Luminós Puig Lluent

Quan no tinc ganes d'inventar-me una excursió, visito el bloc d'en Gatsaule: muntanyenc.blogspot.com i sempre hi trobo alguna cosa interessant. Per exemple, aquesta bonica volta per les muntanyes del Catllaràs i la Clusa des del Castell de l'Areny.

Surto del Castell de l'Areny i segueixo el GR que flanqueja agosaradament per sta del cingle dels Estorts fins a trobar un pas al Cap dels Rocs. Aquest camí és extraodinari i només per conèixer-lo ja val la pena fer aquesta excursió. Quan dono la volta al Cap dels Rocs, entro a la vall de Sant Romà de la Clusa —que tants records de temps llunyans em porta— i canvio totalment de paisatge.

De Sant Romà segueixo pel Rec de Clarent fins arribar al capdamunt del cingle, on la vista és espectacular. Ja veig el Puig Lluent, que és on vull anar. Abans, passo per les restes de Cal Tibat i pel Grau Pedrís. Quan arribo al Cap de Puig Lluent, el paisatge al meu voltant és senzillament meravellós. No puc deixar de recordar quan les primeres vegades que vaig visitar el Puig Lluent, deu fer més de quaranta anys. En aquell moment, vaig pensar que aquest era l'indret més bonic del món, talment el paradís.

Retorno al Grau Pedrís i ara vaig seguint per racons de gran bellesa fins espetegar al Roc de Catllaràs. L'excursió és tota ella un gran plaer. Començo a perdre alçada —el dia és fred!— i arribo a Sant Romà de la Clusa. Feia molts anys que no trepitjava aquest lloc. No puc evitar recordar l'excursió que hi vaig fer els dies 19 i 20 de març de l'any 1971 —fa més de quaranta anys! Tren fins a Manresa i cotxe de línia fins a Guardiola. Sense mapes, només teníem una idea imprecisa de per on havíem de passar. Pugem a Sant Julià de Cerdanyola i preguntem una persona que ens hi trobem. Ens contesta: No hi arribareu pas! No li fem pas cas i comencem a pujar. A la font de Fontanals ja hi ha quaranta centímetres de neu. Al pla de Catllaràs encara n'hi ha més. Malgrat tot, arribem a Sant Romà i els demanem que ens deixin dormir a algun lloc. Ens encabim com podem a una mena de corral. Tot està nevat i fa un fred intens. Duem sacs de dormir de paper de fumar i a la nit es posa a nevar. No podem parar de petar les dents. L'endemà baixem a Vilada i, malgrat tot, estem eufòrics per la travessia que hem pogut fer.

Ara, vaig voler trobar el lloc on havíem passat la nit aquell any 71. L'edifici encara hi és, al darrera de l'actual refugi de la Clusa. Avui dia tot és trivial.

Fotografies. Track.