Surto de la riera de Rellinars i segueixo el torrent fins les restes de la Calsina. Aleshores, m'enfilo a buscar el camí que ve de la Casa Nova i segueix pels Bacs de la Portella. Quan arribo a la carena del Camí Ral, pujo fins l'esvelta punta de la meravellosa Roca Salvatge. El paisatge està presidit per la muntanya de Montserrat i al fons es veuen les neus —i el torb— del Pirineu.
Retorno al camí i vaig vins el Paller de Tot l'Any. Segueixo fins el coll del Correu i m'acosto al Castell de Bócs. Com que no hi he pujat mai, m'hi enfilo i m'agrada el seu camí vertiginós, que m'obliga a anar amb compte. La tornada la faig per les Boades. Una matinal extraordinàriament satisfactòria!
De fet, fa un parell d'anys ja havia vist un ocell com aquest, al Pallars Sobirà. Però el vaig veure només un moment, des del cotxe en marxa, i vaig arribar a pensar que havia estat una al·lucinació. Per això, en aquesta segona ocasió he volgut estar segur que podria descriure l'ocell i trobar-ne el nom a Internet. Quan ja fugia, encara li he pogut fer una (pèssima) fotografia.
Un cop a casa, he començat a buscar a Internet alguna fotografia que s'assemblés a l'au que jo havia vist. M'ha costat, però finalment l'he trobada. Es tracta de l'espècie Chrysolophus amherstiae que, en principi, no hauria de ser al nostre país. Però us asseguro que hi és, perquè jo n'he vist dos exemplars: un al Pallars i l'altre avui mateix a la Serra de l'Obac.
Fotografies. Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada