Mai no havia parat esment en la muntanya de Sant Corneli, que és un cim que hi ha a llevant de l'embassament de Sant Antoni. M'equivocava, perquè és un mirador molt interessant i a l'hivern, en un dia clar, s'hi pot fer un itinerari molt bonic.
Surto d'Aramunt i segueixo la pista que va per la banda esquerra de l'embassament, fins que un rètol m'indica el camí que puja a Sant Corneli. És un camí dret i monòton, en un bosc devastat per la processionària —com tants d'altres—. Són vuit-cents metres de desnivell. Afortunadament, si miro enrera, tinc una visió extraordinària: la vall està coberta per un mar de núvols del qual només sobresurten Aramunt i el turonet de la Casa Lliser. Al damunt de la boira, els primers rajos de sol dauren les muntanyes de la Vall Fosca i de la Serra de Gurp. Magnífic!
Un cop al cim, el paisatge és molt interessant. Em fixo en la muntanya de Gallinova —que no he pujat, encara— i en les cingleres de Pessonada.
A partir d'aquest punt, segueixo la carena cap a llevant. Sembla de mal passar, però hi ha un caminet ben marcat que la ressegueix sense cap problema. Finalment, arribo a les Collades de Baix. Ara toca baixar per la Llau de les Collades, un racó magnífic, de cingleres i congostos. Quan sóc al fons de la Vall de Carreu, segueixo un camí que passa per Aramunt Vell i em retorna a Aramunt.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada