divendres, 3 de juliol del 2015

Estanyardo i Pilàs


El Pic de Pilàs (2.657 m) es veu molt bé, per exemple, des del cim de la Torreta de l'Orri. Més d'una vegada, esquiant a Portainé, algú m'havia preguntat quin cim era aquell i jo havia hagut de contestar que era un cim «desconegut, sense importància». Certament, jo mai no havia anat a visitar aquell cim, però mica a mica vaig començar a pensar que hi havia d'anar algun dia.

L'altre dia, en un bog de muntanya molt interessant (EniEn) vaig trobar una minuciosa descripció d'un itinerari que semblava magnífic i pujava aquells cims desconeguts, en travessia. Vaig proposar-me seguir aquell itinerari i vaig fer una excursió esplèndida.


La idea és sortir de l'elevat poble de Cerbi, a la vall d'Àneu, remuntar la llarguíssima i meravellosa vall de Nyiri, atènyer la carena que neix al Montroig i baixa fins el mateix Esterri, fer els cims d'Estanyardo (2.635 m) i Pilàs (2.657 m) i retornar a Cerbi pel barranc de Pilàs. Llarg, interessant, majoritàriament sense camins, absolutament solitari, grandiós.

De fet, estudiant el mapa i Google Earth, vaig pensar que potser hi havia una ruta una mica més lògica que la que expliquen al blog EniEn. De fet, el costat dret del barranc de Nyiri sembla infranquejable, excepte per una dreta canal a l'alçada del planell de Nyiri que permet accedir a una coma des de la que no és difícil pujar fins algun dels colls que hi ha al nord de l'Estanyardo. Això és el que vaig fer i em va sortir prou bé.

Va ser un dia d'una calor excessiva. Una onada de calor dins de l'onada de calor general que fa vint anys que patim. Els isards es refrescaven rebolcant-se a les congestes i els termes una mica llunyans estaven totalment desdibuixats per la calitja.

De l'ambient, què us en diré? Isards arreu, que s'apropen sense gaire recança. Una guineu, que fins que no la vaig tenir a tocar no va marxar, sorpresa de veure'm en uns llocs tan solitaris i tranquils. Paisatges immensos, Valls fondíssimes. Més isards i més cavalls. Una carena interessant. Un parell de cims preciosos. I un itinerari exigent i ferm.

El cim de Pilàs (2.657 m) des de les Estanyeres.

La pujada per la vall de Nyiri, a primeríssima hora del matí, va ser preciosa. L'accés a la carena per la «meva» coma secreta, divertidíssim. La carena, magnífica. I el cim de Pilàs, la coronació de tot això. Ara «només» calia baixar els 1.250 m que em separaven del poble de Cerbi, i fer-ho pel barranc de Pilàs, on sabia que no hi ha camí. Per sort, duia l'excel·lent track de EniEn!

Primer cal baixar els drets pendents fins els aiguamolls de les Estanyeres. Fins aquí, tot bé. Pel que fa a la resta... diré clarament que és la part més dura de tota l'excursió i que requereix una certa fortalesa mental. No hi ha camí i el terreny és molt dolent, escarpat i ple de vegetació que fa que la progressió sigui força difícil i molt lenta. A més, si no encertes l'única ruta mig factible, et fiques en un bon embolic. Penso que si no hagués dut el track m'hauria sentit angoixat de veure aquell barranc fondíssim i impenetrable! Per acabar-hi d'ajudar, la calor era intensa i sufocant i hi havia tants insectes voladors que no podies aturar-te ni un instant si no volies rebre infinitat de picades.

Però quan vaig arribar a Cerbi, amb la feina feta i totes les sensacions viscudes, vaig saber que havia fet una gran excursió.

Fotografies. Track.