divendres, 14 de desembre de 2012

Circuit de la Móra Comdal

Feia temps que tenia planejada una excursió a les muntanyes de la Móra Comdal. Ara hi he pogut anar —és la primera vegada que visito aquesta magnífica zona— i m'he trobat amb uns paisatges que han superat les meves expectatives.

El circuit que havia dissenyat amb l'ordinador va resultar ser un èxit. És un circuit llarg i, en aquesta època de l'any, no s'hi valia badar perquè fàcilment se'm podia haver acabat la llum del sol abans d'arribar a completar l'excursió. Però no va passar.

Vaig començar el circuit a la Valldan i el termòmetre marcava sis o set graus sota zero. Em vaig enfilar a la capella de Sant Just, que es troba a la carena de la Costa del Cargol i allà mateix ja em va tocar el sol, un sol càlid i rasant que dotava el lloc d'una gran bellesa. Ja no vaig tornar a passar fred.

Vaig anar seguint el GR-1 que s'enfila cap la collada del Salze i, per les Solanes, vaig pujar fins el capdamunt del Roc de la Bala. El paisatge, al llarg de tota la volta de l'horitzó, era netíssim i magnífic. Als peus hi tenia la sorprenent vall de la Móra Comdal i, al fons de tot, les formidables parets de la Serra d'Aubenç.

Segueixo la carena cap el nord, mentre vaig contemplant les formacions montserratines que separen aquesta vall de la de les Anoves. Passo pel costat del Grau i arribo fins l'ample coll Femia. Aquí l'excursió canvia completament de caràcter perquè entro de ple a la zona d'agulles de conglomerat. El camí, a partir d'aquest punt, està poc marcat i, en alguns moments, és força vertiginós.

L'entorn del Torrent Mal és desmesuradament salvatge i hi ha precipicis potentíssims. El camí és estret i va seguint tot els relleus d'aquestes canals fins el collet de les Artigues. A partir d'aquí, el camí ja baixa de valent cap el fons de la vall de la Móra Comdal. No he vist absolutament cap ésser humà.

Per retornar al punt de partida encara em queda una bona tirada. D'entrada em cal seguir la pista —cada cop fa més fresca i el terra, a l'obaga, no s'ha desglaçat en tot el dia— durant uns dos kilòmetres fins arribar a tocar del pantà d'Oliana. En aquest punt, quan la pista es troba amb la que ve de les Anoves, cal trobar un camí a l'esquerra, no gaire marcat, que, remuntant 200 metres, du fins el Portell.

Del mateix coll en surt un camí que em porta fins cal Graell —on em reben una dotzena de gossos que, per sort, estan ben fermats. Em toquen les últimes llums de la posta, però ja em falta molt poc per arribar fins la Valldan.

És una excursió magnífica des de tots els punts de vista. A més, en aquest dia fred i diàfan de desembre, les sensacions que el camí m'ha proporcionat han estat extraordinàries.

Fotografies. Track.

Cap comentari: