La primera muntanya de dos mil metres que vaig pujar —ho recordo com si fos ara, però va ser el 1969!— és la Costa Pubilla. Aquest diumenge hi he tornat, no pas per cap enyorament del temps passat —que no sento— sinó perquè vaig adonar-me que mai no havia recorregut la llarga carena que s'estén a ponent d'aquella muntanya.He sortit de Castellar de n'Hug ben d'hora i he pujat el Coll de la Creueta. D'aquí, he anat seguint l'ampla carena, sempre cap a llevant. Passo per la Creueta, la Pleta Roja, la Coma de Mitgjorn, la Moixera, els Plans del Ginebrar, el Serrat del Paravent, el Collet de les Fontetes de Castellar, el Coll del Remoló, el Coll de la Bona, el Tossal de Meians i arribo al Cim del Pla de Pujalts.
Hi ha una gran sensació d'espai i una certa monotonia. Malauradament, el dia és molt emboirat, però aquest fet potser fa que l'entorn adquireixi una dimensió més íntima. El camí és llarg.
Baixo a Meians i, per Sant Joan de Cornudell, torno a Castellar de n'Hug.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada