dijous, 24 de desembre de 2015

Grandiositat del congost de l'Aigua de Valls


El congost per on circula l'Aigua de Valls és una regió extraordinària i ara s'hi pot accedir amb una relativa facilitat. És un massís de conglomerat, amb cingles, baumes i agulles i, al fons, la presència de les parets de ponent de la Serra d'Encija. Aquesta excursió que vaig fer-hi l'altre dia  recorre els dos costats de l'engorjat, per un camí molt interessant —precari, assegurat en algun punt amb cordes i cadenes—.

El camí —principalment el de la banda dreta— va buscant el pas per les zones emboscades que hi ha a mitja alçada de les cingleres i passa per racons de gran bellesa. El pas d'una banda a l'altre del riu es fa, precisament, pel damunt del cèlebre Pont Quebradís, que és una curiositat pintoresca.

Surto de la Plana del Riu per una pista que du fins una resclosa. Des d'aquest punt, fins el Molí de la Corriu, el camí és molt precari i passa pel costat dret de les aigües. Quan arribo al Molí, com que és interessant combinar el fons del congost amb zones més enlairades, agafo la pista que puja al veïnat de Sant Romà. A dalt hi fa un bon sol, que contrasta amb el fred glaçat del fons del barranc. Les vistes són magnífiques.

Segueixo per la pista que torna a baixar al fons del congost, a l'indret de la Bauma de les Pintes. Aquí comença el camí més interessant. Molt estret, amb alguna assegurança—fins hi ha una escala—, cal anar agafant-se a les soques dels arbres. És molt bonic.

Finalment, s'arriba al Pont Quebradís, es passa a l'altra banda i es baixa fins arran d'aigua per veure com el torrent travessa la foradada.

A partir d'aquí, el camí és extraordinari i força llarg. És interessant haver passat abans per l'altre costat perquè així ens fem més el càrrec de les roques i cingleres que ens toca anar sortejant. Es travessa la canal de Comallonga i la més fonda de Vilacireres —o dels Cints—. Tot aquest itinerari magnífic i espectacular s'acaba quan sortim del congost i ens trobem amb les runes de la gran masia de la Torre de la Corriu.


Aquesta masia medieval ja apareix documentada al segle IX. La visió actual de les seves restes, a sota del Cingle de l'Espluga, impressiona i fa basarda —principalment en un dia com el que hi vaig anar jo, on semblava que no hi havia cap ànima vivent en tota la contrada. Arquitectònicament, és molt singular, i no s'assembla a res que hagi vist jo abans. Està declarada «bé cultural d'interès nacional», però d'aquí quatre dies haurà desaparegut completament. Va aguantar més de mil anys però no podrà sobreviure a aquests temps que ens han tocat a nosaltres....

Acabo l'excursió baixant pel torrent de la Corriu i recuperant el camí per on havia començat a caminar.

Gran excursió. Seria fantàstic que s'acabés d'obrir tot el camí del congost, de manera que es pogués caminar del molí de la Corriu al molí de Güell.

Fotografies. Track.

Cap comentari: