diumenge, 23 de novembre del 2014

De Campdevànol a Ribes, per la dreta del Freser


Magnífica excursió aquesta que he fet avui!

Es tracta d'anar de Campdevànol a Ribes per les muntanyes de la dreta del Freser. Es passa per llocs de gran interès, com la carena del Puig de la Batalla, Sant Pere d'Aüira,  els cingles de Pruners, la collada de Grats, el Baell, el Molí de Can Coll, Campelles i Sant Antoni. El camí és, en tot moment, un camí, és a dir, gairebé mai no és una pista i els canvis de vegetació —del roure al pi i a la fageda— fan que l'excursió sigui un plaer. Es passa també per un parell de graus molt bonics i en un d'ells, el que hi ha poc abans d'el Baell, el pas és força aeri. Es flanquegen tres valletes recobertes d'uns boscos preciosos i la vista cap a l'altra banda de la vall del Freser —Saltor, Sant Amand, el Taga— és magnífica.

Llàstima que el dia era brut i empastifat, fosc. En qualsevol cas, la sensació de «tardor» era completa.


Fotografies. Track

dimecres, 19 de novembre del 2014

De Montardit a Escós


Hi ha una ruta que du el nom de «El Pas del Temps» i uneix Esterri d'Àneu amb la Pobla de Segur, per camins antic que s'han anat recuperant. Són camins que jo agraeixo profundament perquè, fa anys i anys, jo m'havia barallat moltes vegades amb aquestes rutes, intentant de seguir uns camins que hi havien sigut i ja no eren practicables. Ara, afortunadament, he pogut anar fent aquesta ruta, tros a tros.

L'altre dia vaig fer el tram de Montardit a Baro. Vam sortir de Montardit de Ribera i vam pujar cap a Montardit —o Montardit de Dalt— seguint primer el fons del barranc i remuntant després cap a les cases de Montardit, sempre per un camí molt bonic. El dia era plenament de tardor —amenaçava pluja i els torrents baixaven amb força. De Montardit vam anar baixant fins el fons del barranc i vam poder veure que no hi havia cap pont que permetés el pas a l'altra banda. Baixava tanta aigua que vam pensar que no podríem travessar el torrent, però sí que ho vam poder fer —amb una certa dificultat.

Tot el camí que segueix ara és molt bonic i, per a mi, totalment inèdit. La visió sobre els tres pobles de la vall —Montardit, Llarvén i Enviny— i sobre la gran masia de Santa Creu, és magnífica, i el camí és decididament bonic. Després d'un bon flanqueig, superem un coll i ja entrem a la vall on hi ha Estac, Mencui i Escós. A l'altra banda de la Noguera hi ha Arcalís i al fons, abans de Collegats, sobre Arboló, treu el cap altiu la Roca del Lladre. Seguim fins Estac, baixem fins Escós i, com que d'Escós cap a Baro no hi ha camí, ens toca acabar l'excursió caminant per la carretera.


Fotografies. Track

dissabte, 8 de novembre del 2014

A migdia del Cantó


Quina excursió més reeixida la de l'altre dia! Una zona de muntanya, a cavall del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, que conec massa poc, i un dia extraordinari. Feia un parell de dies que havia caigut la primera nevada d'aquesta temporada —i havia estat generosa— i el dia era fresc, amb una tramuntana moderada i un cel extraordinàriament lluminós, decorat amb uns núvols que li donaven relleu. L'excursió —ara l'explico amb detall— s'enfila a un mirador de primera categoria i passa per uns boscos i unes valls que mereixen ser visitades. Estic parlant del massís que es situa a migdia del port del Cantó.

Vaig sortir del poble de Llagunes, al costat pallarès del port i vaig començar enfilant-me pels boscos de l'obaga de Llagunes en direcció a la carena de la serra de Freixa. Es pot triar entre dos camins. Vaig pujar pel més oriental, perquè la tornada ja la faria per l'altre. A cada clariana anava veient les neus noves del Pic de l'Orri.

Un cop dalt la carena —sempre en absoluta solitud— vaig poder veure el majestàtic panorama que m'envoltava. Pel dret i sense camí vaig anar baixant fins el bonic poble de Junyent —on tampoc no hi havia absolutament ningú. Seguint en direcció migdia, vaig passar per un indret molt bonic. Es diu Mesons i hi ha les restes del que potser va ser un hostal antic.


A partir d'aquest punt, m'endinso en el gran bosc de Junyent, a l'obaga de la Serra de Taús. El bosc és força transitable per arreu. En un cert moment, tres o quatre isards creuen pel meu davant. Arribo a la carena i culmino el cim de les Piques, que és un grandíssim mirador. De Montserrat al Turbón, del Pedraforca a la Tosa d'Alp, del Montsent al Salòria...

Vaig baixant per la Serra de Mollet mentre contemplo les restes de Sant Sebastià de Buseu, al coll de Sant Sebastià. Tot és molt bonic i la llum d'aquest dia encara fa que tot ho sigui més. Remunto el Bony del Fener Gran i vaig baixant cap els Plans Ginebrons fins que arribo a les cases de Freixa, on hi trobo un pastor —no he vist ningú més en tot el dia. El camí és llarg i ja és la tarda. Però la pujada a la carena —seguint les restes desdibuixades d'un camí antic— és breu. Per acabar, ja només em cal baixar a Llagunes seguint el bell camí que passa per la Roca de Llagunes.

Una excursió llarga (24 km, 1.370 m de desnivell i 8 hores en total) però molt i molt agradable. L'itinerari és aquest:

Llagunes - Junyent - Mesons - Les Piques (1.969 m) - Bony del Fener Gran - Plans Ginebrons - Freixa - Llagunes.

Fotografies. Track