El cim més alt del cantó Zürich: Schnebelhorn

Aquest dia es celebraven els 25 anys de la unificació de tota la (immensa!) xarxa de transports del cantó Zürich i tots aquests transports eren de franc! Ho vam aprofitar per fer una excursió al cim més alt d'aquest cantó: Schnebelhorn, de 1.292 metres. De fet, el cim fa frontera entre Zürich i Thurgau. En qualsevol cas, és un cim molt bonic, amb unes vistes excel·lents i un ambient rural i agrícola de característiques bucòliques.

Feia força bon dia i molta gent havia sortit a gaudir-ne. Com sempre, se'ls veia contents de tenir el país tan bonic que tenen i de saber que el saben administrar tan bé. Feliços de posseir el sistema de governança més perfeccionat del món que, amb una renda per càpita similar a la dels Estats Units —Suïssa no és ni el primer ni el segon, ni el tercer, ni el quart... país més ric del món— ha creat la que potser és la societat més justa que existeix.

Vam començar a Steg, a la riba del Töss i vam pujar cap a Orüti, Eggweg o Bärloch, per entre granges i camps de dall. Finalment, assolim la carena a Tierhag (on ens prenem un cafè) i acabem de pujar fins el capdamunt del Schnebelhorn.

La baixada és encara més bonica, perquè segueix una carena verdíssima cap a Hirzegg. Aleshores, sense haver-ho planejar, decidim baixar per la banda de Thurgau, fins que arribem al petit poble de Mühlrüti, on hi passa un autobús que ens baixa l'estació de Bütschwil —que es fora del cantó Zürich i ens toca pagar el bitllet fins la primera estació de Zürich.

Fotografies. Track.

Entre Zug i Schwyz: Wildspitz

El Wildspitz (1.580 m) i, mig tapat per les boires, el popular Rigi.

Segona excursió d'aquesta escapada a Suïssa. Avui es tracta de pujar un cim força característic, entre els cantons de Zug i Schwyz, ben enlairat sobre el fons de la vall i amb una vista meravellosa sobre el Rigi i sobre el Zugersee i el Lauerzersee. Llàstima que el dia no ens va acompanyar gaire perquè, si bé no només ens va ploure (i pedregar) durant uns deu minuts, les boires, les nuvolades i la calitja no ens van permetre gaudir al cent per cent del paisatge. Però ens ho vam passar d'allò més bé!

Comencem l'excursió al poblet de Sattel, al cantó d'Schwyz, on hem arribat amb l'omnipresent tren. D'entrada tenim una forta pujada de més de cinc-cents metres fins el restaurant de Halsegg. Des d'aquest punt, seguim la carena en direcció oest, per un terreny elevat i magnífic fins que arribem en un petit avantcim des d'on ja veiem la bandera del Wildspitz (1.580 m). De vegades fa calor i de vegades fa fresca. Les nuvolades van i vénen.

Fem el cim i seguim encara la carena fins el gran mirador del Gnipen (1.533 m). Des d'aquest punt, volem baixar en direcció nord cap a Zug i seguim un camí que està marcat amb el codi vermell i blanc que indica que hi ha alguna dificultat. Certament és un camí estret i amb fortes baixades i té algun punt on hi ha un cable i alguns esglaons metàl·lics. No seria cap problema si no fos pel... fang! El fang és una variable que s'ha de tenir en compte a les excursions de mitja muntanya a Suïssa. Pot arribar a convertir un camí en una aventura força (o molt) perillosa. En el nostre cas, no va arribar a aquest punt, però el camí entre el Gnipen i Langmösli es va fer molt pesat.

Després de Langmösli, ja només ens cal seguir una caminada bucòlica entre camps i granges —i la bonica capella de Buschenchäppeli. Finalment, com que ja portem set hores i l'excursió està pràcticament «feta», ens estalviem de baixar fins Zug a peu i ho fem amb el funicular que baixa a Schönegg.

Fotografies. Track.

Camins de l'Appenzell: Hochalp

La panoràmica carena entre Hochalp i Spicher

 He fet una breu escapada a Suïssa i he pogut fer tres excursions —d'allò que en diríem «baixa muntanya»— que cada una d'elles ha estat un plaer.

La primera excursió l'he feta al bonic cantó de l'Appenzell, a tocar del majestàtic Säntis. És un recorregut clàssic, tot ell molt bonic, i amb una part realment excepcional.

L'itinerari surt de la vila de Urnäsch, a la que he arribat fàcilment amb trem. En la primera part, després de deixar les últimes cases del poble, el camí es va enfilant per camps i boscos paradisíacs en direcció al cim del Hochalp, de 1.529 metres. Fins aquí, tot és molt bonic, però quan arribo al cim —entapissat d'herba— descobreixo un paisatge extremadament espectacular. Al fons, la cara nord del Säntis, dreta i nevada, i a sota meu, la fonda vall del Necker, talment un paisatge de Heidi. A partir d'aquest punt, el camí és estret i fins una mica vertiginós i va seguint una mena de cresta maquíssima.

Finalment, arribo al Chräzerenpass i d'aquí, en un no res, sóc al coll per on passa la carretera de Nesslau a Urnäsch. Ara fa un sol radiant, que dóna llum a les congestes del Säntis i, evidentment, hi ha un restaurantet on puc fer una cervesa i menjar alguna cosa mentre espero l'autobús que em tornarà a l'estació d'Urnäsch.

Fotografies. Track.