Vaig començar fent el conegut camí de Baro a Gerri passant pel santuari de la Mare de Déu d'Arboló. A Gerri, passo el pont romànic i m'enfilo cap a Peramea, on comença un camí molt bonic que va baixant per l'obaga cap el riu d'Ancs. Passo —amb dificultat— el torrent i ja sóc al petit nucli de Balestui.
Aquí comença la part més interessant de l'excursió — si més no, per a mi, perquè ara comença el tram que no coneixia. El camí va flanquejant per la solana de les Clotades, per sota de l'espectacular Roca de Sant Pere Vell. Arriba un moment que el camí supera un estrep i entrem a la feréstega barrancada de la Llau del Llop. El paisatge és magnífic. Es nota que estic seguint un important camí antic i celebro molt que s'hagi recuperat. Cal arribar fins el fons del barranc i seguir pujant pel vessant contrari.
Arriba un moment, a 1.250 m d'alçada, que el camí arriba a un collet absolutament penjat entre la Llau del Llop i la Llau d'Espital d'Erta i tinc una visió aèria de la vall de la Noguera, presidida per les neus del Pic de l'Orri. En aquest indret salvatge hi ha una petita esplanada, uns antics bancals i les restes d'una sorprenent borda antiga, força gran: És la Borda de Salat.
A partir d'aquí, el camí es fa una mica més amable fins que s'arriba a les restes de la Borda de Cossant, per on passa la pista que uneix Escós amb Ancs, a través de la collada de Salzet. Havia visitat aquests indrets fa molts anys. Ara segueixo aquesta pista —hi ha un bon gruix de neu a terra— no pas en direcció a Escós sinó en sentit contrari, fins una petita collada on hi ha un camí —una drecera de nova creació— que més endavant es bifurca: Escós a la dreta i Mencui a l'esquerra.
La meva intenció era seguir cap a Mencui —em sembla l'opció més completa i interessant— però m'adono que se m'ha fet força tard i decideixo baixar cap a Escós i retornar al punt d'inici a Baro.
Fotografies. Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada