 |
| Des del cim sense nom, vista cap a l'est. |
És una llàstima que no tingui nom(*), perquè és un cim ben bonic, situat en un lloc paradisíac. És un cim de
2.484 m que es troba a la carena que separa la vall dels
Clots de Rialba de la vall de la
Bonaigua. Té al nord l'
estany Pudo i a l'oest la
bassa de Boscàs. M'hi vaig fixar el dia que vaig donar-li la volta, en una excursió preciosa que vaig explicar en
aquest apunt del blog. L'altre dia hi vaig pujar, en una excursió que, com totes les que es relacionen amb aquest racó meravellós del Pirineu, va ser una delícia.
Vaig aparcar al km 48 de la carretera de la Bonaigua, a l'indret anomenat
Solana Boscàs, que és el lloc d'on surt un caminet inversemblant que, sense cap senyalització (millor!) s'enfila en llaçades vertiginoses fins assolir la carena. Aquest camí (no ho digueu a ningú) és la porta d'entrada a una zona de bellesa extraordinària.
 |
| Un isard al cim sense nom. Al fons, l'estany Pudo. |
Quan s'arriba a la carena, la vista en totes direccions és magnífica. En els termes llunyans, la
Maladeta i, en primer pla, la
vall de Gerber, amb els seus cims esquerps i rudes. Hi ha una petita bassa, que gairebé sembla una d'aquestes
«piscines desbordants» que ara estan de moda als xalets dels més benestants. Hi pastura un ramat d'eugues. La llum, a aquesta hora matinal, fa que tot encara sigui més bonic —és per això que sempre m'agrada sortir a punta de dia—.
El cim sense nom es troba ben a prop d'aquest punt. Hi arribo en un no-res i m'hi trobo un isard solitari i una marmota que de seguida es fa fonedissa. Paisatge immens! Sensació profunda de pau!
 |
| El circ de Gerber, amb els potents i poc coneguts cims que l'encerclen. |
Torno al punt on hi ha la bassa i ara em proposo seguir la carena en direcció llevant, assolint uns cims amples i de formes suaus que, tanmateix, cauen força a plom sobre la vall de la Bonaigua. El primer és el
Cap de Comials (2.441 m). A continuació, el
Pic del Muntanyó —que de «pic» no en té res!— (2.454 m). Finalment, el
Pic de la Plana (2.492 m). Tot és molt bonic.
 |
| Des del Pic del Muntanyó. Tésol, les Agudes, Pui de la Bonaigua, Pic de Xemeneies. |
El
Muntanyó és un cim ben arrodonit, que consisteix en una grans herbeis on ve de gust jeure-hi una estona, mentre la mirada va recorrent les trencades valls i muntanyes de l'entorn i també les boniques prades de
Rialba. El
Tésol, el
Mont-roig, el
Bassiero, i tants d'altres! Més en primer pla, un grup de
«puis» que no he pujat mai:
Pic de Xemeneies,
Pui de la Bonaigua i
Pui de les Ares. Crec que són cims complicats protegits per tarteres infinites. És interessant observar el
Clot dels Tres Puis, que és una valleta incomunicada per dalt i per baix que es troba entre el pui de la Bonaigua i el de les Ares.
 |
| La coma de l'estany Pudo, des del cim sense nom. Collada del Muntanyó, Escòrnacrabes, Tuc de la Llança i Cap del Muntanyó d'Àrreu. |
La tornada la faig pel mateix camí d'anada, perquè han anunciat tempestes i el cel, tot i que encara és prou d'hora, s'està posant lleig. Es la meva tercera excursió en aquesta zona —la primera és
aquesta i la segona és
aquesta— i tinc ganes de tornar-hi tantes vegades com pugui.
(*) Segur que el cim sí que té nom, però els mapes no el recullen.
Fotografies.
Track.
