Les Roques de Sant Honorat

Aquest dissabte he fet la clàssica ruta que recorre les Roques del Corb i de Sant Honorat, sobre la plana d'Oliana, a la dreta del Segre.

L'excursió és una petita meravella. Vaig sortir de Can Boix en direcció al Grau de Porta. La boira gebradora havia deixat una fina capa de gel sobre les fulles d'algunes plantes, però el cel era ben blau. Visito la Bauma del Corb, amb una construcció ben interessant. M'enfilo a l'Agulla del Corb i a les restes de Sant Salvador del Corb. Des d'aquesta atalaia, el panorama és impressionant. Em crida l'atenció, al nord, la Roca del Corb, a la que els mapes no indiquen cap accés.

Segueixo cap el Coll de Mu i aquí comença un camí molt espectacular que va flanquejant pel sud les Roques de Sant Honorat. El tacte de les pedres em du records de la meva etapa d'escalada a Montserrat, que ara sembla ben llunyana. Passo pel Coll de Sant Honorat i m'enfilo a la mola del cim, que és un replà envoltat de precipicis immensos per totes bandes (menys per la banda on hi ha el camí).

Retorno al coll i me'n vaig cap el Roc de Rumbau. Al cim d'aquest estimball, una dotzena de voltors em proporcionen un espectacle magnífic. De vegades, volen ben a prop meu, fins el punt de fer una certa basarda. Després, baixo a Castell-llebre i hi arribo quan la llum del sol només toca la punta del campanar. Per la pista, torno a Can Boix.

És una excursió per fer a pleret, gaudint plenament dels paisatges i dels estimballs. Una petita joia.

Fotografies. Track.

Les Agudes i el Matagalls per Les Illes

Hi ha un itinerari que combina Les Agudes i el Matagalls que he fet diverses vegades i recomano de debò. D'una banda, és una excursió molt bonica, que passa per llocs d'un gran interès. D'altra banda, és una manera de fer un bon desnivell —prop de 1.600 metres— sense anar gaire lluny. De fet, alguna vegada he fet aquest circuit en una matinal, anant a dinar a casa.

Es tracta d'aparcar a Les Illes, al lloc on el torrent del Sot Mal s'ajunta a la Tordera. Aleshores, es puja a Les Agudes pel preciós camí dels Pous de Glaç. Es baixa pels Castellets fins a Sant Marçal i aleshores es remunta fins el cim del Matagalls. La baixada del Matagalls a Les Illes es fa per un camí —si en podem dir així— senyalitzat amb pintura vermella que es desvia a la dreta del camí principal a l'alçada del Turó de Sant Marçal.

És una excursió relativament dura, però ben recomanable. Hi he tornat a anar aquest diumenge, en un dia de gener increïble, de visibilitat gairebé il·limitada, i n'he quedat ben satisfet.

Track.

El dolmen de la Casa Encantada

Aprofitant la manca de neu, he fet un parell o tres d'excursions magnífiques pel Pallars. La sequedat extrema de l'ambient feia que els panorames fossin netíssims.

En la primera d'aquestes excursions he visitat el dolmen de la Casa Encantada, que està enfilat a dalt d'una carena, en un indret espectacular de cara a les muntanyes de la Vall Fosca i la Vall de Manyanet.

El propi dolmen és una construcció interessant, però el que realment justifica l'excursió és visitar el mirador on hi ha el dolmen. A més, ara hi ha un camí relativament ben senyalitzat que puja fins el dolmen des del llogarret de Cadolla, prop de Naens. Com que jo volia fer un itinerari circular, vaig resseguir la Serra de Comillini i vaig tornar per Pinyana.

Més concretament, l'itinerari que proposo és aquest: surto de Cadolla amb un fred ben viu i el terra ben glaçat. Pujo al dolmen de la Casa Encantada seguint el camí senyalitzat. Ressegueixo la Serra de Comillini cap a ponent i baixo a Corroncui —on compro una bona ració de l'excel·lent formatge que s'hi fa. A partir d'aquí, segueixo la carretera fins a Pinyana. Des de fa poc, aquesta carretera —molt estreta— està asfaltada i aquest fet sembla que desmereixi la qualitat de l'excursió. No ho fa pas: la carretereta és tan minsa i el paisatge és tan pintoresc, que no em sap cap greu caminar una estona per sobre l'asfalt. Les quatre cases de Pinyana estan situades en un indret excepcional, en un collet sota un turó salvatge, estimbat 250 metres sobre el Barranc de Pinyana que, en aquest lloc, passa pel que els mapes anomenen Estret de l'Estany Obert.

Aquest estret és fascinant i em sorprèn no haver-ne sentit a parlar mai. Suposo que hi deu haver excursionistes que el coneixen i l'han visitat, però la seva "descoberta" va representar, per a mi, una sorpresa molt gran. M'agradaria tornar-hi i conèixer millor aquest lloc.

Vaig arribar a Cadolla a prou bona hora per anar a dinar a casa.

Fotografies. Track.

Camí carener a la Serra de Gurp

A Gurp, al Pallars Jussà, hi ha un parell de visites imprescindibles: els corrals i l'ermita de Sant Martí. A més, s'hi pot fer una excursió circular molt recomanable, que segueix la carena de la Serra de Gurp, entre els Pallars i la Ribagorça.

Sortim de Gurp i ens enfilem als corrals. Aleshores, el camí de cornisa segueix fins el Pas de Grau i entra al Barranc de les Carants. Arribem a la carena al costat de la Cova del Codó i quedem meravellats del paisatge descomunal que ens envolta. A partir d'aquí, seguim sempre per aquesta carena en direcció al Pic de Lleràs. La visió sobre La Terreta i sobre els seus barrancs i espadats és magnífica. La Serra de Sant Gervàs tanca el paisatge pel nord-oest, però pel seu damunt encara treu el cap L'Aneto i altres muntanyes. Gaudim de valent!

Quan arribem al cim que alguns mapes anomenen Caramell i altres Roca Leuda, comencem a baixar cap a Santa Engràcia, sempre per carena. Continuem cap al Barranc dels Lleons, l'Ermita de Sant Martí i Gurp. Una excursió molt ferma!









Fotografies. Track.