Canalda: Cingles i barrancs

A l'entorn de Canalda, a la part alta del Solsonès, hi ha paisatges ben contrastats i aquesta excursió —que vaig aprendre al bloc de Gatsaule— ens permet conèixer la famosa cinglera de Canalda i, al mateix temps, les parts més fondes i salvatges del barranc que fa el Riu de Canalda. Caminarem per llocs extraordinaris i en algun moment ens preguntarem si realment som a Catalunya o bé ens hem transportat a algun canyon del país dels Navajos, al sud-oest americà.

Surto de l'Hostal del Cap del Pla, en direcció cap a Sant Agustí d'Isanta. El dia és fredíssim: quan passava per Cardona, el termòmetre marcava nou graus sota zero i aquí, amb un bon sol i un cel blavíssim, el fred pica força. De la petita esglesiola de Sant Agustí el camí va baixant cap al torrent, que travesso més avall de la Roca de L'Ensavinada. A l'altra banda, una pujada ben fresada em porta a la carena de la Serra de Canalda, que segueixo fins al peu de la Roca de Canalda, sota les Coves dels Moros. L'espai és ample i el panorama és dilatat. La roca de la cinglera, orientada totalment cap a migdia, fa una certa escalfor.

Hi ha un camí excel·lent que em permet seguir de punta a punta el peu de tota la cinglera, fins arribar a Ca la Rita, indret espectral i salvatge. A la banda de migdia, aparentment molt lluny, veig l'Hostal del Pla, on he de retornar. El GR em du a Canalda i aleshores vaig endinsant-me cada vegada més en els profunds barrancs d'aquesta zona. El camí fins a Encies és d'una espectacularitat que no m'imaginava.

L'excursió segueix cap a les runes de l'Algassa, paratge corprenedor. Fa molt de fred i hi ha una solitud absoluta. El sol és molt baix i la llum és molt càlida. Per arribar al destí encara em caldrà superar el Passant Dolent i L'Enrunador i seguir per una zona de parets i agulles montserratines.

M'ha agradat tant aquesta zona que voldré tornar-hi per conèixer-la millor.

Fotografies. Track.