El dia es preveu que serà molt càlid però, afortunadament, l'atmosfera és extraodinàriament diàfana i el panorama que es veu a tota la volta de l'horitzó és sublim. Passem una bona estona dalt del cim, resseguint amb la mirada tots els racons coneguts i desconeguts del nostre país que s'ofereixen al nostre voltant. Montserrat presideix l'escenari, per la banda de migdia i, a sota nostre, el Cogulló d'Estela destaca sobre les ondulacions de la plana de Berga.
El circuit és llarg —uns vint-i-tants kilòmetres— i cal fer-ne via perquè ara el dia és ben curt. Anem al Cap de la Serra i d'aquí mateix hi surt un camí que baixa ràpidament a Sant Miquel de Peguera. La llum ja és força baixa i la capella i tota la baga són a l'ombra. Aquest indret em du records de temps molt allunyats, d'excursions memorables que hi vaig fer ara fa quaranta anys!
No ho sabem, però el camí que encara ens falta fer —un camí que desconec— és absolutament fantàstic. Passem per una sèrie d'instal·lacions minaires antigues mentre ens anem enclotant cap el fons del torrent de Peguera —que està glaçat. L'ambient és formidable! A l'altre costat del torrent hi veig el coll d'Hortons —que també em du records de temps passats.
Finalment, passem la collada de les Bassetes i ja som a la Casanova.
Per motius que no venen al cas, tinc una sèrie de documents d'un pioner de l'esquí a Catalunya. Per exemple, tinc dues fotografies que documenten una esquiada del dia 10 de desembre de 1916 als Rasos. En una s'hi veu el portal del santuari de Corbera i els dos parells d'esquís. En l'altra, amb el cim d'Ensija al fons, hi ha un esquiador sobra un bon gruix de neu. Avui és potser una bona ocasió per publicar aquestes dues fotografies inèdites.
Fotografies. Track.
2 comentaris:
Una bona volta que tinc ganes de fer, encara que miraré d’escurçar.
Impressionant la foto del Cogulló d’Estela.
Felicitats!
Hola Pere,
Gràcies per llegir-me i pel comentari. Si et decideixes a fer aquesta volta, estic segur que no et decebrà gens!
Salut!
Jaume
Publica un comentari a l'entrada