Vaig començar l'itinerari a la Casanova de les Garrigues, que és un mirador privilegiat sobre el massís de Picancel. Travessem els Esquers de Santa Maria i entrem al torrent de l'Oreller. Passem pel santuari de Corbera i a partir d'aquí seguim el clàssic camí que puja a la serra per Tagast.
El dia es preveu que serà molt càlid però, afortunadament, l'atmosfera és extraodinàriament diàfana i el panorama que es veu a tota la volta de l'horitzó és sublim. Passem una bona estona dalt del cim, resseguint amb la mirada tots els racons coneguts i desconeguts del nostre país que s'ofereixen al nostre voltant. Montserrat presideix l'escenari, per la banda de migdia i, a sota nostre, el Cogulló d'Estela destaca sobre les ondulacions de la plana de Berga.
El circuit és llarg —uns vint-i-tants kilòmetres— i cal fer-ne via perquè ara el dia és ben curt. Anem al Cap de la Serra i d'aquí mateix hi surt un camí que baixa ràpidament a Sant Miquel de Peguera. La llum ja és força baixa i la capella i tota la baga són a l'ombra. Aquest indret em du records de temps molt allunyats, d'excursions memorables que hi vaig fer ara fa quaranta anys!

Finalment, passem la collada de les Bassetes i ja som a la Casanova.

Fotografies. Track.
2 comentaris:
Una bona volta que tinc ganes de fer, encara que miraré d’escurçar.
Impressionant la foto del Cogulló d’Estela.
Felicitats!
Hola Pere,
Gràcies per llegir-me i pel comentari. Si et decideixes a fer aquesta volta, estic segur que no et decebrà gens!
Salut!
Jaume
Publica un comentari a l'entrada