El Gran Pic del Pessó, a la Vall de Boí, és un cim magnífic i, si utilitzem la carretera d'accés a l'estació d'esquí, podem fer, amb relativa comoditat, una bonica excursió a aquesta zona.A les set del matí vaig aparcar a 1.650 m, a una corba característica, quan la carretera de Taüll a les pistes d'esquí creua el Riu de Sant Martí. Feia fresca, però el cel era absolutament serè.
La vall es pot remuntar per qualsevol dels dos costats. Jo pujo per la vora dreta fins que trobo, a la meva esquerra, el camí que puja cap als estanys del Pessó. Passo de llarg aquest camí perquè vull fer una itinerari circular. Una mica més endavant, començo a pujar, sense camí, cap a l'estany del Crestell. El pendent és molt fort i sostingut.
La coma de l'estany del Crestell és mineral i feréstega. Segueixo fins el Pic Petit del Pessó. Els colors de la tardor i la llum obliqua donen més relleu al paisatge, que és extraordinari. Sóc en un mirador de primer ordre i tinc, al meu davant, el Gran Pic del Pessó, potent i atractiu.
Baixo al Colladó del Pessó i em toca decidir-me entre intentar la cresta del Pessó o flanquejar evitant les dificultats. Vaig sol i no m'atreveixo amb una cresta que no conec.El sol ja escalfa de valent i m'enfilo fins el cim, a 2.894 m. Magnífic! Vaig resseguint amb la mirada tots i cadascun dels cims que m'envolten, del Cadí al Posets, del Turbón al Pa de Sucre. Són moments que només els muntanyencs podem entendre.
Vull tornar per la Colladeta de l'Osso. No hi ha camí, però es passa prou bé. Les vistes sobre les parets del Pic de Mussoles són espectaculars. Després de la Colladeta, el descens cap a l'estany se'm fa una mica llarg. Jec una estona a la vora del llac i, finalment, començo la davallada cap al fons de la vall. Tot plegat, uns 1.400 metres de desnivell en una jornada plena de satisfaccions muntanyenques.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada