diumenge, 16 de juny de 2013

La Serra Cavallera per la banda de Camprodon

Finalment he pogut conèixer la banda més oriental de la Serra Cavallera, la que cau sobre Camprodon i que tanca per migdia la vall d'Abella i Espinalba.


Hi he anat en un dia de forta calor, mitigada pel vent que refrescava la llarga carena de la Serra. L'itinerari és magnífic. Surto de Camprodon tan d'hora com puc —a quarts de vuit—i agafo el camí de la Serra Cavallera que s'enfila amb ganes, sempre pel fil de la carena, cap a Roques Blanques i Collsalarca, fins arribar al punt culminant que és el Puig del Pla de les Pasteres. La vegetació té una exuberància immensa, en aquest any de pluges i nevades. De vegades, les herbes m'arriben ben bé fins els genolls i constantment vaig trobant jardins de flors.

La carena és, en alguns punts, ben estreta, i cau vertiginosa cap el costat nord. Els cims del Pirineu encara tenen força neu, però estan encalitjats i no es veuen gaire bé. Aquesta llarga estona de carena —que et fa sentir com si estiguessis suspès a l'espai sobre les valls de Camprodon i Sant Pau de Segúries— és meravellosa. De Camprodon al Coll de Pal hi ha uns vuit kilòmetres —sempre per carena!

Després de passar pel la Pedra dels Tres Bisbes baixo a Coll de Pal i començo una segona etapa de l'excursió, diferent però no pas menys bella. Es tracta d'anar caminant pels prats immensos, suaument ondulats, d'aquesta vall tan verda. Per les Marrades arribo al poble d'Abella. Ara la calor ja és forta. De tota manera, el camí d'Abella a la Roca té molta ombra i vaig anant sense pressa cap a Camprodon, on acabo aquest circuit tan bonic.

Fotografies. Track.

Cap comentari: