dilluns, 1 d’octubre de 2012

Un circuit al Port del Comte

Quan arribem a l'aparcament de l'estació de Port del Comte cauen gotes i al cel hi ha núvols amenaçadors, però per una finestra es veu el Cadí emblanquinat. No es veu ningú enlloc. Ben aviat, els núvols s'enretiren i el paisatge apareix en tota la seva magnificència.

Pugem fins les Morreres i l'espectacle que hi trobem és indescriptible. Nuvolades immenses i rajos de sol que s'obren pas. Els massissos de la banda sud, sota nostre, ens impressionen. Lluny a l'horitzó, Montserrat treu la seva silueta sobre el mar de boires.


Però el cel s'acaba tapant i les boires ja no ens deixaran. Seguim cap a la Bòfia i el portell del Llop. Veiem ramats d'isards a cada moment. El paisatge es torna desolat i misteriós, amb una bellesa estranya. Pugem el Pedró dels Quatre Batlles i la Tosa Pelada. Baixem cap el prat de les Fontetes i anem tornant cap el lloc on hem iniciat el circuit.  

Crec que feia 36 anys que no caminava per aquests indrets. En aquella ocasió llunyana, vam sortir del fons de la vall per arribar fins el Pedró. No sé si l'estació d'esquí ja existia.

Fotografies. Track.

Cap comentari: