El circuit que he fet comença a l'enlairat poble de Boldís Sobirà i, per les bordes de Folguero i el barranc de Conques, s'enlaira dretíssim fins assolir els increïbles Plaus de Boldís.
Aquesta pujada està descrita a la guia d'en Francesc Xavier Gregori i el seu inici està indicat amb un pal i un rètol. Però no hi ha camí i tota la ruta és salvatge, dura, molt incòmoda. Com a contrapartida, travessa llocs de gran bellesa i llocs que donen una certa sensació de natura immaculada i primigènia. Vaig haver d'esforçar-me de valent en aquest ingrat terreny d'aventura, però l'arribada a l'estany d'Estanilles va compensar amb escreix tots els meus treballs.
L'estany d'Estanilles —i, encara més l'estany superior d'Estanilles que en alguns mapes s'anomena estany de Montarenyo— és una raconada excepcional. A més, les característiques d'aquest any de tanta pluja i també l'esforç que em va caldre per arribar-hi, fan que quan vaig finalment assolir aquest replà verdíssim, tingués una intensa sensació de pau.
L'estany estava ple de truites. A un costat, el groc del bàlec era rabiós. A l'altre costat, el vermell dels nerets no es quedava enrere. A partir d'aquest punt, l'excursió es fa més amable.
L'arribada als Plaus de Boldís és espectacular pel contrast entre la seva immensa esplanada i els pendents tan drets que acabem de superar. A dos quarts d'onze sóc al Cap de Montarenyo i faig un breu descans. Baixo a la collada de la Ribera i entro a la meravellosa Ribera de Boldís. A partir de la cabana de la Ribera, el camí es converteix en un rastre de cabres, minúscul i de molt mal pas. És molt bonic, però es fa llarg. El pendent de l'obaga de Castellassos és tan pronunciat que sembla que vegis el fons de la vall a vol d'ocell.
Quan arribo a la borda de Castell agafo el fantàstic camí que ja he descrit en un altre article d'aquest bloc. Arribo a Boldís Sobirà a dos quarts de tres i encara tinc temps d'anar-me a entaular a una fonda de Tavascan.
Excursió sublim.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada