Barrancs d'Aixerto i Besan

Extraordinari!

No tinc paraules per expressar les sensacions d'aquesta excursió excepcional —de fet, van ser dues excursions— que em va permetre conèixer dos indrets que estan entre els més salvatges i bonics que hi deu haver al nostre Pirineu.

Es tracta del barranc d'Aixerto i del barranc de Besan, que discorren paral·lels i vertiginosos a les muntanyes de la Vall Ferrera. Semblen inaccessibles, però tots dos amaguen camins antics que ara, amb un cert esforç, es poden recórrer. De fet, a Ainet de Besan hi ha un rètol que indica l'inici d'un camí que puja a les bordes d'Aixerto i, també, al Pla de Negua. Però, anem pas a pas, perquè aquesta excursió mereix ser explicada amb un cert detall.

És un matí de Tots Sants i sóc a Ainet de Besan, a primera hora. Els colors de tardor són espectaculars. Com he dit, a tocar del poble hi ha un rètol ben llampant que indica l'inici de l'itinerari: Bordes d'Aixerto, Pla de Negua i Refugi d'Aixerto (?). Es tracta d'un camí que de vegades està encaixonat al fons del barranc i d'altres s'enfila vertiginosament per un dels vessants. Es veu clarament que, antigament, es tractava d'un camí importantíssim, molt ben empedrat, però ara hi ha indrets on el camí cal anar-lo trobant. De marques, n'hi ha ben poques, i les poques que hi ha són totalment inútils. El camí, tanmateix, és extraordinari, i més ara que els arbres tenen aquests colors tan marcats!

El rètol indicava que les bordes eren a una hora i mitja, però jo, caminant a bon pas, he necessitat dues hores per arribar-hi. A les bordes, el barranc s'obre i em trobo enmig d'una coma molt bonica. No hi ha cap indicació de per on deu anar el camí cap el Pla de Negua, però jo intueixo que potser el camí s'enfila a la Collada d'Aixerto per després anar flanquejant cap a la carena. Trobo un rastre de camí i el segueixo fins la collada.

Quan arribo a la Collada d'Aixerto, descobreixo les immensitats del barranc de Besan. El camí pràcticament no existeix, però poc o molt vaig seguint un rastre fins una petita collada que hi ha sobre les Bordes de la Muntanyeta. Quina sensació d'aïllament i solitud!

En aquest punt sí que m'he de guiar únicament per la intuïció. El mapa de l'Institut Cartogràfic assenyala un camí que va flanquejant en pujada per La Solanella. El segueixo com puc i, finalment, arribo al Pla de Negua. Quin contrast tan brutal entre els boscos de pendents suaus del costat nord i la salvatge desolació de les barrancades del costat sud!

Ara vull baixar pel barranc de Besan, però no ho veig gens clar. Decididament, no hi ha cap rastre de camí que em pugui dur amb facilitat del Pla de Negua a la Borda de Joanet. I qui sap si el barranc tancat que s'endevina que hi ha més avall d'aquesta borda serà transitable o no.

Tanmateix, vaig baixant pel barranc de Fontllonga, en terreny d'aventura, buscant el millor pas entre les roques abruptes i els herbeis inclinadíssims. I certament arribo a la Borda d'Arnau, però no he trobat cap camí que m'ofereixi confiança per seguir baixant a l'aventura. L'ambient és fenomenal! Després d'uns instants de reflexió, decideixo prendre l'opció més assenyada i remuntar la Collada d'Aixerto per anar a buscar el mateix camí per on he pujat. Això és més fàcil de dir que de fer, però, finalment, arribo a Ainet de Besan cansat i extraordinàriament content de l'excursió que he fet, però amb la recança de no haver completat l'itinerari que m'havia proposat.

L'endemà hi torno, amb un projecte clar: sortir de la Borda de Felip, pujar a Besan i, a partir d'aquí, mirar si hi ha un camí factible que em permeti remuntar el barranc de Besant i assolir la borda d'Arnau, que és el lloc on, el dia abans, havia decidit fer marxa enrere.

Ho vaig fer així mateix i puc dir que el barranc de Besan és d'una bellesa ben comparable a la d'Aixerto i que la combinació dels dos barrancs és una excursió de grandíssima qualitat, que recomano de fer, principalment en temps de tardor. Ara, amb el trac que publico aquí, no hi ha d'haver sorpreses. En tot cas, cal tenir present que el tram del Pla de Negua a la Borda de Joanet es fa sense camí, per un terreny força salvatge.

Fotografies. Track.