Puigmal, 40 anys

El primer cim que vaig pujar amb esquís va ser el Puigmal: el 20 de gener de l'any 1974. Fa exactament 40 anys!

Potser ho hauria hagut de celebrar. Potser ho vaig fer. El cas és que aquesta setmana he tornat a pujar el Puigmal, des de Núria. Feia temps que no hi anava. Ara és una matinal intranscendent, no com en aquells temps allunyats. Però, malgrat la neu ventada que hi vam trobar, ens ho vam passar d'allò més bé. El dia era magnífic, de plena primavera, però al cim hi bufava un aire fred —com sempre— que feia l'estada força incòmoda.

Recordo ara aquella primera temporada de fa quaranta anys, que va començar amb el Puigmal. El 2 i 3 de febrer del 74 vaig anar al refugi d'Ull de Ter, amb mal temps; el 17 i 18 de febrer vaig pujar el meu segon cim —la Tosa Plana— i els dies 2 i 3 de març d'aquell 1974, a la meva quarta excursió amb esquís, va succeir la tragèdia. Jo vaig patir molt, i vaig sortir-ne amb congelacions als dits i a la cara, però un de la colla, que també es deia Jaume, no se'n va sortir: va morir a la muntanya. La meva iniciació a l'esquí de muntanya va quedar profundament marcada per aquesta desgràcia. Fa quaranta anys, exactament quaranta anys.

Fotografies.