Amb esquís al Dévoluy

El Dévoluy és un massís calcari, força independent de la resta de les muntanyes d'aquella zona, que hem vist cada vegada que hem fet la carretera de Gap a Grenoble. Jo no hi havia anat mai i quan en Ricard ens va suggerir de fer-hi una (curta) visita amb esquís, vaig engrescar-m'hi ràpidament.

Érem quatre —l'Eduard, l'Alex, en Ricard i jo— i vàrem fer estada a un "relais" molt acollidor de St-Étienne-en-Dévoluy, que és la capital de la regió i es troba al bell mig de la vall. És un poble molt petit, però té una vista fantàstica sobre el fantàstic Pic de Bure i les muntanyes de Barges. De fet, des del gran finestral del menjador de la gîte podíem regalar-nos la vista tant com volíem, resseguint amb la mirada els contraforts, les crestes i les complicades valletes d'aquesta regió tan atractiva.

La primera ascensió que vam fer —amb un temps formidable— va ser la del cim de la Rama (2.378 m), des del llogarret de Coutières (1.405 m). El vàrem fer en circuit: la pujada pel Clot de Bachas, que fa un pendent mantingut, i la baixada la fem per la gran pala sud, francament dreta i amb neu força fonda. Passem per la cabana de la Rama i arribem a Coutières amb els esquís als peus, ben satisfets d'aquesta ascensió excel·lent. Des del cim, destaca la visió sobre l'Haut Bouffet, també conegut com l'Aiguille.

L'endemà vam canviar de vessant i vam anar a pujar la Crête de la Plane (2.340 m) des del Pont du Villard (1.352 m), passant pel Jas de Barges. La pujada és molt suau fins que ens acostem al Col de Rabou. A partir d'aquest moment, hi ha una bona pala fins arribar a la carena. La neu està ben endurida per la calor del dia abans i les ganivetes treballen de valent. Quan arribem al fil de la cresta, a la cota 2.148, veiem que la continuació és relativament exposada: un pendent llarg i estret, amb precipicis immensos a cada banda que, amb l'estat de la neu, ens caldria fer a peu. Hi renunciem i tornem al fons de la vall esquiant amb facilitat per una neu endurida. L'excursió d'avui no ha tingut pas el caràcter de la del dia anterior, però els paisatges que hem vist són preciosos.

La tercera excursió va ser la més exigent de les tres: le Nid (2.509 m) des del llogarret de le Mas (1.203 m) seguint el complicat vallon du Mas. Dic que és una vall complicada perquè, en aquest massís calcari, les valls sovint tenen una estructura difícil d'entendre i, a més, tenen grans parets, canvis de pendent sobtats i dolines. Aquesta vall del Mas té diverses dolines que ens obliguen a interrompre la pujada fent alguns breus descensos o alguns flanquejos espectaculars. En tot cas, arribem feliçment al cim —que és una meravella— des del que podem contemplar un paisatge impressionant, presidit per la propera Grande Tête de l'Obiou, que és un dels cims més característics de tot el Dévoluy. El dia havia començat força gris i tapat, però quan arribem al cim llueix el sol i podem fer la baixa en les millors condicions de visibilitat. Una baixada que és més interessant per la grandiositat del paisatge que no pas per les seves qualitats purament esquístiques.

Fotografies.
Track la Rama
Track Crête de la Plane
Track le Nid