Quina excursió més reeixida la de l'altre dia! Una zona de muntanya, a cavall del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, que conec massa poc, i un dia extraordinari. Feia un parell de dies que havia caigut la primera nevada d'aquesta temporada —i havia estat generosa— i el dia era fresc, amb una tramuntana moderada i un cel extraordinàriament lluminós, decorat amb uns núvols que li donaven relleu. L'excursió —ara l'explico amb detall— s'enfila a un mirador de primera categoria i passa per uns boscos i unes valls que mereixen ser visitades. Estic parlant del massís que es situa a migdia del port del Cantó.
Vaig sortir del poble de Llagunes, al costat pallarès del port i vaig començar enfilant-me pels boscos de l'obaga de Llagunes en direcció a la carena de la serra de Freixa. Es pot triar entre dos camins. Vaig pujar pel més oriental, perquè la tornada ja la faria per l'altre. A cada clariana anava veient les neus noves del Pic de l'Orri.
Un cop dalt la carena —sempre en absoluta solitud— vaig poder veure el majestàtic panorama que m'envoltava. Pel dret i sense camí vaig anar baixant fins el bonic poble de Junyent —on tampoc no hi havia absolutament ningú. Seguint en direcció migdia, vaig passar per un indret molt bonic. Es diu Mesons i hi ha les restes del que potser va ser un hostal antic.
A partir d'aquest punt, m'endinso en el gran bosc de Junyent, a l'obaga de la Serra de Taús. El bosc és força transitable per arreu. En un cert moment, tres o quatre isards creuen pel meu davant. Arribo a la carena i culmino el cim de les Piques, que és un grandíssim mirador. De Montserrat al Turbón, del Pedraforca a la Tosa d'Alp, del Montsent al Salòria...
Vaig baixant per la Serra de Mollet mentre contemplo les restes de Sant Sebastià de Buseu, al coll de Sant Sebastià. Tot és molt bonic i la llum d'aquest dia encara fa que tot ho sigui més. Remunto el Bony del Fener Gran i vaig baixant cap els Plans Ginebrons fins que arribo a les cases de Freixa, on hi trobo un pastor —no he vist ningú més en tot el dia. El camí és llarg i ja és la tarda. Però la pujada a la carena —seguint les restes desdibuixades d'un camí antic— és breu. Per acabar, ja només em cal baixar a Llagunes seguint el bell camí que passa per la Roca de Llagunes.
Una excursió llarga (24 km, 1.370 m de desnivell i 8 hores en total) però molt i molt agradable. L'itinerari és aquest:
Llagunes - Junyent - Mesons - Les Piques (1.969 m) - Bony del Fener Gran - Plans Ginebrons - Freixa - Llagunes.
Fotografies. Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada