L'itinerari, vist de lluny, no és gens evident. Resulta que hi ha dues canals principals, una més oriental que queda tallada per dalt i una altra més occidental que queda tallada per baix. El que cal fer és començar per la canal més oriental i, aleshores, saltar a la canal occidental que ja té continuïtat fins dalt.
L'ambient és formidable i la pujada és dura. És una excursió per als que estimen les visions sobre el buit.
He sortit de la zona del mirador dels Orris, des d'on comença una pista cap a la Pleta dels Xais. A partir d'aquí, amb prou feines hi ha un rastre de camí, amb alguna marca de pintura vermella —molt gastada—, que es segueix amb alguna dificultat per l'excés de vegetació. Vaig notant que estic entrant en una raconada secreta i salvatge. Les cingleres em van envoltant. Quan arribo a la primera canal deixo el rastre de camí i m'enfilo amunt fins que, ben aviat, arribo al punt clau de la ruta, en que cal fer una mica de grimpada a l'esquerra.
A continuació, arribo al cim d'una de les agulles que havia vist des de baix. El paisatge és fenomenal! Un ramat d'isards em mira amb estranyesa. Segueixo pujant per la dreta canal, superant unes antigues mines, fins que surto als plans (relatius) que hi ha sota el cim. Acabo d'arribar fins dalt la Tosa. El dia és immensament lluminós.
Torno per la ruta tradicional de la collada de Comafloriu. Crec que aquesta excepcional ruta que he fet és l'única manera possible de superar aquestes cingleres.
Fotografies. Track.
2 comentaris:
Felicitats per la ruta Jaume. Com sempre un magnífic reportatge fotogràfic.
És un lloc inhòspit però de gran bellesa. Captiva l'ambient salvatge i solitari. En tinc un gran record, la sensació era de descobrir quelcom.
Tinc ganes de tornar-hi en alguna altra ocasió per copsar més detalls d'aquest indret alhora caòtic i harmònic.
Bon dia Marc,
Del tot d'acord amb tu que aquest lloc és de gran bellesa, salvatge i solitari, caòtic i harmònic!
Salut i muntanyes!
Jaume
Publica un comentari a l'entrada