Després de força temps sense anar a la muntanya, ara he tornat a la vall Ferrera, que ja està tenyida de tardor. Després d'haver visitat els extraordinaris barrancs d'Aixerto i Besant (vegeu aquest article que vaig publicar en aquest mateix blog), ara he completat la trinca amb una visita al barranc de Sant Francesc, que és el més occidental dels tres, el que cau directament sobre el poble d'Araós. No té la grandiositat dels dos anteriors, però l'excursió també ha valgut la pena.
El camí surt d'Araós i comença anant a la capella de Sant Francesc, propera a la vora del barranc. Hi arribo exactament en el moment que hi comença a tocar el sol i els contrastos de llum fan del lloc un racó preciós. El dia acabarà sent calorós, però ara mateix el termòmetre marca tres graus i en algun racó hi ha indicis de gebrada. La rosada ha mullat les plantes d'olor i, just en aquest moment que els toca el primer sol, comencen a despendre unes olors fortíssimes.
El camí segueix —marques grogues— pujant cap uns prats. Al terra hi ha codonys i pomes. Després d'aquests prats, les marques desapareixen però el camí —empedrat, ancestral, amb bons marges de pedra— és fàcil de seguir. Quan el camí s'acosta a la vora del gran barranc de Sant Francesc, es pot veure a l'altra banda un curiós camí antic i empedrat que puja fent ziga-zagues.
A continuació, el camí flanqueja pel costat esquerra del barranc fins que va a parar al fons del torrent. Aleshores, remunta el torrent fins que arriba a la primera borda, que encara té teulada. Més amunt, hi ha altres bordes pràcticament enderrocades. És un lloc molt bonic.
El camí antic s'acaba. M'entretinc una estona buscant possibles continuacions. Seria fantàstic que es pogués, des d'aquí, assolir la carena i el Pla de Cortina, però sembla molt improbable. Retorno pel mateix camí. És una excursió curta, però ha valgut la pena.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada