Llaberia: Volta al Racó de la Dòvia

Feia anys —molts i molts anys— que no visitava la Serra de Llaberia. Avui, un dia de boires i mala visibilitat, hi he tornat per fer un itinerari magnífic que consisteix en, des de Pratdip, fer tota la volta a la vall de La Dòvia.

Surto de Pratdip i m'enfilo pels Solans cap el Claper del Nolla. Pel Portell de l'Estudiant arribo al Camí de la Forestal, al peu dels Cingles de la Brancana. Aquest camí és meravellós. Segueixo per sota les parets fins el sorprenent Portell del Carreter. Aleshores, pel Coll de la Bassa de les Fonts i les Marrades, arribo a Llaberia.

Llaberia, la major part del temps, és un poble fantasma. Caminar pels seus carrers deserts, on només sento el ressò de les meves pròpies passes, fa esgarrifança. No hi ha absolutament ningú, ni al poble ni als seus entorns.

Pujo al Collet dels Colivassos per la pista que segueix el PR-C 90 i, aleshores, enfilo cap el Mont-Redon. El camí és molt espectacular. Aquest circ del Racó de la Dòvia és un indret grandiós i avui, un dia en que la boira distorsiona les distàncies, l'efecte que produeix en l'excursionista és encara més profund.

Vaig cap a les Crestes de la Seda, on hi ha una sèrie de passos ben bonics. Arribo a Pratdip que tot just és l'hora de dinar.

Fotografies. Track.