Fa temps que tenia la idea de pujar la Torreta de l'Orri —el cim que s'acostuma a anomenar «Pic de l'Orri»— directament des de Sort, al fons de la vall. Però em temia que no hi hauria camins recuperats que fessin l'ascensió possible i agradable. Per pujar fins Embonui sí que hi ha un camí i a l'excursió de les bordes de Redó vaig comprovar que sí que hi havia un bon camí fins la Matella —com a mínim. Finalment, vaig trobar un track a wikiloc —d'en Thierry, de Saorte— que pujava fins el cim pels boscos d'Embonui.
Vaig decidir estalviar-me uns metres de desnivell i començar l'excursió a Embonui. S'anunciava un dia de forta calor i vaig començar a caminar que encara no eren les set. Hi ha uns 1.300 m de desnivell.
La major part de l'excursió es fa sense camí, per dintre d'uns boscos espectaculars on l'orientació és difícil. A més, constantment es van creuant pistes —algunes en desús— que donen una sensació laberíntica. Em va semblar imprescindible dur un GPS.
He de dir que l'ascensió pels boscos sublims de la costa del bosc d'Embonui, sempre en línia recta, sense camí, va ser una delícia. Llàstima que el dia no acompanyava gens perquè, a banda de fer massa calor per l'època de l'any que som, els paisatges quedaven completament submergits a la calitja. Però el plaer de la llarga caminada bosc amunt —i avall!— va ser molt gran.
Just abans d'arribar al cim —que tantes i tantes vegades he pujat assegut a una cadira!— vaig passar pel clot exacte on el penúltim dia de l'any 2000, una allau va sepultar i matar l'Enrique. Encara hi havia una important congesta de neu. No hi havia passat mai i vaig tenir uns moments de record i d'emoció.
Crec que a la baixada vaig encertar una ruta una mica millor. Per això, he penjat únicament el trac de baixada.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada