diumenge, 6 de març de 2011

Traces fondes al Queyras

Hem fet una escapada amb esquís al Queyras i, sense haver fet "grans coses", n'hem tornat molt satisfets. D'una banda, hem tocat neu fresca i fonda, i hem mitigat així l'enyorament que ens produeix aquest hivern tan sec. D'altra banda, hem vist i viscut paisatges molt bonics i hem fet alguna esquiada plaent.

Hem fet estada a l'alberg Les Arolles, de La Rua, que és un barri de Molines-en-Queyras, a la vall de St-Véran. Hi arribem a l'hora de sopar mentre va nevant. L'endemà, la nevada ja ha deixat un bon gruix de neu fresca i segueix nevant amb molta intensitat. Ens veiem obligats a buscar un objectiu adequat a les circumstàncies i comencem a pujar cap el mirador del Sommet Bucher, de 2.254 m.

Travessem el Pont des Archins i anem pujant cap el Col des Prés de Fromage. El paisatge és meravellós! La neu és fonda i flonja i segueix caient amb força. La nostra traça és profunda. Un cop al cim, comencem un descens divertidíssim, per entre el bosc, amb neu molt franca, un descens d'aquells en que no et veus ni els peus ni els esquís.

L'endemà el dia es lleva fred i assolellat. Ha caigut un bon tou de neu i no ens podem arriscar a allunyar-nos massa de la protecció del bosc. Sortim de l'alberg amb esquís als peus i ens enfilem cap a Prat Hauts i cap al cim secundari del Mourre Froid, de 2.570 m. Hem d'obrir traça a una neu molt fonda, dintre el bosc de Peyrola. Quan el bosc s'acaba, ja pràcticament som al cim. El paisatge de muntanyes nevades és sublim. Una part del grup decideix seguir cap a la Gardiole de l'Alp (2.786 m) i la resta optem per fer el descens cap a Ville-Vieille (1.385 m) pel Forêt de Chanteloube. Amb aquesta neu tan fonda i flonja, els mil dos-cents metres de baixada per dintre d'aquest bosc força dret van ser memorables. Un cop dintre del bosc, l'orientació es fa difícil i, si voleu repetir aquesta experiència, el trac que publico aquí us pot ser molt útil. En el nostre cas, al cim vam coincidir amb dos esquiadors que pensaven baixar pel bosc, i coneixien perfectament la zona. En el laberint de Chanteloube, les dues úniques traces d'aquests esquiadors van ser el nostre fil d'Ariadna!

El tercer dia, el temps es mantenia encara bo i vam seguir buscant algun itinerari amb força bosc. Vam anar a la vall del Col d'Izoard. Des d'Arvieux vam remuntar la vall del Col de Furlande (2.500 m), passant pel Plan du Vallon. Del coll, vam seguir fins el Pic du Vacivier (2.631 m) i el bonic Pic du Gazon (2.744 m).

L'endemà, ens vam llevar nevant i vam tornar cap a casa.


Fotografies. Track Sommet Boucher. Track Mourre Froid i descens a Ville-Vieille. Track Pic du Gazon.

Cap comentari: