dimarts, 5 de gener de 2016

L'antiga estació de Llessui


La meva dona i jo vam esquiar moltes vegades a les pistes de Llessui —fa moltíssims anys, però em sembla com si fos ahir—, ben bé fins que les van tancar. Tinc la sensació que vam ser els darrers esquiadors d'aquella estació, perquè recordo algunes esquiades, l'últim any de Llessui, en què estàvem pràcticament sols en unes pistes que ja eren un cadàver.

L'altre dia hi vaig tornar —a peu, és clar— i vaig fer-hi una volta ben bonica.

Surto de Saurí i segueixo el camí fins el poble de Llessui. Després, segueixo un tros de l'antiga carretera que duia a les pistes, fins el trencall de la borda de Cardós. Segueixo el camí del coll del Triador, però en el moment que creuo el barranc de Pamano, just a sota de la borda de Guisarda, ja m'enfilo dret amunt, en direcció al Bony d'Altars, per uns pendents ben drets.

Quan el pendent es suavitza una mica, segueixo el que fou la pista del Tamborí i arribo, finalment, al Bony d'Altars (2.417 m). És un mirador extraordinari. Sorprèn el gran pendent de ponent, que cau estimbat sobre la Vall Fosca. El desnivell és de 1.200 m en només 2.200 m horitzontals.

A partir d'ara, segueixo la carena —cada vegada més ampla— fins el Tuc de la Cometa (2.445 m). El fred és viu i les vistes sobre les muntanyes de la Vall Fosca segueix sent espectacular. Veig clarament el circ de Filià, on hi vaig fer una excursió magnífica.

Des del Tuc de la Cometa vull tornar a Saurí, 1.200 metres més avall. Seria perfecte si pugués seguir la carena que separa el barranc de les Boïgues del de Coma Llobatera, però no es veu clar que hi hagi pas. Tanmateix, començo a baixar per aquest llom força dret, sense poder veure com acaba. La baixada és molt bonica, sense camí, i es pot anar fent fins que, al fons del torrent, trobo el camí que va a Sant Esteve de Meneurí. El segueixo i, en un no-res, ja sóc a Saurí.

Una excursió ben bonica, principalment si fa fresca i el dia és clar. 

Fotografies. Track.

Cap comentari: