No se m'havia acudit mai pujar la Torreta de l'Orri directament des del poblet de Rubió, perquè pensava que seria un terreny incòmode. Estava equivocat: és una pujada força agradable. La vaig fer l'altre dia, en una època de l'any en què tocaria que el cim estigués ple de neu, però no n'hi havia gens ni mica. Un cop dalt, sí que vaig trobar-me alguns esquiadors que lliscaven per la mica de neu glaçada els canons de Port-Ainé havien dipositat.
Se surt de la part de dalt de Rubió seguint un camí que arriba fins el barranc de Fener Llarg. A partir d'aquí no hi ha camí, però la vegetació permet anar tirant pel dret sense cap problema. les vistes són esplèndides.
A la Basseta ja es veu el cim. Cal seguir la carena de Coma-sarrera, que cau força estimbada pel costat de llevant, cap el barranc de la Coma de l'Orri. És una pujada curta i ràpida.
Quan arribo al cim, la temperatura és impròpia de l'època de l'any. Com que encara tinc temps fins l'hora de dinar, decideixo baixar pel costat de llevant, cap a les Comes de Rubió. La part més complicada és els pocs metres de pista d'esquí que em cal travessar fins tornar a sortir fora de la neu. La «neu» de la pista és ben glaçada i és pràcticament impossible caminar-hi sense grampons —que no duc, perquè pràcticament no hi ha neu enlloc!—. Amb molta precaució, supero aquests pocs metres i segueixo baixant fins el fons del barranc de les Comes de Rubió. Aleshores, segueixo la pista fins Rubió.
Una excursió simple, però ben bonica.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada