L'itinerari és senzill, fins una mica monòton, però la lluminositat del paisatge és extraordinària. Només la pujada a Hortoneda, a primera hora del matí, amb la lluny força obliqua i el pantà de Sant Antoni ple a vessar, ja tenia un valor immens.
D'Hortoneda m'enfilo —sempre en direcció a migdia— per la carena de la serra del Banyader, fins arribar al Roc de la Feixa, que és una cinglera que cau sobre Herba-Savina. El paisatge, a tota la volta de l'horitzó, és magnífic. Segueixo la carena fins el Pla del Comú i allà em decanto cap a la borda d'Arrufat fins que arribo a la minúscula ermita de Sant Cristòfol (que diuen si és la més petita de Catalunya), on m'aturo a descansar una estona. Mirant cap a llevant, tinc una gran sorpresa perquè, enganxada als cingles dels Rocs del Comeller, hi veig una estranya torre, que no coneixia. Quan torno a casa, busco informació d'aquesta torre de pedra (que no apareix als mapes 25.000 de l'ICC) i aprenc que és la Torre de Perauba. Un dia aniré a mirar-la més de prop.
De l'ermita, segueixo el serrat de Segan —potser el camí més interessant de tot el recorregut— i retorno a Hortoneda. És una excursió matinal curteta i agradable, que compensa pels dilatats paisatges que ens ofereix.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada