Sobrepuny, Tastanós i Gotzera

Després de les valls de Cerdanyola i Malanyeu, era totalment natural completar la trilogia de l'esquerra del Llobregat amb un circuit per les muntanyes que envolten La Nou.

Hi ha tantes possibilitats que l'elecció es fa difícil. El Sobrepuny —aquest mirador tan privilegiat— és una opció imprescindible, però hi ha en aquesta zona tants indrets extraordinaris i tants camins deliciosos que no n'hi ha prou amb un circuit ni amb dos per conèixer-los tots.

Surto del Santuari de Lurda a primera hora, quan encara hi ha una lleu capa de gebre sobre les pedres del camí. La plana està dominada per la boira, però aquí dalt el dia és net i claríssim. Prenc el camí habitual per pujar al Sobrepuny, un camí no massa agradable que segueix el fons del Rec de Manrell. Tot és humit. Més amunt, el paisatge es va obrint: és extraordinari.

L'arribada al Sobrepuny de baix m'exulta: és una atalaia lluminosa sobre totes les muntanyes del Berguedà, tan estimades: els Rasos, Encija, el Cadí.... i, presidint-ho tot, la mirada —atenta o indiferent?— del Pedraforca.

Segueixo cap el Sobrepuny, baixo al coll del Faig i d'aquí segueixo cap a les collades de Picamill, per racons solitaris i magnífics, amb cingleres i agulles de tota mida. Passo per la casa de Picamill i, abans de la collada de Pasquals, puc contemplar el massís de Tastanós, que em sembla majestuós i feréstec. A partir d'aquí, cal seguir un camí estretíssim i salvatge que va seguint per sota de la cinglera de l'Esquena d'Ase, entre boscos molt densos.

S'arriba a un collet on hi ha l'opció de pujar al Cap de Tastanós. Per fer-ho, cal superar un pas de grimpada, curt però exposat que, principalment a la baixada, requereix tota la nostra atenció. Aquest pas delicat és, però, la porta d'entrada a una balconada sublim. Després podem anar fins la punta de la Gotzera i tenim l'opció de baixar directament a la Creu de Tarradelles o bé fer com vaig fer jo i seguir un camí que baixa rabent cap el Castell de Roset, des d'on un PR-C ens durà a la casa de Casadessús i als verds prats de l'entorn de La Nou.

Estic molt content d'haver pogut fer aquestes tres excursions clàssiques. Feia molt de temps que no visitava aquestes contrades i ara entenc que hi havia d'haver retornat abans.

Fotografies. Track.

Malanyeu i el seu entorn

En diuen el Circuit de les Tres Foradades, perquè passa per sota de tres ponts naturals. El primer es troba a l'anomenat Griell de Cal Pigot, un espectacular grau al cingle de la Feixadera, equipat amb una escala i un parell de passamans. Aquest grau dóna pas a una baga magnífica i a un camí que segueix el feixant entre dues cingleres i que du a La Foradada. Seguim, a continuació, cap al capdamunt del cingle de la To fins la collada de la Batllia i el Serrat de Fulleracs.

El camí és excepcional, arreu hi ha fagedes, cingleres i baumes. Els colors de la tardor donen llum al bosc. La solitud, tot i ser un dia de cap de setmana, és total. De sobte, un esquirol travessa el camí, veloçment. La boira ens tapa i destapa el paisatge. No se sent cap soroll. Estem contents de caminar per aquestes contrades tan boniques. Ens sap greu, però, que l'opacitat de les boires ens impedeixi gaudir de l'immens panorama que ens envolta.

El descens el fem pel Grapissot i la Roca del Lliri cap a la coma de Jou i el Monnell. Acabem salvant el cingle del Devesó per un grau on també el camí passa per sota d'un pont de roca: és la tercera foradada. Quan arribem a Sant Sadurní, fa fred, però estem satisfets perquè, encara que el dia hagi estat gris i emboirat, hem pogut recórrer tot aquest itinerari sense problemes. A les cingleres hi ha algun escalador escadusser, però tot està molt tranquil.

Aquest circuit complementa perfectament el de la setmana passada a la vall de Cerdanyola.

Fotografies. Track.

L'Olla de Cerdanyola

En diuen "L'Olla de Cerdanyola" i consisteix en recórrer tota la carena que tanca la vall de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, seguint el PR-C-129. És una excursió meravellosa que no pot deixar indiferent ningú.

Surto del bell mig del poble de Cerdanyola i pujo al Cap del Grau, abocat sobre la Baga del Collet. Una forta pujada em du a l'estreta i vertiginosa aresta de la Serra del Mill, que cal seguir durant una bona estona. L'indret és molt aeri i, en algun punt, perillós. Cal anar amb molt de compte. Les vistes són espectaculars, extraordinàries. La tardor esclata en mil tonalitats de color. La sensació de felicitat és fortíssima.

Passat aquest indret vertiginós, el camí segueix per indrets paradisíacs: la Collada del Tosquer i el Pla de la Clusa, el Collet Llobató, el Camp de l'Ermità i la Collada Sobirana. Aleshores, tornem a entrar en una meravellosa fageda obaga, fins el Coll de Jou, on comença una bonica carena amb vistes amplíssimes. La baixada final es fa per entre uns antics bancals on, en una època, s'hi conreava la vinya.

El dia és de plena tardor: al Pirineu hi neva i a l'Alt Berguedà hi ha un joc constant de núvols i clarianes, que dóna més força als colors del arbres. La visió des del replà del Mal Pas cap el Clot de la Rota i cap a Malanyeu és impressionant.

En resum, un itinerari que recomano de tot cor, principalment a la tardor. De tota manera, he de fer esment de les dificultats del tram de la Serra del Mill que, com ja he comentat, és molt estret, molt aeri, força llarg i, en algun punt concret, perillós. Crec que, abans d'emprendre aquest pas, cal valorar les condicions del terreny i les aptituds pròpies i de la resta del grup.

Fotografies. Track.